Beat Romà Archutowski, prevere i màrtir

Beat Romà Archutowski, prevere i màrtir

Romà (“de Roma”) nasqué a Karolin (Polònia) el 1882 d’una família benestant. Després d’estudiar a Varsòvia, va ser ordenat prevere (1904). Es dedicà a tasques pedagògiques, essent prefecte d’escoles i director d’un institut, publicant llibres i articles. Nomenat canonge va rebre la creu ‘Pro Ecclesia et Pontifice’. Director del seminari durant l’ocupació alemanya, fou arrestat i conduït al camp de concentració de Majdanek, on morí a conseqüència de les privacions i misèries, el 18 d’abril del 1943. Beatificat el 13 de juny del 1999.

1. Sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. A Malatya, Armènia (data incerta).
2. Sant Pusici, màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II. Per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies va ser ferit al coll i va morir Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne al grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. A Pèrsia (341).
3. Sant Eusebi, bisbe. Va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric i quan van tornar, el va seguir també a la presó. A Fano, del Picè, Itàlia (~ 526).
4. Sant Laisren o Molasi, abat. Va estendre pacíficament a l’illa la celebració de la Pasqua, segons el costum romà. A Leighlin, Irlanda (638).
5. Sant Ursmar, bisbe i abat. Va propagar la Regla de sant Benet i va portar el poble a la fe cristiana. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut (713).
6. Santa Antusa, verge. Era filla de l’emperador Constantí Coprónim. Es va dedicar a ajudar els pobres, a redimir serfs, a reparar esglésies i a edificar monestirs. Va rebre l’hàbit monàstic de mans del bisbe sant Tarasi. A Constantinoble (s. VIII ex.).
7. Santa Atanàsia, vídua. Va fer vida solitària i va ser també hegúmena, il·lustre per les seves virtuts i observança monàstica. A l’illa d’Egina, Grècia (s. IX).
8. Sant Joan Isaure, monjo, deixeble de sant Gregori Decapolita. En temps de l’emperador Lleó l’Armeni va lluitar amb valentia defensant les santes imatges. A l’illa d’Egina, Grècia (després de 842).
9. Sant Perfecte, prevere i màrtir. Va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seva fe en Crist. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (850).
10. Beat Ibesald, abat. Després de perdre la seva dona, va servir durant trenta anys a la cort dels comtes de Flandes i, ja madur, va ingressar al monestir de Dune, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. A Bruges, Flandes (1167).
11. Sant Galdí, bisbe. Va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i va lliurar a Déu la seva ànima després d’un sermó contra els heretges. A Milà, Llombardia (1176).
12. Beat Andreu, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. A Montereale, als Abruços (1479).
13. Beat Andreu Hibernón, religiós de l’orde dels Germans Menors. De jove, va ser espoliat pels lladres i després va cultivar amb afany la pobresa. A la ciutat de Gandia, al País Valencià (1602).
14. Beata Maria de l’Encarnació (Bàrbara) Avrillot religiosa. Mare de família exemplar i dona summament devota, va introduir el Carmel a França i va fundar cinc monestirs. Quan es va morir el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. A Pontoise, prop de París (1618).
15. Beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser degollat un Divendres Sant en odi a la fe cristiana. A Anjou, França (1794).
16. Beata Sabina Petrilli, verge. Va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina de Siena, per a l’ajuda de joves desemparades i pobres. A Siena, de la Toscana (1923).
17. Beat Romà Archutowski, prevere i màrtir. Empresonat per ser cristià, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. A la localitat de Majdanek, prop de Lublin, Polònia (1943).