Santoral

17 de maig

Sant Pasqual Bailón, religiós

Fer cara de maig”: tenir faç fresca, de colors sans.
Dita popular

Sant Pasqual Bailón, religiós

Pasqual de pastor d'ovelles ingressà a l'Orde dels Framenors, on sobresortí pel seu amor a la Mare de Déu i a l'Eucaristia. El papa Lleó XIII el constituí patró de les Associacions i Congressos eucarístics (28 de novembre de 1897). Per això les imatges ens el mostren amb el bastó per a conduir ovelles i amb el calze per a conduir-nos vers el Crist.

  1. Sant Pasqual Bailón, religiós de l'orde dels Germans Menors, que, mostrant-se sempre diligent i benèvol envers tothom, va honrar constantment el misteri de la santíssima Eucaristia amb ardent amor. A Vila-real, de la regió de València (1592). A l’Estat espanyol és recomanable llegir en primer lloc la commemoració de sant Pasqual Bailón, religiós, per tenir el grau de Memòria en el Calendari espanyol, que en aquest dia figura en el núm. 6.
  2. Sant Adrió, màrtir. A Alexandria, a Egipte (~ s. IV).
  3. Sant Víctor, màrtir. A Roma, a la via Salària Antiga, al cementiri de Basilla (~ s. IV).
  4. Sants Heracli i Pau, màrtirs. A Niveduno, prop del Danubi, a Escítia (~ s. IV).
  5. Commemoració de santa Restituta, verge i màrtir. A l'Àfrica Proconsular (~ 304).
  6. Sant Emilià. A Vercelli, de la província de Ligúria, a Itàlia (s. VI).
  7. Sant Pere Liu Wenyuan, màrtir i catequista, que va ser estrangulat a causa del nom de Crist. A la ciutat de Guiyang, a la província de Guizhou, a la Xina (1834).
  8. Beata Júlia Salzano, verge. Va fundar la Congregació de les Germanes Catequistes del Sagrat Cor per ensenyar la doctrina cristiana i difondre la devoció cap a l’Eucaristia. A Casoria, prop de Nàpols, a la Campània, a Itàlia (1923).
  9. Beata Antònia Messina, verge i màrtir. Als setze anys d'edat, lliurada en obres a favor de l'Església, va defensar la seva castedat fins a la mort. Al petit poble d’Orgosolo, a l'illa de Sardenya, a Itàlia (1935).
  10. Beat Ivan Ziatyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir. En temps de persecució pels enemics de la fe va merèixer seure a la taula del banquet celestial dels justos. Al camp de concentració de la ciutat d’Oserlag, pròxim a Irkutsk, a Rússia (1952).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)