Sant Heribert, bisbe
Sant Heribert, bisbe
Al ser fill del comte Hug de Worms, Heribert (“poble/exèrcit famós”) s’educà a l’escola catedralícia, si bé ell només volia ser monjo de Gorze. Son pare, però, li’n tragué perquè fes “carrera”: prebost de la catedral, canceller per a Itàlia i Alemanya de l’emperador Otó III, arquebisbe de Colònia (25.12.999: entrà descalç a la catedral). Reformà la diòcesi de dalt a baix: renovà el clergat, i sobretot creà hospitals i asils per als pobres. Morí el dia d’avui del 1021 i el papa Gregori IX el canonitzà el 1227. Patró de Colònia, la gent de la ciutat sempre recordava com, durant un temps de sequera, sempre trobaven ajut en el seu bisbe.
- Sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. A Aquileia, al territori de Venècia (data incerta).
- Sant Papes, màrtir, oriünd de Licaònia. Després de molts turments, va afrontar el martiri per la fe de Crist. A Selèucia, Pèrsia (s. IV).
- Sant Julià, màrtir, el qual, turmentat durant molt de temps, al final el van tirar al mar dins un sac ple de serps. A Anazarb, Cilícia (s. IV).
- Santa Eusèbia, abadessa d’Hamay. Després de la mort del seu pare, amb la seva santa mare Rictrude es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser escollida abadessa després de la seva àvia santa Gertrudis. A Artois, Nèustria, regió actual de París (~ 680).
- Sant Heribert, bisbe. Era canceller de l’emperador Otó III. Va ser escollit a la força per a la seu episcopal, des d’on va il·luminar constantment el clericat i el poble amb l’exemple de les seves virtuts, que també recomanava a la predicació. A Colònia, Alemanya (1021).
- Beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir. Quan era abat va ser exiliat per la seva fidelitat al papa, i escollit després bisbe de Màntua i traslladat a la seu de Vicenza, va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. A Vicenza, al territori de Venècia (1181).
- Beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que sota la reina Elisabet I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots i van acceptar amb alegria el suplici. A York, Anglaterra (1589).
- Passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Enviat des de França a la missió dels hurons, va morir per Crist després d’ingents treballs, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans de la localitat. La seva memòria i la dels seus companys se celebra el dia 19 d’octubre. A la regió dels hurons, al Canadà (1649).
- Beat Josep Gabriel del Rosari Brochero, prevere argentí, anomenat “el cura gaucho”. Destacà per la seva assistència als malalts de còlera el 1867 i més tard, ja vell emmalaltí de lepra i morir sord i cec. A Villa del Tránsito, Argentina (1914).







