Sant Heribert, bisbe

Sant Heribert, bisbe

Al ser fill del comte Hug de Worms, Heribert (“poble/exèrcit famós”) s’educà a l’escola catedralícia, si bé ell només volia ser monjo de Gorze. Son pare, però, li’n tragué perquè fes “carrera”: prebost de la catedral, canceller per a Itàlia i Alemanya de l’emperador Otó III, arquebisbe de Colònia (25.12.999: entrà descalç a la catedral). Reformà la diòcesi de dalt a baix: renovà el clergat, i sobretot creà hospitals i asils per als pobres. Morí el dia d’avui del 1021 i el papa Gregori IX el canonitzà el 1227. Patró de Colònia, la gent de la ciutat sempre recordava com, durant un temps de sequera, sempre trobaven ajut en el seu bisbe.

1. Sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. A Aquileia, al territori de Venècia (data incerta).
2. Sant Papes, màrtir, oriünd de Licaònia. Després de molts turments, va afrontar el martiri per la fe de Crist. A Selèucia, Pèrsia (s. IV).
3. Sant Julià, màrtir, el qual, turmentat durant molt de temps, al final el van tirar al mar dins un sac ple de serps. A Anazarb, Cilícia (s. IV).
4. Santa Eusèbia, abadessa d’Hamay. Després de la mort del seu pare, amb la seva santa mare Rictrude es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser escollida abadessa després de la seva àvia santa Gertrudis. A Artois, Nèustria, regió actual de París (~ 680).
5. Sant Heribert, bisbe. Era canceller de l’emperador Otó III. Va ser escollit a la força per a la seu episcopal, des d’on va il·luminar constantment el clericat i el poble amb l’exemple de les seves virtuts, que també recomanava a la predicació. A Colònia, Alemanya (1021).
6. Beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir. Quan era abat va ser exiliat per la seva fidelitat al papa, i escollit després bisbe de Màntua i traslladat a la seu de Vicenza, va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. A Vicenza, al territori de Venècia (1181).
7. Beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que sota la reina Elisabet I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots i van acceptar amb alegria el suplici. A York, Anglaterra (1589).
8. Passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Enviat des de França a la missió dels hurons, va morir per Crist després d’ingents treballs, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans de la localitat. La seva memòria i la dels seus companys se celebra el dia 19 d’octubre. A la regió dels hurons, al Canadà (1649).
9. Beat Josep Gabriel del Rosari Brochero, prevere argentí, anomenat “el cura gaucho”. Destacà per la seva assistència als malalts de còlera el 1867 i més tard, ja vell emmalaltí de lepra i morir sord i cec. A Villa del Tránsito, Argentina (1914).