Santoral

16 de gener

Sant Josep Vaz, religiós

Cada boira de gener, una pluja pel maig sol ser.
Dita popular
Sant Josep Vaz, religiós

Al segle XVI els portuguesos van arribar a la Índia i van fer de la ciutat de Goa, amb la predicació de jesuïtes, franciscans i dominics, un dels focus del catolicisme a l’Àsia. Va ser aquí on va néixer Josep Vaz (1651-1711), que de ben jove va ser ordenat de prevere i es va consagrar personalment a la Mare de Déu. Formant part de la Congregació de l’Oratori va predicar i assistir els fidels de la regió de Goa. Assabentat, però, de les dificultats en què es trobaven els catòlics de Ceilan (avui Sri Lanka), s'hi va embarcar per ajudar-los predicant l'Evangeli, reconfortant els fidels, construint esglésies i així hi va renovar el catolicisme. Malgrat l'oposició frontal de les autoritats, en Josep es va acabar guanyant la confiança de bona part de l'illa i darrere d'ell, altres sacerdots i religiosos hi van poder fer de missioners. L'anomenat «apòstol de Sri Lanka» va ser canonitzat el 2015 pel papa Francesc.

  1. Sepultura de sant Marcel I, papa, que, com recorda el papa sant Damas, va ser un veritable pastor, per la qual cosa va patir molt, va ser expulsat de la seva pàtria i va morir a l'exili per haver estat denunciat falsament davant el tirà per alguns que menyspreaven la penitència que els havia imposat. A Roma, al cementiri de Priscil·la, a la via Salària Nova (309).
  2. Sant Dànat (Dànax), màrtir. A la ciutat d'Aulona, Il·líria (Albània) (data incerta)
  3. Sant Melas, bisbe, el qual per la seva adhesió a la fe ortodoxa va ser exiliat en temps de l'emperador arrià Valent. Després va morir en pau. A la ciutat de Rinocorurua, Egipte (~ 390).
  4. Sant Honorat, bisbe, que va establir el cèlebre monestir a l'illa de Lerins i després va acceptar regir la seu d'Arle. A Arle, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia (França) (429).
  5. Sant Jaume, bisbe, deixeble de sant Honorat de Lerins. A Tarantasia, ciutat de la Gàl·lia Vienesa (França) (s. V).
  6. Sant Ticià, bisbe. A la ciutat d'Oderzo, a la regió de Venècia (Itàlia) (s. V).
  7. Commemoració de sant Leobat, abat. El seu mestre, sant Ursus, el va designar com a superior del monestir recentment fundat de Sennevières, el qual va governar santament fins a la seva vellesa. A la regió de Tours, a la Gàl·lia Celta (França) (s. V).
  8. Sant Triveri, prevere i després eremita. A Dombes, al territori celta de la Gàl·lia (França) (~ 550).
  9. Sant Furseu, abat primer a Irlanda, després a Anglaterra i, finalment, a la Gàl·lia, on va fundar el monestir de Lagny. A Mazerolles, al costat del riu Alteia, a la Gàl·lia (França) (~ 650).
  10. Santa Joana, verge, que, admesa en l'orde camaldulenc, es va distingir per la seva obediència i humilitat. A la ciutat de Bagno, de la Romanya (Itàlia) (1105).
  11. Sants màrtirs Berard, Ot i Pere, preveres, Acursi i Adjunt, religiosos, tots de l'orde dels Germans Menors, els quals, enviats per sant Francesc per anunciar l'Evangeli als musulmans, van ser capturats a Sevilla i traslladats a Marràqueix, on van ser executats per ordre del príncep dels sarraïns. A la ciutat de Marràqueix, al Magrib (Marroc) (1226).
  12. Beat Josep Vaz, prevere, de la Congregació de l’Oratori, que es va lliurar amb inusitat fervor a predicar l’evangeli de salvació als catòlics disseminats per aquelles terres, confirmant en la fe als que romanien amagats. A Kandy, ciutat de l’illa de Ceilan (Sri Lanka), a l’Oceà Índic (1711).
  13. Beat Josep Antoni Tovini, pare de família, que, essent mestre, es va ocupar d'erigir nombroses escoles cristianes i de promoure la construcció d'obres públiques, i al llarg de tota la seva activitat va deixar testimoni de la seva pregària i de les seves virtuts. A Brescia, ciutat d'Itàlia (1897).
  14. Beata Joana Maria Condesa Lluch, verge, la qual, amb sol·lícita caritat i esperit de sacrifici envers els pobres, nens i joves obreres, es va dedicar completament a atendre'ls i, per la seva tutela, va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció Protectores de les Obreres. A València (1916).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)