Sepultura de sant Marcel I, papa, que, com recorda el papa sant Damas, va ser un veritable pastor, per la qual cosa va patir molt, va ser expulsat de la seva pàtria i va morir a l’exili per haver estat denunciat falsament davant el tirà per alguns que menyspreaven la penitència que els havia imposat. A Roma, al cementiri de Priscil·la, a la via Salària Nova (309).

Sant Dànat (Dànax), màrtir. A la ciutat d’Aulona, Il·líria (ara Albània) (s. inc.)

Sant Melas, bisbe, el qual per la seva adhesió a la fe ortodoxa va ser exiliat en temps de l’emperador arrià Valent. Després va morir en pau. A la ciutat de Rinocorurua, Egipte (c. 390).

Sant Honorat, bisbe, que va establir el cèlebre monestir a l’illa de Lerins i després va acceptar regir la seu d’Arle. A Arle, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia (ara França) (429).

Sant Jaume, bisbe, deixeble de sant Honorat de Lerins. A Tarantasia, ciutat de la Gàl·lia Vienesa (ara França) (s. V).

Sant Ticià, bisbe. A la ciutat d’Oderzo, a la regió de Venècia (ara Itàlia) (s. V).

Commemoració de sant Leobat. El seu mestre, sant Ursus, el va designar com a superior del monestir recentment fundat de Sennevières, el qual va governar santament fins a la seva vellesa. A la regió de Tours, a la Gàl·lia Celta (ara França) (s. V).

Sant Triveri, prevere i després eremita. A Dombes, al territori celta de la Gàl·lia (ara França) (c. 550).

Sant Furseu, abat primer a Irlanda, després a Anglaterra i, finalment, a la Gàl·lia, on va fundar el monestir de Lagny. A Mazerolles, al costat del riu Alteia, a la Gàl·lia (ara França) (c. 650).

Santa Joana, que, admesa en l’orde camaldulenc, es va distingir per la seva obediència i humilitat. A la ciutat de Bagno, de la Romanya (ara Itàlia) (1105).

Sants màrtirs Berard, Ot i Pere, preveres, Acursi i Adjunt, religiosos, tots de l’orde dels Germans Menors, els quals, enviats per sant Francesc per anunciar l’Evangeli als musulmans, van ser capturats a Sevilla i traslladats a Marràqueix, on van ser executats per ordre del príncep dels sarraïns. A la ciutat de Marràqueix, al Magrib (ara Marroc) (1226).

Beat Josep Vaz, prevere, de la Congregació de l’Oratori, que es va lliurar amb inusitat fervor a predicar l’evangeli de salvació als catòlics disseminats per aquelles terres, confirmant en la fe als que romanien amagats. A Kandy, ciutat de l’illa de Ceilan (ara Sri Lanka), a l’Oceà Índic (1711).

Beat Josep Antoni Tovini, que, essent mestre, es va ocupar d’erigir nombroses escoles cristianes i de promoure la construcció d’obres públiques, i al llarg de tota la seva activitat va deixar testimoni de la seva pregària i de les seves virtuts. A Brescia, ciutat d’Itàlia (1897).

Beata Joana Maria Condesa Lluch, verge, la qual, amb sol·lícita caritat i esperit de sacrifici envers els pobres, nens i joves obreres, es va dedicar completament a atendre’ls i, per la seva tutela, va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció Protectores de les Obreres. A València (1916).

De llunes les de gener i les de l’agost també.