Sant Benet Josep Labre, penitent

Sant Benet Josep Labre, penitent

Benet Josep Labre va néixer a Amettes (nord de França) en una família molt nombrosa de classe mitjana i es va educar amb el seu oncle sacerdot. Sentint la crida a una vida religiosa va trucar a la porta dels trapencs, els cistercencs i els cartoixans, però cap no li va obrir. Si no podia viure la vida religiosa dins un convent, la viuria fora: es va convertir en un pelegrí a Roma i a altres llocs d'Itàlia. Malgrat els seus orígens relativament benestants, es va fer pobre fins a les últimes conseqüències: captava i vivia de l'almoina; si rebia més menjar del que necessitava el donava als que creia que ho passaven pitjor que ell. Va morir a Roma (1783) en un hospici per a pobres amb només 35 anys a causa de la duresa de la vida que havia decidit de portar. Canonitzat el 1881 pel papa Lleó XIII.

1. Sants màrtirs Leònides i set companyes: Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunència, Callis i Basilissa. Després de diverses tortures, van ser llançats al mar. A Corint, a l’Acaia (III/IV).
2. Commemoració de sant Optat i els seus disset companys [1], màrtirs. En la persecució de l’emperador Dioclecià van ser executats, després de ser turmentats. Prudenci va compondre uns versos sobre el seu gloriós martiri. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (s. IV).
3. Santa Engràcia, verge i màrtir. Va patir durs suplicis. Les seves nafres van quedar com a testimoni del seu martiri. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (s. IV).
4. Sants Gai i Cremenci, que en la persecució de Dioclecià van perseverar en la fe en Crist i van superar les tortures que se’ls van infligir. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (s. IV).
5. Sant Toribi, bisbe. Per mandat del papa sant Lleó el Gran, es va enfrontar decididament a la secta priscil·lianista que s’havia propagat per Hispània. A Astorga, durant el regnat dels sueus, a Hispània (~ 460).
6. Sant Fructuós, bisbe. Monjo i fundador de monestirs, va ser bisbe de Dume i, per voluntat dels Pares del desè Concili de Toledo, bisbe metropolità de Braga, seu que va regir amb prudència juntament amb els seus monestirs. A Braga, Lusitània (~ 665).
7. Sant Magne, màrtir. Quan era príncep de les illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana. Quan es va trobar amb dificultats amb el rei de Noruega per acusacions que havia rebut, es va presentar desarmat al seu col·lega al govern per signar la pau i va ser assassinat traïdorament. A Escòcia (1116).
8. Sant Drogó, pastor i pelegrí pel Senyor. Buscava una vida senzilla i solitària i va acabar els seus dies reclús en una petita cel·la. A Sebourg, Hainaut (~ 1186).
9. Commemoració de sant Contard, pelegrí. Va escollir viure en pobresa total i, després d’iniciar el Camí de Sant Jaume, va contreure una malaltia que li va causar la mort. A Brona, prop de Pavia, Llombardia (1249).
10. Beat Joaquim, religiós de l’orde dels Servents de Maria. Es va distingir per la seva devoció a la Mare de Déu i va complir la llei de Crist assumint la cura dels pobres. A Siena, de la Toscana (1306).
11. Sant Benet Josep Labre. Desitjós des de la seva adolescència d’una aspra vida penitent, va realitzar pelegrinatges a cèlebres santuaris. Vivia de caritat i es cobria amb vestits esquinçats, donant exemple de pietat i penitència. Quan va tornar a Roma, es va lliurar a una vida de pregària i de pobresa extrema. A Roma (1783).
12. Beats Pere Delépine, Joan Ménard i vint-i-quatre companyes [2], gairebé tots pagesos, i màrtirs, que van ser afusellats durant la Revolució Francesa en odi a la fe cristiana. A Preuilly, de l’Anjou, França (1794).
13. Santa Maria Bernarda Soubirous, verge. Nascuda a Lorda d’una família molt pobra, quan encara era una nena va assistir a les aparicions de la Immaculada Santíssima Mare de Déu i, després, abraçant la vida religiosa, va portar una vida amagada i humil. Va morir a Nevers, França (1879).

[1] Els seus noms són: Luperc, Succés, Marçal, Urbà, Júlia, Quintilià, Publi, Front, Fèlix, Cecilià, Evodi, Primitiu, Apodemi i quatre més amb el nom de Sadurní.

[2] Els seus noms són: Renata Bourgeais, Joana Gourdon, Maria Gingueneau, Francesca Michoneau, Joana Onillon, Renata Séchet, Maria Roger, Francesca Suhard, Joana Thomas, vídua; Magdalena Cady, Maria Piou, Petrina Pottier, Renata Rigault, Joana Leduc, Magdalena Sallé, esposes; Maria Genoveva i Marta Poulain de la Forestrie, Petrina Bourigault, Maria Forestier, Maria Lardeux, Petrina Laurent, Anna Maugrain, Margarida Robin i Maria Rochard.