16 D’ABRIL

Sant Benet Josep Labre, penitent

Sant Benet Josep Labre, penitent

De sants n’hi ha en tots els estaments socials. Fixem-nos en aquest Benet nascut el 1748 a Amette (nord de França). Ben educat en la fe cristiana, d’adolescent, sense por al contagi, es dedicà a socórrer als afectats per una epidèmia. Com que la seva salut no li permetia ser religiós, als 21 anys va decidir consagrar-se a Déu a la seva manera: vestit amb túnica i amb un cordó com de franciscà visità els grans santuaris, portant una vida de pregària i penitència: Loreto, Assís, Bari, Einsiedeln, Compostel·la. Vivia d’almoines. El 1774 s’estableix a Roma i continua visitant esglésies, dormint als portals o al Colisseu, fins que el 16 d’abril del 1783 patí un desmai i s’adormí santament. Fou canonitzat el 8 de desembre del 1881.

  1. Sants màrtirs Leònides i set companyes: Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunència, Callis i Basilissa. Després de diverses tortures, van ser llançats al mar. A Corint, a l’Acaia (III/IV).
  1. Commemoració de sant Optat i els seus disset companys [1], màrtirs. En la persecució de l’emperador Dioclecià van ser executats, després de ser turmentats. Prudenci va compondre uns versos sobre el seu gloriós martiri. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (s. IV).
  1. Santa Engràcia, verge i màrtir. Va patir durs suplicis. Les seves nafres van quedar com a testimoni del seu martiri. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (s. IV).
  1. Sants Gai i Cremenci, que en la mateixa persecució van perseverar en la fe en Crist i van superar les tortures que se’ls van infligir. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (s. IV).
  1. Sant Toribi, bisbe. Per mandat del papa sant Lleó el Gran, es va enfrontar decididament a la secta priscil·lianista que s’havia propagat per Hispània. A Astorga, durant el regnat dels sueus, a Hispània (s. V).
  1. Sant Fructuós, bisbe. Monjo i fundador de monestirs, va ser bisbe de Dume i, per voluntat dels Pares del desè Concili de Toledo, bisbe metropolità de Braga, seu que va regir amb prudència juntament amb els seus monestirs. A Braga, Lusitània (~ 665).
  1. Sant Magne, màrtir. Quan era príncep de les illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana. Quan es va trobar amb dificultats amb el rei de Noruega per acusacions que havia rebut, es va presentar desarmat al seu col·lega al govern per signar la pau i va ser assassinat traïdorament. A Escòcia (1116).
  1. Sant Drogó, pastor i pelegrí pel Senyor. Buscava una vida senzilla i solitària i va acabar els seus dies reclús en una petita cel·la. A Sebourg, Hainaut (~ 1186).
  1. Commemoració de sant Contard, pelegrí. Va escollir viure en pobresa total i, després d’iniciar el Camí de Sant Jaume, va contreure una malaltia que li va causar la mort. A Brona, prop de Pavia, Llombardia (1249).
  2. Beat Joaquim, religiós de l’orde dels Servents de Maria. Es va distingir per la seva devoció a la Mare de Déu i va complir la llei de Crist assumint la cura dels pobres. A Siena, de la Toscana (1306).
  1. Sant Benet Josep Labre. Desitjós des de la seva adolescència d’una aspra vida penitent, va realitzar pelegrinatges a cèlebres santuaris. Vivia de caritat i es cobria amb vestits esquinçats, donant exemple de pietat i penitència. Quan va tornar a Roma, es va lliurar a una vida de pregària i de pobresa extrema. A Roma (1783).
  2. Beats Pere Delépine, Joan Ménard i vint-i-quatre companyes [2], gairebé tots pagesos, que van ser afusellats durant la Revolució Francesa en odi a la fe cristiana. A Preuilly, de l’Anjou, França (1794).
  3. Santa Maria Bernarda Soubirous, verge. Nascuda a Lorda d’una família molt pobra, quan encara era una nena va assistir a les aparicions de la Immaculada Santíssima Mare de Déu i, després, abraçant la vida religiosa, va portar una vida amagada i humil. A Nevers, França (1879).

[1] Els seus noms són: Luperc, Succés, Marçal, Urbà, Júlia, Quintilià, Publi, Front, Fèlix, Cecilià, Evodi, Primitiu, Apodemi i quatre més amb el nom de Sadurní.

[2] Els seus noms són: Renata Bourgeais, Joana Gourdon, Maria Gingueneau, Francesca Michoneau, Joana Onillon, Renata Séchet, Maria Roger, Francesca Suhard, Joana Thomas, vídua; Magdalena Cady, Maria Piou, Petrina Pottier, Renata Rigault, Joana Leduc, Magdalena Sallé, esposes; Maria Genoveva i Marta Poulain de la Forestrie, Petrina Bourigault, Maria Forestier, Maria Lardeux, Petrina Laurent, Anna Maugrain, Margarida Robin i Maria Rochard.

EEls anys bons, per l’abril trons”: els trons, a la primavera no són massa habituals, per això si trona és un bon indicador que l’any serà profitós

EEls anys bons, per l'abril trons”: els trons, a la primavera no són massa habituals, per això si trona és un bon indicador que l’any serà profitós