Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església

Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església

Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».

1. Sant Albert, anomenat “el Gran”, bisbe i doctor en Església, que va ingressar a l’orde dels Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d’Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va veure obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, esforçant-se assíduament en enfortir la pau entre els pobles, però al cap d'un any va preferir la pobresa de l’orde a tota classe d’honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia germànica (1280).
2. Vint sants màrtirs, dels quals sant Agustí va celebrar la fe victoriosa i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. A Hipona Règia, Numídia (s. III/IV).
3. Sants màrtirs Gúria, asceta, i Samona, que, sota l’imperi de Dioclecià, després de llargs i cruels turments van ser condemnats a mort pel prefecte Misià i degollats. A Edessa, de la regió d’Osroene (305).
4. Sant Fèlix. La ciutat de Nola s’honra de les cures pastorals i de la devoció d’aquest sant. A Nola, Campània (s. IV/V).
5. Sant Maclovi o Macut, bisbe d’Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a Saintes. A Bretanya Menor (640).
6. Sant Desideri, bisbe, que va construir moltes esglésies i monestirs i fins i tot edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celeste Espòs, com a veritables temples de Crist. A Cahors, Aquitània (655).
7. Sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. Al lloc d’Irschenberg, Baviera (s. VII/VIII).
8. Sant Sidó, abat, oriünd d’Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al monestir d’Herio, a l’illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saens, fundat per ell. A Rouen, Nèustria (~ 684).
9. Sant Fintà, procedent d’Irlanda, que va viure molt temps en un monestir, però després es va recloure en una petita cel·la, al costat de l’església, amagat per amor de Déu. A Rheinau, entre els helvecis (ara Suïssa) (879).
10. Enterrament de sant Leopold, príncep de la província de Klostemeuburg, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», ja que va ser sempre obrador de la pau i amic dels pobres i del clericat. Al cenobi de Klostemeuburg, Àustria (1136).
11. Beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l’orde de sant Benet, i Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se de l’autoritat de l’Església, i per aquesta causa, acusats de traïció, van ser penjats i esquarterats davant del monestir. A Readings, Anglaterra (1539).
12. Beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roge James i Joan Thome, preveres de l’orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el regnat del rei Enric VIII van ser penjats i esquarterats. A Glastonbury, Anglaterra (1539).
13. Beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que, tant al matrimoni com al monestir del Tercer Orde de Sant Domènec, va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. A Ferrara, Emília (1544).
14. Beat Gai Coreà, màrtir, que, essent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. A Nagasaki, Japó (1627).
15. Sants Roc Gonzàlez i Alfons Rodríguez, preveres de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades “reducciones”, on es compaginaven lliurement les arts i la vida social juntament amb la pràctica cristiana. A causa d’això van ser assassinats a traïció per un sicari d’una persona addicta a les arts màgiques. A Caaró, Paraguai (1628).
16. Sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a refer-la en un moment perillós d’extinció i es va distingir per la seva caritat i integritat de costums, sempre amb la mirada posada a major glòria de Déu. A Roma (1811). La Companyia de Jesús el celebra el dia 14 de novembre.
17. Sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que essent al capdavant del palau reial, després de rebre el baptisme va portar molts joves a Crist i va defensar els nens de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, i, a causa d’això, el rei, enfurismat, va ordenar degollar-lo als vint-i-cinc anys d’edat. A Mengo, Uganda (1885).
18. Beata Maria de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i simplicitat de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servei de la dona en terres de missió. A Sanremo, Ligúria, Itàlia (1904).
19. Sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que a la insurrecció del poble contra l’opressor durant la guerra, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria, i després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar a l’orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. A Wadowice, Polònia (1907). La Família Carmelitana el celebra el dia 19 de novembre.