Santoral

15 de novembre

Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església

Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós.
Dita popular

Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església

Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».

  1. Sant Albert, anomenat “el Gran”, bisbe i doctor en Església, que va ingressar a l’orde dels Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d’Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va veure obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, esforçant-se assíduament en enfortir la pau entre els pobles, però al cap d'un any va preferir la pobresa de l’orde a tota classe d’honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia germànica (1280).
  2. Vint sants màrtirs, dels quals sant Agustí va celebrar la fe victoriosa i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. A Hipona Règia, Numídia (s. III/IV).
  3. Sants màrtirs Gúria, asceta, i Samona, que, sota l’imperi de Dioclecià, després de llargs i cruels turments van ser condemnats a mort pel prefecte Misià i degollats. A Edessa, de la regió d’Osroene (305).
  4. Sant Fèlix. La ciutat de Nola s’honra de les cures pastorals i de la devoció d’aquest sant. A Nola, Campània (s. IV/V).
  5. Sant Maclovi o Macut, bisbe d’Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a Saintes. A Bretanya Menor (640).
  6. Sant Desideri, bisbe, que va construir moltes esglésies i monestirs i fins i tot edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celeste Espòs, com a veritables temples de Crist. A Cahors, Aquitània (655).
  7. Sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. Al lloc d’Irschenberg, Baviera (s. VII/VIII).
  8. Sant Sidó, abat, oriünd d’Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al monestir d’Herio, a l’illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saens, fundat per ell. A Rouen, Nèustria (~ 684).
  9. Sant Fintà, procedent d’Irlanda, que va viure molt temps en un monestir, però després es va recloure en una petita cel·la, al costat de l’església, amagat per amor de Déu. A Rheinau, entre els helvecis (ara Suïssa) (879).
  10. Enterrament de sant Leopold, príncep de la província de Klostemeuburg, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», ja que va ser sempre obrador de la pau i amic dels pobres i del clericat. Al cenobi de Klostemeuburg, Àustria (1136).
  11. Beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l’orde de sant Benet, i Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se de l’autoritat de l’Església, i per aquesta causa, acusats de traïció, van ser penjats i esquarterats davant del monestir. A Readings, Anglaterra (1539).
  12. Beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roge James i Joan Thome, preveres de l’orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el regnat del rei Enric VIII van ser penjats i esquarterats. A Glastonbury, Anglaterra (1539).
  13. Beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que, tant al matrimoni com al monestir del Tercer Orde de Sant Domènec, va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. A Ferrara, Emília (1544).
  14. Beat Gai Coreà, màrtir, que, essent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. A Nagasaki, Japó (1627).
  15. Sants Roc Gonzàlez i Alfons Rodríguez, preveres de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades “reducciones”, on es compaginaven lliurement les arts i la vida social juntament amb la pràctica cristiana. A causa d’això van ser assassinats a traïció per un sicari d’una persona addicta a les arts màgiques. A Caaró, Paraguai (1628).
  16. Sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a refer-la en un moment perillós d’extinció i es va distingir per la seva caritat i integritat de costums, sempre amb la mirada posada a major glòria de Déu. A Roma (1811). La Companyia de Jesús el celebra el dia 14 de novembre.
  17. Sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que essent al capdavant del palau reial, després de rebre el baptisme va portar molts joves a Crist i va defensar els nens de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, i, a causa d’això, el rei, enfurismat, va ordenar degollar-lo als vint-i-cinc anys d’edat. A Mengo, Uganda (1885).
  18. Beata Maria de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i simplicitat de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servei de la dona en terres de missió. A Sanremo, Ligúria, Itàlia (1904).
  19. Sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que a la insurrecció del poble contra l’opressor durant la guerra, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria, i després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar a l’orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. A Wadowice, Polònia (1907). La Família Carmelitana el celebra el dia 19 de novembre.

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)