Santa Madrona, màrtir

Santa Madrona, màrtir

La tradició ens diu que Madrona fou una màrtir de Tessalònica (Grècia), segurament del segle IV, que era esclava d'una dona hebrea que la va matar en saber que era cristiana. Les seves relíquies, dutes a l'edat mitjana per uns mercaders cap a Marsella, anaren a parar a Barcelona a causa d'una tempesta, i foren col·locades a l’ermita de Sant Fruitós (després de Santa Madrona), al peu de Montjuïc. D’aquí arrencà un culte que fou molt popular, fins al punt que el Costumari de l’Amades la considera filla de Barcelona. Al dietari del Consell de Cent hi trobem nombroses referències a les processons que s’organitzaven en aquest dia per demanar la pluja.

► La segona capella de la part de l’Evangeli de la catedral de Barcelona li està dedicada

► Al barri del Poble Sec hi ha la parròquia de Santa Madrona, un edifici neogòtic de finals del segle XIX.

Goigs

 I quan, pels nostres pecats,

estan els camps molt eixuts,

per ella tots els sembrats,

d’aigua són socorreguts;

molt més fa del que jo dic

la nostra santa patrona,

que tenim a Montjuïc;

Verge i singular Madrona.

1. Sant Menigne, bataner, el qual, segons la tradició, va patir en la persecució de Deci. A Pàrion, a l’Hel·lespont (~ 250).
2. Sant Zacaries, papa, que amb molta vigilància i prudència va governar l’Església de Déu. Va frenar l’ímpetu dels llombards, va indicar el recte ordenament als francs, va proveir d’esglésies els germans i va procurar l’entesa amb els grecs. A Roma (752).
3. Santa Leocrícia, verge i màrtir. Nascuda de família musulmana, ocultament va abraçar la fe de Crist i, detinguda a casa juntament amb sant Eulogi, quatre dies després del martiri d’aquest va passar a la glòria eterna en ser degollada. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (859).
4. Sant Sisebut, abat de Cardena. Prop de Burgos, a la regió de Castella (1086).
5. Beat Guillem Hart, prevere i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi Romà dels Anglesos, en temps de la reina Elisabet I va ser penjat i esquarterat per haver persuadit algunes persones a abraçar la fe catòlica. A York, Anglaterra (1583).

6. Santa Lluïsa de Marillach, vídua, que amb l’exemple va formar l’institut de Germanes de la Caritat per ajudar els necessitats, completant així l’obra delineada per sant Vicenç de Paül. A París, França (1660). Se celebra, però, el 9 de maig, dia de la beatificació, perquè no coincideixi amb el temps de Quaresma.
7. Sant Climent Maria Hofbauer, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que va treballar admirablement per la propagació de la fe i per la reforma de la disciplina eclesiàstica. Il·lustre tant pel seu talent com per les seves virtuts, gràcies a ell van entrar a l’Església molts homes prestigiosos en les ciències i en les arts. A Viena, Àustria (1820).
8. Beat Joan Adalbert Balicki, prevere, que es va dedicar amb afany a l’exercici del seu ministeri a favor del poble de Déu, demostrant una especial disposició per predicar l’Evangeli i ajudar les joves esgarriades. A Przemysl, ciutat de Polònia (1948).
9. Beat Artèmides Zatti, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, que es va distingir pel seu zel missioner. Es va establir a la Patagònia, on va passar tota la vida en un hospital d’aquesta zona, ajudant els necessitats amb fortalesa d’ànim, paciència i humilitat. A la ciutat de Viedma, a la República Argentina (1951). La Família Salesiana el celebra el 13 de novembre.
10. Santa Vicenta, verge i màrtir. A la ciutat de Còria, a la província hispànica de Lusitània (424).