15 DE MARÇ

Santa Madrona, màrtir

La tradició ens diu que Madrona fou una màrtir de Tessalònica (Grècia), segurament del segle IV, que era esclava d’una dona hebrea que la va matar en saber que era cristiana. Les seves relíquies, dutes a l’edat mitjana per uns mercaders cap a Marsella, anaren a parar a Barcelona a causa d’una tempesta, i foren col·locades a l’ermita de Sant Fruitós (després de Santa Madrona), al peu de Montjuïc.

D’aquí arrencà un culte que fou molt popular, fins al punt que el Costumari de l’Amades la considera filla de Barcelona. Al dietari del Consell de Cent hi trobem nombroses referències a les processons que s’organitzaven en aquest dia per demanar la pluja.

La segona capella de la part de l’Evangeli de la catedral de Barcelona li està dedicada

Goigs

I quan, pels nostres pecats,

estan els camps molt eixuts,

per ella tots els sembrats,

d’aigua són socorreguts;

molt més fa del que jo dic

la nostra santa patrona,

que tenim a Montjuïc;

Verge i singular Madrona.

► “Orenetes per Santa Madrona, l’hivern és fora”: Segons la tradició les orenetes van acompanyar el cos de la santa des que es va embarcar a Salònica fins que va arribar a Barcelona. I cada any tornen per fer-li companyia.

► “Orenetes per Santa Madrona, l’hivern és fora”: Segons la tradició les orenetes van acompanyar el cos de la santa des que es va embarcar a Salònica fins que va arribar a Barcelona. I cada any tornen per fer-li companyia.