Beat Cèsar de Bus, prevere

Cèsar (“cabellut”) era el setè dels tretze fills del comte Jean-Baptiste de Bus, cònsol de la vila de Cavalhon (Provença francesa), i de la noblesa dels Bussi, i d'Anne de la Marche. Estudià a Cavalhon i després amb els jesuïtes d’Avinyó. Als divuit anys, va començar la carrera militar i prengué part en les guerres de religió contra els hugonots (protestants francesos). Després de portar una vida poc virtuosa, en morir el seu germà, canonge de la catedral de Selon (Provença), començà a estudiat teologia, i, fou nomenat canonge. Adonant-se que calia una catequesi ben organitzada va fundar la “Congregació d’Eclesiàstics de la Doctrina Cristiana”, aprovats pel bisbe d’Avinyó el 1593. Morir a la mateixa ciutat, cansat i content de la feina feta, el 15 d’abril del 1607. Beatificat el 1975.

1. Sants Teodor i Pausilip, màrtirs. Segons la tradició, van patir el martiri en temps de l’emperador Adrià. A Tràcia (117/137).
2. Sant Crescent, que va consumar el martiri consumit pel foc. A Mira, Lícia (data incerta).
3. Sant Maró, màrtir. Al mont Auri, del Picè, Itàlia (data incerta).
4. Commemoració de sant Abundi. Com explica el papa sant Gregori el Gran, va ser humil i fidel majordom d’aquesta església. A Roma, a la basílica de Sant Pere (~ 564).
5. Sepultura de sant Patern, bisbe d’Avranches. Després d’haver fundat molts monestirs, quan tenia setanta anys, va ser escollit per a la funció episcopal i, ple de mèrits, va lliurar la seva ànima a Déu al monestir. A Scissy, de la regió de Coutances, a la Gàl·lia (~ 565).
6. Sant Ortari, abat, cèlebre per la seva austeritat i la seva vida de pregària, així com per la seva dedicació a curar malalts i ajudar els pobres. Al monestir de Landelles, a la regió de Bayeux, Normandia (s. XI).
7. Beat Cèsar de Hus, prevere. Després d’haver-se convertit de la vida superficial, es va lliurar completament a la predicació i a la catequesi, i va fundar la Congregació dels Pares de la Doctrina Cristiana, perquè donés glòria a Déu amb la instrucció dels fidels. A Avinyó, de la Provença, França (1607).
8. Sant Damià de Veuster, prevere de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. Lliurat a l’assistència dels leprosos, va acabar contagiat d’aquesta malaltia. A Kalavai, de l’illa de Molokay, Oceania (1889).
9. anta Potenciana, verge, que es va santificar treballant com a teixidora a casa seva. A la ciutat anomenada Villanueva de la Reina, a la regió hispànica d’Andalusia (s. XII/XIII).