Santoral

13 de juliol

Sant Enric, rei

LLa vinya, al juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
Dita popular

Sant Enric, rei

Quan el 13 de juliol de 1024 va morir el rei Enric, emperador d’Alemanya i d’Itàlia, als cinquanta anys, en el palau de Gronau (Renània), deixava en herència un imperi europeu ben ordenat i consolidat. En el seu govern fou capaç de conjugar eficaçment les seves autèntiques conviccions religioses, la sacralitat del seu càrrec i un sobri pragmatisme. «Servir el Rei més gran és regnar», deia. Havia nascut a Hildesheim (Baviera) el 973. Canonitzat el 1146.

  1. Sant Enric, emperador dels romans. Segons la tradició, d'acord amb la seva esposa Conegunda, es va esforçar per reformar la vida de l'Església i per propagar la fe en Crist per tot Europa, on, mogut per un zel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i va fundar monestirs. Va morir tal dia com avui a Grona, prop de Gottingen, a Francònia (1024).
  2. Commemoració de sant Esdras, sacerdot i escriba. Va retornar de Babilònia a Judea en temps d’Artaxerxes, rei dels perses, i va congregar el poble que estava dispers. Es va esforçar molt perquè es conegués, es complís i s'ensenyés la Llei del Senyor a Israel (s. VI aC.).
  3. Commemoració de sant Silas, elegit i enviat pels apòstols, juntament amb Pau i Bernabé, a les Esglésies de la gentilitat per anunciar l'Evangeli, missió en la qual, ple de la gràcia de Déu, va posar gran interès (s. I).
  4. Sant Serapió, màrtir. En temps de l'emperador Septimi Sever i del prefecte Àquila va ser cremat viu, aconseguint així la corona del martiri. A Alexandria, ciutat d'Egipte (~ 212).
  5. Santa Miropes, màrtir. A l'illa de Quios (s. III/IV).
  6. Sants màrtirs Alexandre i trenta soldats. Com explica la tradició, van ser martiritzats quan Magne era prefecte d’Antioquia, a Pisídia. A Filomèlia, de Frígia (s. IV).
  7. Trànsit de sant Eugeni, bisbe de Cartago, gloriós per la seva fe i les seves virtuts. Va patir el desterrament durant la persecució desencadenada pels vàndals. A Albi, ciutat d'Aquitània (501).
  8. Sant Turiau, abat del monestir de Dole i bisbe. A la Bretanya Menor (s. VII/VIII).
  9. Beat Jaume de Varazze o Voragine, bisbe, de l’orde dels Predicadors. Per fomentar la vida cristiana del poble, va oferir en els seus escrits molts exemples de virtuts. A Gènova, ciutat de la Ligúria (1298).
  10. Beat Tomàs Tunstal, prevere de l’orde de sant Benet, màrtir. En temps del rei Jaume I va ser condemnat a mort i penjat per haver entrat, essent sacerdot, en aquest país. A Norwich, Anglaterra (1616).
  11. Beats Lluís Armand Josep Adam, de l’orde dels Germans Menors Conventuals, i Bartomeu Jarrige de la Morélie de Biars, preveres i màrtirs. Van ser empresonats en una nau ruïnosa durant la Revolució Francesa per ser sacerdots. Van morir en aquesta nau víctimes de la pesta i de la seva caritat envers els seus companys de captiveri. Davant de les costes de Rochefort, a França (1794).
  12. Beates Magdalena de la Mare de Déu (Elisabet) Verchière i cinc companyes [1], verges, martiritzades durant la mateixa Revolució Francesa. A Orange, ciutat de la Provença, França (1794).
  13. Sant Manel Lè Van Phung, màrtir, pare de família. Malgrat estar detingut a la presó, no va parar d'exhortar els seus fills i familiars perquè fossin caritatius amb els seus enemics. Finalment va ser decapitat per ordre de l'emperador Tu-Duc. A la ciutat de Chàu Dòc, a la Cotxinxina (1859).
  14. Santa Clèlia Barbieri, verge. Va dedicar la seva vida a ajudar espiritualment sobretot les nenes pobres i abandonades, i per això va fundar la Congregació de les Germanes Mínimes de la Dolorosa. A Budrie, ciutat de la Romanya (1870).
  15. Beat Ferran Maria Baccilieri, prevere. Va consagrar la seva vida a la formació, en tots els aspectes, del poble que li havia estat encomanat, i va fundar la Congregació de les Serventes de Maria, la missió de la qual és ajudar les famílies pobres i, sobretot, contribuir a la formació de les joves. A Galeata, prop de Bolonya, a Itàlia (1893).
  16. Sant Pau Liu Jinde, màrtir. Ja ancià i, després de quedar sol al poble, durant la persecució duta a terme pels Yihétuàn, va sortir a la trobada dels agressors amb el rosari i un llibre de devoció a la mà i els va saludar com se solien saludar els cristians, per això va ser immediatament assassinat. Al poble de Loangziqiao, a Hengshui, de la província d’Hebei, a la Xina (1900).
  17. Sant Josep Wang Guiji, màrtir. Durant la mateixa persecució va preferir morir gloriosament per Crist abans que salvar la vida dient, com li suggerien, una petita mentida. A la ciutat de Nangong, a la província d’Hebei (1900).
  18. Beat Marià de Jesús Euse Hoyos, prevere. Senzill i íntegre, es va lliurar totalment a la pregària, als estudis i a la instrucció dels nens. A la ciutat d’Angostura, a Colòmbia (1926).
  19. Beat Carles Manel Rodríguez Santiago. Va treballar incansablement en la renovació de la sagrada litúrgia i en fomentar la vida de fe en els joves. A Caguas, ciutat de Puerto Rico (1963).

[1] Els seus noms són: beates Teresa Enrica de l’Anunciació Faurie, Anna Andrea de Sant Aleix Minutte, Maria Anna de Sant Francesc Lambert, Maria Anna de Santa Francesca Depeyre i Maria Anastàsia de Sant Gervasi Roquard.

 

Seguiu-nos  

Facebook
🎵 Aquest dilluns s'ha inaugurat l'Orgue Montserrat Torrent a l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, un projecte iniciat el 1967 per la centenària organista barcelonina.Un instrument de 3.481 tubs i 49 registres construït per Albert Blancafort que culmina després de dècades d'interrupcions i dificultats de finançament.La mateixa Montserrat Torrent ha estat la primera a fer-lo sonar. Una vetllada inoblidable de música i poesia. 🙏🔗 tinyurl.com/bdemt6np📸 Fundació Montserrat Torrent ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat.

(Mc 10,32-45)