Sant Enric, rei
Sant Enric, rei
Quan el 13 de juliol de 1024 va morir el rei Enric, emperador d’Alemanya i d’Itàlia, als cinquanta anys, en el palau de Gronau (Renània), deixava en herència un imperi europeu ben ordenat i consolidat. En el seu govern fou capaç de conjugar eficaçment les seves autèntiques conviccions religioses, la sacralitat del seu càrrec i un sobri pragmatisme. «Servir el Rei més gran és regnar», deia. Havia nascut a Hildesheim (Baviera) el 973. Canonitzat el 1146.
- Sant Enric, emperador dels romans. Segons la tradició, d'acord amb la seva esposa Conegunda, es va esforçar per reformar la vida de l'Església i per propagar la fe en Crist per tot Europa, on, mogut per un zel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i va fundar monestirs. Va morir tal dia com avui a Grona, prop de Gottingen, a Francònia (1024).
- Commemoració de sant Esdras, sacerdot i escriba. Va retornar de Babilònia a Judea en temps d’Artaxerxes, rei dels perses, i va congregar el poble que estava dispers. Es va esforçar molt perquè es conegués, es complís i s'ensenyés la Llei del Senyor a Israel (s. VI aC.).
- Commemoració de sant Silas, elegit i enviat pels apòstols, juntament amb Pau i Bernabé, a les Esglésies de la gentilitat per anunciar l'Evangeli, missió en la qual, ple de la gràcia de Déu, va posar gran interès (s. I).
- Sant Serapió, màrtir. En temps de l'emperador Septimi Sever i del prefecte Àquila va ser cremat viu, aconseguint així la corona del martiri. A Alexandria, ciutat d'Egipte (~ 212).
- Santa Miropes, màrtir. A l'illa de Quios (s. III/IV).
- Sants màrtirs Alexandre i trenta soldats. Com explica la tradició, van ser martiritzats quan Magne era prefecte d’Antioquia, a Pisídia. A Filomèlia, de Frígia (s. IV).
- Trànsit de sant Eugeni, bisbe de Cartago, gloriós per la seva fe i les seves virtuts. Va patir el desterrament durant la persecució desencadenada pels vàndals. A Albi, ciutat d'Aquitània (501).
- Sant Turiau, abat del monestir de Dole i bisbe. A la Bretanya Menor (s. VII/VIII).
- Beat Jaume de Varazze o Voragine, bisbe, de l’orde dels Predicadors. Per fomentar la vida cristiana del poble, va oferir en els seus escrits molts exemples de virtuts. A Gènova, ciutat de la Ligúria (1298).
- Beat Tomàs Tunstal, prevere de l’orde de sant Benet, màrtir. En temps del rei Jaume I va ser condemnat a mort i penjat per haver entrat, essent sacerdot, en aquest país. A Norwich, Anglaterra (1616).
- Beats Lluís Armand Josep Adam, de l’orde dels Germans Menors Conventuals, i Bartomeu Jarrige de la Morélie de Biars, preveres i màrtirs. Van ser empresonats en una nau ruïnosa durant la Revolució Francesa per ser sacerdots. Van morir en aquesta nau víctimes de la pesta i de la seva caritat envers els seus companys de captiveri. Davant de les costes de Rochefort, a França (1794).
- Beates Magdalena de la Mare de Déu (Elisabet) Verchière i cinc companyes [1], verges, martiritzades durant la mateixa Revolució Francesa. A Orange, ciutat de la Provença, França (1794).
- Sant Manel Lè Van Phung, màrtir, pare de família. Malgrat estar detingut a la presó, no va parar d'exhortar els seus fills i familiars perquè fossin caritatius amb els seus enemics. Finalment va ser decapitat per ordre de l'emperador Tu-Duc. A la ciutat de Chàu Dòc, a la Cotxinxina (1859).
- Santa Clèlia Barbieri, verge. Va dedicar la seva vida a ajudar espiritualment sobretot les nenes pobres i abandonades, i per això va fundar la Congregació de les Germanes Mínimes de la Dolorosa. A Budrie, ciutat de la Romanya (1870).
- Beat Ferran Maria Baccilieri, prevere. Va consagrar la seva vida a la formació, en tots els aspectes, del poble que li havia estat encomanat, i va fundar la Congregació de les Serventes de Maria, la missió de la qual és ajudar les famílies pobres i, sobretot, contribuir a la formació de les joves. A Galeata, prop de Bolonya, a Itàlia (1893).
- Sant Pau Liu Jinde, màrtir. Ja ancià i, després de quedar sol al poble, durant la persecució duta a terme pels Yihétuàn, va sortir a la trobada dels agressors amb el rosari i un llibre de devoció a la mà i els va saludar com se solien saludar els cristians, per això va ser immediatament assassinat. Al poble de Loangziqiao, a Hengshui, de la província d’Hebei, a la Xina (1900).
- Sant Josep Wang Guiji, màrtir. Durant la mateixa persecució va preferir morir gloriosament per Crist abans que salvar la vida dient, com li suggerien, una petita mentida. A la ciutat de Nangong, a la província d’Hebei (1900).
- Beat Marià de Jesús Euse Hoyos, prevere. Senzill i íntegre, es va lliurar totalment a la pregària, als estudis i a la instrucció dels nens. A la ciutat d’Angostura, a Colòmbia (1926).
- Beat Carles Manel Rodríguez Santiago. Va treballar incansablement en la renovació de la sagrada litúrgia i en fomentar la vida de fe en els joves. A Caguas, ciutat de Puerto Rico (1963).
[1] Els seus noms són: beates Teresa Enrica de l’Anunciació Faurie, Anna Andrea de Sant Aleix Minutte, Maria Anna de Sant Francesc Lambert, Maria Anna de Santa Francesca Depeyre i Maria Anastàsia de Sant Gervasi Roquard.







