Santa Eulàlia, verge i màrtir

Santa Eulàlia, verge i màrtir

Una tradició barcelonina, que es remunta almenys al segle VI, ens diu que Eulàlia fou una jove de 13 anys que morí donant testimoniatge de la seva fe al pretori de la Bàrcino romana, sofrint tants martiris com anys tenia. Originària de la part de Sarrià, va baixar a l’antiga Bàrcino per parlar bé (“eu-làlia”) de la seva fe. Santa Eulàlia és cotitular de la catedral de Barcelona i patrona de la ciutat de Barcelona. 

► Arxidiòcesi de Barcelona:   

• Parròquies de Santa Eulàlia de Vilapiscina (Pg. de Fabra i Puig, 260); Santa Eulàlia de Provençana (C/ de Santa Eulàlia 203, l’Hospitalet de Llobregat); Santa Eulàlia de l’Hospitalet (C/ de Barcelona 104, l’Hospitalet de Llobregat). 
• Situada sota el presbiteri de la catedral gòtica de Barcelona es troba la Cripta de Santa Eulàlia. En el mateix emplaçament que la cripta romànica, la seva construcció data de principis del segle XIV per Jaume Fabre, essent bisbe Ponç de Gualba. Acabada el 1326, les restes de la santa es van dipositar el 1339 en el sepulcre d’alabastre de l’escultor pisà, Lupo di Francesco. A la paret del fons es guarda l’antic sepulcre del segle IX, amb la inscripció de l’any 877: «Ací reposa Santa Eulàlia màrtir de Crist, que va patir a la ciutat de Barcelona, sota l'imperi de Dacià el dia segon dels idus de febrer, i va ser trobada pel bisbe Frodoí amb el seu clergat, a l'església de Santa Maria de les Arenes [del Mar] de les calendes de novembre. A Déu gràcies». 

Altres sants del dia

1. Commemoració dels sants màrtirs d’Abitínia [1], que durant la persecució de l’emperador Dioclecià, per haver-se reunit per celebrar l’eucaristia dominical en contra del que estableix l’autoritat, van ser capturats pels magistrats de la colònia i els soldats de guàrdia. Els portaren a Cartago i interrogats pel procònsol Anulí, malgrat els turments van confessar la seva fe cristiana i la impossibilitat de renunciar a la celebració del sacrifici del Senyor. Van vessar la seva sang en llocs i moments diferents. A Cartago, ciutat d’Àfrica (304).
2. Commemoració de sant Meleci, bisbe d’Antioquia, que, per defensar la fe de Nicea, va ser exiliat diverses vegades i va morir mentre presidia el primer Concili Ecumènic de Constantinoble. Sant Gregori de Nissa i sant Joan Crisòstom van exaltar la seva figura (381).
3. Trànsit de sant Benet, abat d’Anià, que va propagar la Regla benedictina, va elaborar un Consuetudinari per a ús de monjos i va treballar amb afany en la instauració de la litúrgia romana. Al monestir de Sant Corneli d’Indam, a Germània (821).
4. Sant Antoni, anomenat “Cauleas”, bisbe, que en temps de l’emperador Lleó VI va treballar amb valentia per assegurar la pau i la unitat a l’Església. A Constantinoble (Istanbul, actualment Turquia) (901).
5. Beata Humbelina, priora, la qual, convertida pel seu germà sant Bernat d’una vida mundana, amb el consentiment del seu marit va abraçar la vida monàstica. Al monestir de July, a la regió de Troyes, França (1136).
6. Sant Ludà, oriünd d’Escòcia, que va descansar en el Senyor mentre peregrinava al sepulcre dels sants apòstols. A Northeim, lloc d’Alsàcia, al costat del riu Ill (1202).
7. Beats màrtirs Tomàs Hemmeford, Jaume Fenn, Joan Nutter, Joan Munden i Jordi Haydock, preveres, que, per fidelitat a l’Església romana i davant la pretensió de la reina Elisabet I d’atribuir-se el primat en allò espiritual, van ser condemnats a mort i esquarterats mentre encara respiraven. A Londres, Anglaterra (1584).

[1] Aquests són els seus noms: sants Sadurní, prevere, amb quatre fills: Sadurní i Fèlix, lectors, i Maria i Hilarió, encara nen; Datiu o Sanator, Fèlix, un altre Fèlix, Emèrit i Ampeli, lectors; Rogacià, Quinto, Maximià o Màxim, Telica o Tacelita, un altre Rogacià, Rogat, Januario, Cassià, Victorià, Vicenç, Cecilià, Restituta, Prima, Eva, un altre Rogacià, Givalio, Rogat, Pompònia, Januària, Satumina, Martí, Clautos, Fèlix júnior, Margarida, Major, Honorata, Victorí, Pelusium, Faust, Dacià, Matrona, Cecília, Victòria, Berectina, verge cartaginesa, Secunda, Matrona i Januària.