12 DE FEBRER

Santa Eulàlia, verge i màrtir

Santa Eulàlia, verge i màrtir

Els atributs principals de la màrtir santa Eulàlia són, la palma del martiri i la creu en forma d’X, on, segons la tradició fou clavada la santa després d’altres turments: «Dacià manà a un escamot de guàrdies que pengés el cadàver d’Eulàlia al patíbul de la creu». El seu culte es reprengué quan les seves relíquies foren trobades a l’església de Santa Maria de les Arenes (del Mar) i traslladades solemnement a la seu barcelonina (877). És Cotitular de la Santa Església Basílica Catedral de Barcelona.

 

  1. Commemoració dels sants màrtirs d’Abitínia [1], que durant la persecució de l’emperador Dioclecià, per haver-se reunit per celebrar l’eucaristia dominical en contra del que estableix l’autoritat, van ser capturats pels magistrats de la colònia i els soldats de guàrdia. Els portaren a Cartago i interrogats pel procònsol Anulí, malgrat els turments van confessar la seva fe cristiana i la impossibilitat de renunciar a la celebració del sacrifici del Senyor. Van vessar la seva sang en llocs i moments diferents. A Cartago, ciutat d’Àfrica (304).
  2. Commemoració de sant Meleci, bisbe d’Antioquia, que, per defensar la fe de Nicea, va ser exiliat diverses vegades i va morir mentre presidia el primer Concili Ecumènic de Constantinoble. Sant Gregori de Nissa i sant Joan Crisòstom van exaltar la seva figura (381).
  3. Trànsit de sant Benet, abat d’Anià, que va propagar la Regla benedictina, va elaborar un Consuetudinari per a ús de monjos i va treballar amb afany en la instauració de la litúrgia romana. Al monestir de Sant Corneli d’Indam, a Germània (821).
  4. Sant Antoni, anomenat “Cauleas”, bisbe, que en temps de l’emperador Lleó VI va treballar amb valentia per assegurar la pau i la unitat a l’Església. A Constantinoble (Istanbul, actualment Turquia) (901).
  5. Beata Humbelina, priora, la qual, convertida pel seu germà sant Bernat d’una vida mundana, amb el consentiment del seu marit va abraçar la vida monàstica. Al monestir de July, a la regió de Troyes, França (1136).
  6. Sant Ludà, oriünd d’Escòcia, que va descansar en el Senyor mentre peregrinava al sepulcre dels sants apòstols. A Northeim, lloc d’Alsàcia, al costat del riu Ill (1202).
  7. Beats màrtirs Tomàs Hemmeford, Jaume Fenn, Joan Nutter, Joan Munden i Jordi Haydock, preveres, que, per fidelitat a l’Església romana i davant la pretensió de la reina Elisabet I d’atribuir-se el primat en allò espiritual, van ser condemnats a mort i esquarterats mentre encara respiraven. A Londres, Anglaterra (1584).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Memòria de santa Eulàlia (Eulària), verge i màrtir. A la ciutat de Barcelona, a la Hispània Tarraconense (inicis s. IV). Patrona de la ciutat de Barcelona.
  • Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: Beat Josep Olallo Valdés, religiós (1889).

[1] Aquests són els seus noms: sants Sadurní, prevere, amb quatre fills: Sadurní i Fèlix, lectors, i Maria i Hilarió, encara nen; Datiu o Sanator, Fèlix, un altre Fèlix, Emèrit i Ampeli, lectors; Rogacià, Quinto, Maximià o Màxim, Telica o Tacelita, un altre Rogacià, Rogat, Januario, Cassià, Victorià, Vicenç, Cecilià, Restituta, Prima, Eva, un altre Rogacià, Givalio, Rogat, Pompònia, Januària, Satumina, Martí, Clautos, Fèlix júnior, Margarida, Major, Honorata, Victorí, Pelusium, Faust, Dacià, Matrona, Cecília, Victòria, Berectina, verge cartaginesa, Secunda, Matrona i Januària.

El sol de Santa Eulàlia empeny la parra

El sol de Santa Eulàlia empeny la parra