Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa

Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa

Jeanne-Françoise Frémyot de Chantal (1572-1641), al quedar vídua als 30 anys del baró de Chantal, va fundar l’Orde de la Visitació (les Saleses), juntament amb Sant Francesc de Sales, per a dedicar-se a la pregària i a la cura dels malalts. Convé escoltar els consells tan evangèlics d’aquesta mare de sis fills: «Convé tenir l’esperit ben pur i deseixit de tot el que no és Déu per fer una bona oració».

 

1. Santa Joana-Francesca Frémiot de Chantal, religiosa. Mare de família, que va tenir com a fruit del seu matrimoni cristià sis fills, els quals va educar piadosament. Mort el seu espòs, sota la direcció de sant Francesc de Sales va abraçar amb decisió el camí de la perfecció i va realitzar obres de caritat, especialment envers els pobres i malalts. Va iniciar l’orde de la Visitació de Santa Maria, que va dirigir també prudentment. La seva mort va tenir lloc a Moulins, al costat de l’Aller, prop de Nevers, França, el dia tretze de desembre (1641).
2. Sant Eupil, màrtir. Segons la tradició, durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, quan portava a les seves mans els volums dels Evangelis, va ser empresonat pel governador Calvisià. Interrogat de nou, va respondre que es gloriava de portar els Evangelis gravats al cor. Va ser flagel·lat fins a morir. A Catània, Sicília (304).
3. Sants Anicet i Foci, màrtirs. A Nicomèdia (s. IV).
4. Sant Muredac, bisbe. A Killala, a Hibèrnia (ara Irlanda) (~ s. V).
5. Santa Lèlia, verge. A Hibèrnia (ara Irlanda), al monestir que va rebre el seu nom (s. V).
6. Sant Herculà, bisbe. A Brescia, de la Llombardia (s. VI).
7. Sants màrtirs Porcar, abat, i diversos monjos. Segons la tradició, van morir a mans dels sarraïns. A l'illa de Lerins, a la Provença (~ s. VIII).
8. Beat Carles Meehan, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Irlandès de naixement, mentre es dirigia a la seva pàtria per aquella regió, va ser detingut i condemnat a mort per haver entrat als dominis del rei Carles II. Penjat i esquarterat, va aconseguir la palma del martiri. A Ruthin, al nord de Gal·les (1679).
9. Beat Innocenci XI, Papa, que va governar sàviament l'Església, malgrat estar afligit de forts dolors i pesars. A Roma (1689).
10. Beat Pere Jarrige de la Morélie de Puyredon, prevere. En el furor de la persecució contra l’Església, va patir la mort després d'haver estat exposat durant molt temps als ardents raigs del sol. En una vella nau ancorada davant de Rochefort, França (1794).
11. Sants màrtirs Jaume Do Mai Nam, prevere, Antoni Nguyen Dích, pagès, i Miquel Nguyen Huy My, metge. En temps de l'emperador Minh Mang, van ser decapitats després de patir cruels tortures per la seva fe en Crist. A la ciutat de Nam Binh, al Tonquín (1838).
12. Beata Victòria Díaz Bustos de Molina, verge i màrtir. Va exercir el càrrec de mestra a l'institut Teresià. Desencadenat l'atac contra l'Església, en proclamar la seva fe cristiana i exhortar a altres al martiri, va merèixer patir el martiri. A la vila d’Hornachuelos, prop de Còrdova (1936).
13. Beat Flavi (Atilà) Argüeso Gonzàlez, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir. Durant la persecució, va morir per l'odi contra la fe. A Valdemoro, prop de Madrid (1936).
14. Beats Sebastià Calvo Martínez, prevere, i cinc companys [1], màrtirs, religiosos de la Congregació de Missioners de l'immaculat Cor de Maria. Durant l'esmentada persecució, van consumar el seu combat gloriós. A Barbastre, prop d’Osca, a Aragó (1936). A instància del Superior General de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va reagrupar la memòria de tots els religiosos claretians martiritzats per celebrar-la l’1 de febrer, aniversari de l’atemptat d’Holguín (Cuba, 1856), que patí Sant Antoni Maria Claret, el seu fundador.
15. Beat Antoni Perulles Estívill, prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. En el furor de la persecució, va acabar el seu martiri estant de camí. A Tarragona (1936).
16. Beats Florià Stepniak, de l’orde dels Germans Menors Caputxins i Josep Straszewski, preveres i màrtirs. Envaïda Polònia en temps de guerra, van morir a la cambra de gas al camp de concentració. A Dachau, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).
17. Beat Carles Leisner, prevere i màrtir. Empresonat, quan encara era diaca per la proclamació pública de la seva fe i el constant servei a favor de les ànimes. Va ser ordenat sacerdot al camp de concentració de Dachau. Posat en llibertat, va morir a causa dels patiments suportats durant la seva captivitat. A la localitat de Planegg, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1945).

[1] Els seus noms són: beats Pere Cunill Padrós, Josep Pavón Bueno, Nicasi Sierra Ucar, preveres; Venceslau Clans Vilaregut, sotsdiaca; Gregori Chirivàs Lacambra, religiós.