12 D’AGOST

Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa

Joana Francesca Frémyot neix el 23 de gener del 1572. El pare, Bénigne, era magistrat president del Parlament de Borgonya, i la mare, Marguerite, era també de família de polítics. Accepta casar-se amb Christophe de Rabutin, baró de Chantal, i tindrà sis fills. Vídua al 1600, amb sant Francesc de Sales funda l’Orde de la Visitació (1610), dedicada a l’oració i a la visita als malalts: «Que cap dificultat, per gran que sigui, arribi a dissuadir a les dèbils i malaltes d’entrar en l’institut per a dedicar-se a la perfecció de l’amor diví». Canonitzada el 1767.

  1. Sant Eupil, màrtir. Segons la tradició, durant la persecució desencadenada per l’emperador Dioclecià, quan portava a les seves mans els volums dels Evangelis, va ser empresonat pel governador Calvisià. Interrogat de nou, va respondre que es gloriava de portar els Evangelis gravats al cor. Va ser flagel·lat fins a morir. A Catània, Sicília (304).
  2. Sants Anicet i Foci, màrtirs. A Nicomèdia (s. IV).
  3. Sant Muredac, bisbe. A Killala, a Hibèrnia (ara Irlanda) (~ s. V).
  4. Santa Lèlia, verge. A Hibèrnia (ara Irlanda), al monestir que va rebre el seu nom (s. V).
  5. Sant Herculà, bisbe. A Brescia, de la Llombardia (s. VI).
  6. Sants màrtirs Porcar, abat, i diversos monjos. Segons la tradició, van morir a mans dels sarraïns. A l’illa de Lerins, a la Provença (~ s. VIII).
  7. Beat Carles Meehan, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Irlandès de naixement, mentre es dirigia a la seva pàtria per aquella regió, va ser detingut i condemnat a mort per haver entrat als dominis del rei Carles II. Penjat i esquarterat, va aconseguir la palma del martiri. A Ruthin, al nord de Gal·les (1679).
  8. Beat Innocenci XI, Papa, que va governar sàviament l’Església, malgrat estar afligit de forts dolors i pesars. A Roma (1689).
  9. Beat Pere Jarrige de la Morélie de Puyredon, prevere. En el furor de la persecució contra l’Església, va patir la mort després d’haver estat exposat durant molt temps als ardents raigs del sol. En una vella nau ancorada davant de Rochefort, França (1794).
  10. Sants màrtirs Jaume Do Mai Nam, prevere, Antoni Nguyen Dích, pagès, i Miquel Nguyen Huy My, metge. En temps de l’emperador Minh Mang, van ser decapitats després de patir cruels tortures per la seva fe en Crist. A la ciutat de Nam Binh, al Tonquín (1838).
  11. Beata Victòria Díaz Bustos de Molina, verge i màrtir. Va exercir el càrrec de mestra a l’institut Teresià. Desencadenat l’atac contra l’Església, en proclamar la seva fe cristiana i exhortar a altres al martiri, va merèixer patir el martiri. A la vila d’Hornachuelos, prop de Còrdova (1936).
  12. Beat Flavi (Atilà) Argüeso Gonzàlez, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir. Durant la persecució, va morir per l’odi contra la fe. A Valdemoro, prop de Madrid (1936). Beats Sebastià Calvo Martínez, prevere, i cinc companys, màrtirs, religiosos de la Congregació de Missioners de l’immaculat Cor de Maria. Durant l’esmentada persecució, van consumar el seu combat gloriós. A Barbastre, prop d’Osca, a Aragó (1936).
  13. Beat Antoni Perulles Estívill, prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. En el furor de la persecució, va acabar el seu martiri estant de camí. A Tarragona (1936).
  14. Beats Florià Stepniak, de l’orde dels Germans Menors Caputxins i Josep Straszewski, preveres i màrtirs. Envaïda Polònia en temps de guerra, van morir a la cambra de gas al camp de concentració. A Dachau, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).
  15. Beat Carles Leisner, prevere i màrtir. Empresonat, quan encara era diaca per la proclamació pública de la seva fe i el constant servei a favor de les ànimes. Va ser ordenat sacerdot al camp de concentració de Dachau. Posat en llibertat, va morir a causa dels patiments suportats durant la seva captivitat. A la localitat de Planegg, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1945).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

  • Carmelites (O. Carm.): Beat Isidor Bakanja, màrtir (1909). El Martirologi el situa el dia 15 d’agost.
  • Lleida: Beats Josep Nadal Guiu i Josep Jordán Blecua, preveres i màrtirs (1936).
  • Orde de Predicadors: Beat Joan Jordi Rehm, prevere i màrtir (1793). El Martirologi el situa l’11 d’agost.

Urgell: Beats Eusebi Codina i Millà, Ramon Illa i Salvia, i Sebastià Riera i Coromina, religiosos, i companys, màrtirs (1936). El 31 de gener del 2019 un Decret de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments autoritzà a la Congregació Claretiana la celebració anual de la Memòria dels 184 beats màrtirs el dia 1 de febrer. La celebració d’aquesta Memòria és obligatòria per als Claretians i lliure per a la resta de l’Església.

De Sant Llorenç a Santa Rosa, desempolsa la filosa.

De Sant Llorenç a Santa Rosa, desempolsa la filosa.