Sant Ponç, màrtir
Sant Ponç, màrtir
"Dones, tenim enciams tendres, maduixes, mel, sajolida, farigola i espígol; per les sangs, compreu les bones herbes!". Això cridaven els baladrers en temps reculats pels carrers de Barcelona en aquesta diada de Sant Ponç (o Poní). La tradició el fa màrtir el 258 a Cimiez (Niça) i el “Costumari” de l'Amades el fa venir a la ciutat de Barcelona per guarir-hi els mals a base d'herbes. Venerat a la capella de l'Hospital de la Santa Creu ha esdevingut tant popular entre els herbolaris catalans que ha donat nom a una herba: Poni-ol (o Ramell de Sant Ponç) o el castellà 'poleo' (de Menta pulegium). «Déu digué encara: “Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra, perquè siguin el vostre aliment”» (Cf. Gn 1,29).
També:Sant Anastasi, màrtir
La tradició el fa fill de la ciutat de Lleida i màrtir a Badalona. Des de 1627, per votació dels paers lleidatans, se celebra la seva festa en aquesta ciutat. En un panegíric al sant, el Pare Claret ens diu també a nosaltres que «sense esperar l’ocasió del martiri, recordeu que el mateix esperit que ha fet els màrtirs ha d’animar-vos en les temptacions més vulgars de la vida».
- Sant Maiül, màrtir a Adrumeto. Va ser condemnat a ser devorat per les feres. A Bizacena (s. II/III).
- Sant Antim, màrtir. A Roma, al mil·liari vint-i-dosè de la via Salària (s. III).
- Sant Moci, prevere i màrtir. A Bizanci (data incerta).
- Sant Mamert, bisbe. Amb motiu d'una imminent desgràcia, va instituir en aquesta ciutat unes solemnes lletanies per al tríduum preparatori de la festa de l'Ascensió del Senyor. A Viena, a la Gàl·lia Celta (~ 475).
- Sant Gangulf, màrtir. A Varennes, de la regió de Langres, a la Gàl·lia (s. VIII).
- Sant Maiol, abat de Cluny. Ferm en la fe, segur en l'esperança i ple d'una doble caritat, va renovar nombrosos monestirs de França i Itàlia. A Souvigny, de Borgonya (994).
- Sant Gualter, prevere i superior dels canonges. Després d'haver-se exercitat des de la seva infantesa en el servei de Déu, va resplendir per la seva mansuetud envers els seus germans i per la seva caritat vers als pobres. Al monestir d’Esterp, prop de Llemotges, a la Gàl·lia (1070).
- Beat Gregori Celli, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. Es diu que, després d'haver estat rebutjat pels seus germans de religió, es va retirar a la muntanya Camerio amb els Germans Menors, on va morir. A Verucchio, prop de Forli, a la Romanya (1343).
- Beats Joan Rochester i Jaume Walworth, preveres i monjos de la Cartoixa de Londres. Durant el regnat d’Enric VIII, per haver-se mantingut fidels a l'Església, van ser suspesos amb cadenes dels merlets de la muralla de la ciutat fins que van morir. A York, Anglaterra (1537).
- Sant Francesc de Jeroni, prevere de la Companyia de Jesús. Es va dedicar a predicar missions populars i al servei pastoral dels marginats. A Nàpols, de la Campània (1716).
- Sant Ignasi de Làconi, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins qui, per places i tavernes del port, demanava incansablement almoines per socórrer les misèries dels pobres. A Càller, a Sardenya (1781).
- Sant Mateu Lé Van Gàm, màrtir. Va ser detingut per introduir amb la seva petita embarcació els missioners europeus i, al cap d'un any del seu empresonament, va ser decapitat per ordre de l'emperador Thiéu Tri. A Saigon (ara Ciutat Ho Chi Miri), a la Conxinxina (ara Vietnam) (1847).







