“Dones, enciams tendres, maduixes, mel, sajolida, farigola i espígol; per les sangs, compreu les bones herbes!”. Això cridaven els baladrers en temps reculats pels carrers de Barcelona en aquesta diada de Sant Ponç (o Poní). La tradició el fa màrtir el 258 a Cimiez (Niça) i el Costumari de l’Amades el fa venir a la ciutat per guarir-hi els mals a base d’herbes. Venerat a la capella de l’Hospital de la Santa Creu ha esdevingut tant popular entre els herbolaris catalans que ha donat nom a una herba: Poni-ol (o Ramell de Sant Ponç) o el castellà ‘poleo’ (de Menta pulegium). «Déu digué encara: “Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment”» (Gn 1,29).

També: Sant Anastasi, màrtir

Marcant el pas dins l’exèrcit romà, aquest fill de Lleida (segons document de la Paeria, del 1587) es trobà, per la seva fe, marcant el pas entre les files dels màrtirs (segle III). El 26 de juliol del 1618 el Col·legi d’Humanitats de la Companyia de Jesús i el Consell General de la Paeria de la ciutat de Lleida, acorden celebrar la festa de Sant Anastasi l’11 de maig (data tradicional del martiri a Badalona, l’any 303). El 1627, els paers de la Ciutat, davant el bisbe i en l’altar major de la Seu Vella, fan el ‘Vot’ de celebrar la festa anyal de Sant Anastasi, que esdevindrà la Festa Major de Lleida. Un notari de Lleida havia notificat al rector de Santa Maria de Badalona que s’havia encetat el culte lleidatà a sant Anastasi i així, aquest, va saber que, segons la tradició, havia mort a la seva ciutat. L’any 1635 s’iniciava oficialment el culte al sant a Badalona, i en va ser nomenat copatró el 1672.

1. Sant Maiül, màrtir a Adrumeto. Va ser condemnat a ser devorat per les feres. A Bizacena (s. II/III).

2. Sant Antim, màrtir. A Roma, al mil·liari vint-i-dosè de la via Salària (s. III).

3. Sant Moci, prevere i màrtir. A Bizanci (data incerta).

4. Sant Mamert, bisbe. Amb motiu d’una imminent desgràcia, va instituir en aquesta ciutat unes solemnes lletanies per al tríduum preparatori de la festa de l’Ascensió del Senyor. A Viena, a la Gàl·lia Celta (~ 475).

5. Sant Gangulf. A Varennes, de la regió de Langres, a la Gàl·lia (s. VIII).

6. Sant Maiol, abat de Cluny. Ferm en la fe, segur en l’esperança i ple d’una doble caritat, va renovar nombrosos monestirs de França i Itàlia. A Souvigny, de Borgonya (994).

7. Sant Gualter, prevere i superior dels canonges. Després d’haver-se exercitat des de la seva infantesa en el servei de Déu, va resplendir per la seva mansuetud envers els seus germans i per la seva caritat vers als pobres. Al monestir d’Esterp, prop de Llemotges, a la Gàl·lia (1070).

8. Beat Gregori Celli, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. Es diu que, després d’haver estat rebutjat pels seus germans de religió, es va retirar a la muntanya Camerio amb els Germans Menors, on va morir. A Verucchio, prop de Forli, a la Romanya (1343).

9. Beats Joan Rochester i Jaume Walworth, preveres i monjos de la Cartoixa de Londres. Durant el regnat d’Enric VIII, per haver-se mantingut fidels a l’Església, van ser suspesos amb cadenes dels merlets de la muralla de la ciutat fins que van morir. A York, Anglaterra (1537).

10. Sant Francesc de Jeroni, prevere de la Companyia de Jesús. Es va dedicar a predicar missions populars i al servei pastoral dels marginats. A Nàpols, de la Campània (1716).

11. Sant Ignasi de Làconi, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins qui, per places i tavernes del port, demanava incansablement almoines per socórrer les misèries dels pobres. A Càller, a Sardenya (1781).

12. Sant Mateu Lé Van Gàm, màrtir. Va ser detingut per introduir amb la seva petita embarcació els missioners europeus i, al cap d’un any del seu empresonament, va ser decapitat per ordre de l’emperador Thiéu Tri. A Saigon (ara Ciutat Ho Chi Miri), a la Conxinxina (ara Vietnam) (1847).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Benedictins, Cistercencs i Cistercencs de l’Estricta Observança: Sant Odó, sant Maiol, sant Odiló, sant Hug i el beat Pere el Venerable, abats de Cluny (celebrats en diferents dies en el santoral).

Orde de Predicadors: Sant Antoni de Florència, bisbe.

Lleida: Sant Anastasi, màrtir.

Catalunya: Sant Ponç, màrtir. Santoral: celebrat el 14 de maig.

► Entre Sant Ponç i Sant Pancraç i Sant Pere regalat, tot el temps ha canviat.