Sant Estanislau, bisbe i màrtir

Sant Estanislau, bisbe i màrtir

Estanislau (“el que s’aixeca gloriós”), nascut vora Cracòvia el 1030, fou estudiant a París i més tard bisbe d'aquesta seu polonesa (1072). Sol·lícit envers els pobres i oprimits, fou assassinat pel mateix rei Boleslau II de Polònia mentre celebrava l'Eucaristia l'11 d'abril de 1079, ja que el bisbe li retreia la seva conducta corrupta. És el primer sant polonès màrtir de la veritat.

1. Memòria de sant Estanislau, bisbe i màrtir. Enmig de les dificultats de la seva època, va ser constant defensor de la humanitat i dels costums cristians, va regir com a bon pastor l’església de Cracòvia, va ajudar els pobres, va visitar cada any els seus clergues i, finalment, mentre celebrava els divins misteris, va ser mort per ordre de Boleslau, rei de Polònia, al qual havia reprès (1079).
2. Commemoració de sant Antipas, testimoni fidel, com diu sant Joan a l’Apocalipsi, que va ser martiritzat pel nom de Jesús. A Pèrgam, Àsia (s. I).
3. Commemoració de sant Felip, bisbe de Gortina, a l’illa de Creta. En temps dels emperadors Marc Antoni Verus i Luci Aureli Còmmode va tutelar enèrgicament l’Església que se li havia encomanat enfront de la violència dels pagans i les insídies dels heretges (~ 180).
4. Sant Dòmnius, bisbe i màrtir. Segons la tradició, va ser martiritzat durant la persecució de l’emperador Dioclecià. A Salona, Dalmàcia (299).
5. Sant Barsanufi, anacoreta, d’origen egipci. Dotat de gràcies de contemplació, va ser també eximi per la integritat de la seva vida. Prop de Gaza, Palestina (540).
6. Sant Isaac, monjo, oriünd de les regions de Síria i fundador del monestir de Monte Luco. El papa sant Gregori el Gran commemora les seves virtuts. A Spoleto, a l’Úmbria (~ 550).
7. Beat Lanuí, monjo, company i successor de sant Bru. Es va distingir com a intèrpret de l’esperit del fundador, per establir els monestirs de l’orde Cartoixà. A Calàbria (1119).
8. Beata Sança, verge, filla del rei Sanç I. Va fundar el monestir de Cellis, de monges cistercenques, on hi va abraçar la vida regular. A Coïmbra, Portugal (1229).
9. Beat Àngel de Clavasio (Antoni) Carletti, prevere, de l’orde dels Germans Menors, insigne en la doctrina, la prudència i la caritat. A Cuneo, del Piemont (1495).
10. Beat Jordi Gervase, prevere de l’orde de Sant Benet i màrtir, alumne del Col·legi de Douai dels Anglesos. En temps del rei Jaume I, mentre exercia el seu ministeri pastoral, va ser detingut dues vegades a la seva pàtria. Va confessar amb constància la seva fe catòlica fins que va ser penjat. A Londres, Anglaterra (1608).
11. Santa Gemma Galgani, verge. Insigne per la contemplació de la Passió i pels dolors suportats amb paciència, a l’edat de vint anys va consumar la seva angèlica vida un Dissabte Sant. A Lucca, Itàlia (1905). Els Passionistes la celebren el 16 de maig (per la gran devoció de les relíquies en aquest dia al santuari de Madrid). Últimament, però, als Passionistes la Congregació dels sants els va concedir celebrar-la el 14 de maig (data de la beatificació). A la resta del calendari catòlic: 16 de maig.
12. Beata Helena Guerra, verge, que va instituir la Congregació de les Oblates de l’Esperit Sant, per a l’ensenyament de les nenes, i va donar savis avisos als cristians sobre la cooperació de l’Esperit Sant a l’economia de la salvació. A Lucca, Itàlia (1914).
13. Beat Sempronià Ducki, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Durant la guerra, per fidelitat a Crist, va ser capturat i va culminar el martiri entre tortures. Al camp de concentració d’Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, Polònia (1942).