Santa María Eugènia de Jesús, verge
QQuan pel març trona, l’ametlla és bonaDita popular
Santa María Eugènia de Jesús, verge
Anna Eugènia Milleret de Brou era filla d'una família benestant de Metz (1817). Amb una atmosfera poc religiosa a casa seva, quan la petita Anna va rebre la primera comunió va tenir una experiència de Déu que la va dur a aprofundir en la vida cristiana. Després d'una crisi interior, arran de la mort de la mare i d'un empobriment de la família, va recuperar l'alegria de la fe amb les prèdiques quaresmals del Pare Henri Dominique Lacordaire, a Nôtre Dame de París. Va passar pels noviciats de les benedictines i la Visitació, però sense fer els vots. Finalment, el 1839, va fundar una nova congregació: l'Institut de l'Assumpció de Maria, dedicat a l'educació de les filles de les famílies benestants, precisament allunyades de la fe. Cinc anys més tard les primeres germanes van pronunciar els vots perpetus i l’Anna va prendre el nom de Maria Eugènia de Jesús. La fundació va començar a rebre vocacions i va poder obrir cases arreu de França. Va ser reconeguda pel Vaticà el 1888 i la fundadora en va ser la superiora fins a la mort a Auteuil, prop de París el 1898. Canonitzada el 2007 pel papa Benet XVI.
- Commemoració dels sants Gai i Alexandre, màrtirs, que durant la persecució dels emperadors Marc Antoni i Luci Ver van ser coronats amb un gloriós martiri. A Apamea, al costat del Meandre, a Frígia (després de 171).
- Commemoració de sant Víctor, màrtir. En la seva festivitat, sant Agustí va escriure per al poble un tractat sobre ell. A l’Àfrica (data incerta).
- Commemoració de sant Macari, bisbe de Jerusalem, que amb les seves exhortacions va aconseguir que l’emperador Constantí el Gran i la seva mare, santa Helena, restauressin i enriquissin els Sants Llocs amb basíliques (325).
- Sant Simplici, papa, el qual, mentre els bàrbars devastaven la península Itàlica i la Urbs, va confirmar els afligits i va enfortir la unitat i la fe de l’Església. A Roma, a la basílica de Sant Pere (483).
- Sant Droctoveu, abat, a qui el seu mestre sant Germà d’Autun va posar de prepòsit en un cenobi de monjos establert en aquesta ciutat. A París, França (~ 580).
- Sant Atal, abat, que, amant de la vida cenobítica, es va retirar primer al monestir de Lerins i després a Luxeuil, i més tard va succeir a sant Columbà en aquest lloc. Va brillar molt pel seu zel i discreció. Al monestir de Bobbio, a la Ligúria (626).
- Sant Joan Ogilvie, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, desterrat a diversos països d’Europa, després de dedicar molts anys a l’estudi de la teologia va ser ordenat sacerdot i va tornar d’amagat a la seva pàtria, on es va lliurar diligentment a la cura pastoral dels seus conciutadans, fins que, empresonat i condemnat a mort en temps del rei Jaume I, va aconseguir al patíbul la gloriosa palma del martiri. A Glasgow, Escòcia (1615).
- Beata Maria Eugènia Milleret de Brou, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de l’Assumpció per a l’educació cristiana de nenes. A París, França (1898).
- Beat Elies del Socors (Mateu Elies) Nieves del Castillo, prevere de l’orde dels Germans de Sant Agustí i màrtir, que en el furor de la persecució, fet presoner per exercir ocultament el ministeri, va ser afusellat per odi al sacerdoci. Prop de la ciutat de Cortazar, Mèxic (1928).
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
