Santa María Eugènia de Jesús, verge
Santa María Eugènia de Jesús, verge
Anna Eugènia Milleret de Brou era filla d'una família benestant de Metz (1817). Amb una atmosfera poc religiosa a casa seva, quan la petita Anna va rebre la primera comunió va tenir una experiència de Déu que la va dur a aprofundir en la vida cristiana. Després d'una crisi interior, arran de la mort de la mare i d'un empobriment de la família, va recuperar l'alegria de la fe amb les prèdiques quaresmals del Pare Henri Dominique Lacordaire, a Nôtre Dame de París. Va passar pels noviciats de les benedictines i la Visitació, però sense fer els vots. Finalment, el 1839, va fundar una nova congregació: l'Institut de l'Assumpció de Maria, dedicat a l'educació de les filles de les famílies benestants, precisament allunyades de la fe. Cinc anys més tard les primeres germanes van pronunciar els vots perpetus i l’Anna va prendre el nom de Maria Eugènia de Jesús. La fundació va començar a rebre vocacions i va poder obrir cases arreu de França. Va ser reconeguda pel Vaticà el 1888 i la fundadora en va ser la superiora fins a la mort a Auteuil, prop de París el 1898. Canonitzada el 2007 pel papa Benet XVI.
- Commemoració dels sants Gai i Alexandre, màrtirs, que durant la persecució dels emperadors Marc Antoni i Luci Ver van ser coronats amb un gloriós martiri. A Apamea, al costat del Meandre, a Frígia (després de 171).
- Commemoració de sant Víctor, màrtir. En la seva festivitat, sant Agustí va escriure per al poble un tractat sobre ell. A l’Àfrica (data incerta).
- Commemoració de sant Macari, bisbe de Jerusalem, que amb les seves exhortacions va aconseguir que l’emperador Constantí el Gran i la seva mare, santa Helena, restauressin i enriquissin els Sants Llocs amb basíliques (325).
- Sant Simplici, papa, el qual, mentre els bàrbars devastaven la península Itàlica i la Urbs, va confirmar els afligits i va enfortir la unitat i la fe de l’Església. A Roma, a la basílica de Sant Pere (483).
- Sant Droctoveu, abat, a qui el seu mestre sant Germà d’Autun va posar de prepòsit en un cenobi de monjos establert en aquesta ciutat. A París, França (~ 580).
- Sant Atal, abat, que, amant de la vida cenobítica, es va retirar primer al monestir de Lerins i després a Luxeuil, i més tard va succeir a sant Columbà en aquest lloc. Va brillar molt pel seu zel i discreció. Al monestir de Bobbio, a la Ligúria (626).
- Sant Joan Ogilvie, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, desterrat a diversos països d’Europa, després de dedicar molts anys a l’estudi de la teologia va ser ordenat sacerdot i va tornar d’amagat a la seva pàtria, on es va lliurar diligentment a la cura pastoral dels seus conciutadans, fins que, empresonat i condemnat a mort en temps del rei Jaume I, va aconseguir al patíbul la gloriosa palma del martiri. A Glasgow, Escòcia (1615).
- Beata Maria Eugènia Milleret de Brou, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de l’Assumpció per a l’educació cristiana de nenes. A París, França (1898).
- Beat Elies del Socors (Mateu Elies) Nieves del Castillo, prevere de l’orde dels Germans de Sant Agustí i màrtir, que en el furor de la persecució, fet presoner per exercir ocultament el ministeri, va ser afusellat per odi al sacerdoci. Prop de la ciutat de Cortazar, Mèxic (1928).







