Sant Joan d'Àvila, prevere i Doctor

Sant Joan d'Àvila, prevere i Doctor de l’Església

Joan d’Àvila (1499-1569) fou el gran “Apòstol d’Andalusia”. Pius XII el va designar patró del clergat secular espanyol (2 de juliol de 1946): «Aquests són els sacerdots: que ablanin Déu, quan estigui enutjat amb el seu poble; que hagin experimentat que Déu escolta les seves oracions i els dóna el que demanen; que tinguin amb ell un tracte tot familiar; que la seva virtut sobrepassi la mida humana i despertin l’admiració dels qui els veuen» (Sermó).

El 2012 Benet XVI el proclamà Doctor de l’Església, destacant-ne «el seu profund coneixement de les Sagrades Escriptures que va saber penetrar amb singular profunditat en els misteris de la redempció obrada per Crist per a la humanitat».

1. Sant Joan d'Àvila, prevere. Va recórrer tota la regió de la Bètica predicant a Crist i, després d'haver estat acusat injustament d'heretgia, va ser reclòs a la presó, on va escriure una part important de la seva doctrina espiritual. A Montilla, de la regió d'Andalusia (1569). A l’Estat espanyol és recomanable llegir-lo en primer lloc, per tenir el grau de Memòria Obligatòria en el Calendari espanyol, que en aquest dia figura en el núm. 12.
2. Commemoració de sant Job, baró d'admirable paciència a la terra d’Hus.
3. Sant Dioscòrides, màrtir. A Mira, de Lícia (data incerta).
4. Sants Alfiu, Filadelf i Cirini, màrtirs. A Lentini, Sicília (s. III).
5. Sant Gordià, màrtir. Va ser sepultat a la cripta d'una església, on es veneraven les relíquies de sant Epímac. A Roma, a la Via Llatina (~ 300).
6. Commemoració dels sants Quart i Quint, màrtirs. A Roma (~ segle IV).
7. Sant Comgall, abat. Va fundar el cèlebre monestir irlandès de Bangor i va ser un pare savi i un guia prudent de nombrosos monjos. A Irlanda (622).
8. Sant Catald, bisbe i pelegrí. D'origen irlandès, com diu la tradició. A Tàrent, a la Pulla (~ segle VII).
9. Santa Solangia, verge. La tradició ha transmès que va patir el martiri en defensa de la seva virginitat. A Bourges, Aquitània (~ segle IX).
10. Sant Guillem, prevere d'origen anglès. Va exercir el seu ministeri de rector i va destacar per la seva entrega a les ànimes i pel seu fervor religiós. A Pontoise, prop de París, França (1195).
11. Beata Beatriu d'Este, verge. Va restaurar el monestir de Gémmola, situat a les muntanyes Euganes, de Pàdua. Tot i que la seva vida va ser breu, va recórrer fins al final l'ardu camí de la santedat monàstica. A Pàdua, a la regió de Venècia (1226).
12. Beat Nicolau Albergati, bisbe de Bolonya. Va ingressar de jove a l’orde de la Cartoixa i, un cop ordenat bisbe, va prestar un gran servei a l'Església amb el seu curós servei pastoral i amb la seva participació en legacions pontifícies. A Siena, de la Toscana (1443).
13. Beat Ivan Merz. Dedicat a l'estudi de les lletres i a l'ensenyament, va donar als joves l'exemple d'un mestre fidel a Crist i d'un laic creient lliurat al bé de la societat. A la ciutat de Zàgreb, a Croàcia (1928).
14. Beat Enric Rebusquini, prevere de l’orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (Camils), que va servir amb senzillesa als malalts en les dolences. A Cremona, Itàlia (1938).