Santa Escolàstica, verge

Santa Escolàstica, verge

Coneixem la seva vida (480-547) a través dels escrits de Sant Gregori sobre la vida de Sant Benet, el seu germà. Hi podem valorar la confiança en Déu, la pregària i la llibertat d’esperit que la caracteritzen: «Ni la sepultura no va separar els cossos d’aquells dos que sempre havien pensat idènticament només en Déu» (Diàlegs). I és que Escolàstica morí el 10 de febrer del 547 i el 21 de març el seu germà Benet fou enterrat al seu costat.

1. Memòria de la sepultura de santa Escolàstica, verge, germana de sant Benet, la qual, consagrada des de la seva infància a Déu, va mantenir una perfecta unió espiritual amb el seu germà, a qui visitava un cop l’any a Montecassino, a la Campània, per passar junts una jornada de santes converses i lloança a Déu (c. 547).
2. Sants Caralampi, Porfiri, Daucte, que juntament amb tres dones van patir el martiri en temps de Septimi Sever. A Magnèsia, a la província d’Àsia (s. III).
3. Sants Zòtic i Amanci, màrtirs. A Roma, al desè mil·liari de la via Labicana (s. III/IV).
4. Sant Silvà, bisbe. Prop de Terracina, a la Campània (s. IV).
5. Sant Troià, bisbe. A la ciutat de Santonas (actualment Saintes), Aquitània (c. 550).
6. Sant Protadi, bisbe. A Vesontio (actualment Besançon), a Burgúndia, prop de Lió (c. 624).
7. Santa Austreberta, verge i abadessa, que va regir el monestir de Pavilly, fundat piadosament pel bisbe sant Audèn. A la regió de Rouen, Nèustria, nord de la Gàl·lia (704).
8. Sant Guillem, eremita de Malavalle, la vida del qual va inspirar i va donar origen a nombroses congregacions d’eremites. A la cova de Stabulum Rhodis, prop de Grossetto, a la Toscana (1157).
9. Beat Hug, abat, a qui el seu mestre sant Norbert, en ser escollit arquebisbe de Magdeburg, li va encomanar l’organització del nou orde, que va regir prudentment durant trenta-cinc anys. Al monestir premonstratenc de Fosses, prop de Namur, Lotaríngia (c. 1163).
10. Beata Clara, vídua, la qual, per mitjà de la penitència, mortificació i dejunis va expiar la vida dissoluta que havia portat abans i, després de reunir un grup de companyes en un monestir, va servir Déu amb humilitat d’esperit. A Rimini, a la Romanya (entre 1324 i 1329).
11. Beats Pere Fremond juntament amb cinc companyes [1], màrtirs, que durant la Revolució Francesa van ser afusellats per la seva fidelitat a l’Església catòlica. A Preuilly, Anjou, França (1794).
12. Beata Eusèbia Palomino Yenes, verge de l’institut de les Filles de Maria Auxiliadora, que, donant un egregi exemple d’humilitat i evitant tota ostentació, va mostrar el seu esperit d’abnegació en les tasques més senzilles, mereixent els dons de la gràcia. A Valverde del Camino, prop de Huelva (1935).
13. Beat Lluís Stepinac, bisbe de Zàgreb, que va rebutjar amb fermesa les doctrines que s’oposaven a la fe i a la dignitat humana i, per la seva fidelitat a l’Església, després de molts anys a la presó, víctima de la malaltia i la misèria, va acabar egrègiament el seu episcopat. Al petit poble de Krasic, prop de Zàgreb, Croàcia (1960).

[1] Els seus noms són: beates Caterina i Maria Lluïsa du Verdier de la Sorinière, germanes; Lluïsa Bessay de la Voüte; Maria Anna Hacher du Bois; i Lluïsa Poirier, esposa.