1. Memòria de la sepultura de santa Escolàstica, verge, germana de sant Benet, la qual, consagrada des de la seva infància a Déu, va mantenir una perfecta unió espiritual amb el seu germà, a qui visitava un cop l’any a Montecassino, a la Campània, per passar junts una jornada de santes converses i lloança a Déu (c. 547).

2. Sants Caralampi, Porfiri, Daucte, que juntament amb tres dones van patir el martiri en temps de Septimi Sever. A Magnèsia, a la província d’Àsia (s. III).

3. Sants Zòtic i Amanci, màrtirs. A Roma, al desè mil·liari de la via Labicana (s. III/IV).

4. Sant Silvà, bisbe. Prop de Terracina, a la Campània (s. IV).

5. Sant Troià, bisbe. A la ciutat de Santonas (actualment Saintes), Aquitània (c. 550).

6*. Sant Protadi, bisbe. A Vesontio (actualment Besançon), a Burgúndia, prop de Lió (c. 624).

7. Santa Austreberta, verge i abadessa, que va regir el monestir de Pavilly, fundat piadosament pel bisbe sant Audèn. A la regió de Rouen, Nèustria, nord de la Gàl·lia (704).

8. Sant Guillem, eremita de Malavalle, la vida del qual va inspirar i va donar origen a nombroses congregacions d’eremites. A la cova de Stabulum Rhodis, prop de Grossetto, a la Toscana (1157).

9*. Beat Hug, abat, a qui el seu mestre sant Norbert, en ser escollit arquebisbe de Magdeburg, li va encomanar l’organització del nou orde, que va regir prudentment durant trenta-cinc anys. Al monestir premonstratenc de Fosses, prop de Namur, Lotaríngia (c. 1163).

10*. Beata Clara, vídua, la qual, per mitjà de la penitència, mortificació i dejunis va expiar la vida dissoluta que havia portat abans i, després de reunir un grup de companyes en un monestir, va servir Déu amb humilitat d’esperit. A Rimini, a la Romanya (entre 1324 i 1329).

11*. Beats Pere Fremond juntament amb cinc companyes [1], màrtirs, que durant la Revolució Francesa van ser afusellats per la seva fidelitat a l’Església catòlica. A Preuilly, Anjou, França (1794).

12*. Beata Eusèbia Palomino Yenes, verge de l’institut de les Filles de Maria Auxiliadora, que, donant un egregi exemple d’humilitat i evitant tota ostentació, va mostrar el seu esperit d’abnegació en les tasques més senzilles, mereixent els dons de la gràcia. A Valverde del Camino, prop de Huelva (1935).

13*. Beat Lluís Stepinac, bisbe de Zàgreb, que va rebutjar amb fermesa les doctrines que s’oposaven a la fe i a la dignitat humana i, per la seva fidelitat a l’Església, després de molts anys a la presó, víctima de la malaltia i la misèria, va acabar egrègiament el seu episcopat. Al petit poble de Krasic, prop de Zàgreb, Croàcia (1960).

[1] Els seus noms són: beates Caterina i Maria Lluïsa du Verdier de la Sorinière, germanes; Lluïsa Bessay de la Voüte; Maria Anna Hacher du Bois; i Lluïsa Poirier, esposa.

► “Poll de febrer, per Sant Joan canta al galliner”.