Santoral

10 de febrero

Santa Escolástica, virgen

aPollo de febrero, por San Juan canta en el gallinero
Dicho popular

Santa Escolástica, virgen

Conocemos su vida (480-547) a través de los escritos de San Gregorio sobre la vida de San Benito, su hermano. Podemos valorar en ella la confianza en Dios, la oración y la libertad de espíritu que la caracterizan: «Ni la sepultura no separó los cuerpos de aquellos dos que siempre habían pensado idénticamente sólo en Dios» (Diálogos). Y es que Escolástica murió el 10 de febrero del 547 y el 21 de marzo su hermano Benedicto fue enterrado a su lado.

  1. Memoria de la sepultura de santa Escolástica, virgen, hermana de san Benito, la cual, consagrada desde su infancia a Dios, mantuvo una perfecta unión espiritual con su hermano, al que visitaba una vez al año en Montecasino, en la Campania, para pasar juntos una jornada de santas conversaciones y alabanza a Dios (c. 547).
  2. En Magnesia, en la provincia de Asia, santos Calarampo, Profirio y Daucto, que junto con tres mujeres sufrieron el martirio en tiempo de Septimio Severo (s. III).
  3. En Roma, en el décimo miliario de la vía Labicana, santos Zótico y Amancio, mártires (s. II/IV).
  4. Cerca de Terracina, en la Campania, san Silvano, obispo (s. IV).
  5. En la ciudad de Santonas (hoy Saintes), en Aquitania, san Troyano, obispo (c. 550).
  6. En Vesoncio (hoy Besançon), en Burgundia, san Protadio, obispo (c.624).
  7. En la región de Rouen, en Neustria, santa Austreberta, virgen y abadesa, que rigió el monasterio de Pavilly, fundado piadosamente por el obispo san Audeno (704).
  8. En la cueva de Stabulum Rhodis, cerca de Grossetto, en la Toscana, san Guillermo, eremita de Malavalle, cuya vida inspiró y dio origen a numerosas congregaciones de eremitas (1157).
  9. En el monasterio premonstratense de Fosses, cerca de Namur, en Lotaringia, beato Hugo, abad, a quien su maestro san Norberto, al ser elegido arzobispo de Magdeburgo, le encomendó la organización de la nueva Orden, que rigió prudentemente durante treinta y cinco años (c. 1163).
  10. En Rimini, en la Romagna, beata Clara, viuda, la cual, por medio de la penitencia, mortificación y ayunos expió la vida disoluta que había llevado antes y, después de reunir un grupo de compañeras en un monasterio, sirvió a Dios con humildad de espíritu (entre 1324 y 1329).
  11. En Preuilly, en el Anjou, en Francia, beatos Pedro Fremond junto con cinco compañeras[6], mártires, que durante la Revolución Francesa fueron fusilados por su fidelidad a la Iglesia católica (1794).
  12. En Valverde del Camino, cerca de Huelva, en la región española de Andalucía, beata Eusebia Palomino Yenes, virgen del Instituto de las Hijas de María Auxiliadora, que, dando un egregio ejemplo de humildad y evitando toda ostentación, mostró su espíritu de abnegación en las tareas más sencillas, mereciendo los dones de la gracia (1935).
  13. En la aldea de Krasic, cerca de Zagreb, en Croacia, beato Luis Stepinac, obispo de Zagreb, que rechazó con firmeza las doctrinas que se oponían a la fe y a la dignidad humana y, por su fidelidad a la Iglesia, después de prolongada prisión, víctima de la enfermedad y la miseria, terminó egregiamente su episcopado (1960).
[6] Sus nombres son: beatas Catalina y María Luisa du Verdier de la Sorinière, hermanas; Luisa Bessay de la Voûte; María Ana Hacher du Bois; y Luisa Poirier, esposa.

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Extendiendo su mano hacia sus discípulos, dijo: «Estos son mi madre y mis hermanos.

(Mt 12,46-50)