Santoral

10 d'agost

Sant Llorenç, diaca i màrtir

Per Sant Llorenç, el dia més calorós de l’any.
Dita popular

Sant Llorenç, diaca i màrtir

La seva fe ardent en l’Evangeli va portar al diaca Llorenç a voler morir màrtir amb el Papa Sixt II durant la persecució de Valerià (258). Aquest, però, li va aconsellar que no fos tan impetuós i que defensés els tresors de l’Església. Els va defensar i quan els soldats van venir a cercar aquells tresors, Llorenç, ben murri, els hi va mostrar els més autèntics: els pobres de la ciutat. La tradició ens el mostra impetuós i amb una fe ben ardent sobre les graelles.

  1. Festa de sant Llorenç, diaca i màrtir. Va desitjar ardentment acompanyar el papa Sixt II en el seu martiri. Segons explica sant Lleó el Gran, el tirà li va ordenar entregar els tresors de l’Església, i ell, burlant-se’n, li va presentar els pobres als quals havia alimentat i vestit gastant-se abundants riqueses. Per la fe de Crist, tres dies més tard va superar el turment del foc, i l'instrument de la seva tortura es va convertir en distintiu del seu triomf. El seu cos va ser enterrat al cementiri de Campo Verano, que des d’aleshores porta el seu nom (258).
  2. Commemoració dels sants màrtirs, que a Alexandria, Egipte, durant la persecució duta a terme per l'emperador Valerià i sota el prefecte Emilià, van ser torturats durant molt temps amb diversos i refinats turments. Van assolir la corona del martiri amb diferents formes de mort (257).
  3. Sant Blano, bisbe. A Dumblan, Escòcia (s. VI)
  4. Beat Arcàngel de Calatafino Piacentini, prevere de l’orde dels Germans Menors, insigne per la seva austeritat de vida i el seu amor a la solitud. A Alcami, Sicília (1460).
  5. Beat Agustí Ota, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir. Va ser decapitat per la seva fe en Crist. A la ciutat d’Iki, al Japó (1622).
  6. Beats Claudi Josep Jouiffret de Bonnefont, de la Societat de Sant Sulpici, Francesc Frangois, de l’orde dels Germans Menors Caputxins, i Llàtzer Tiersot, de l’orde dels Cartoixans, preveres i màrtirs. Durant la Revolució Francesa, tancats en una vella nau, van consumar el seu martiri pel fet de ser sacerdots. Al braç de mar davant de Rochefort, a la costa de França (1794).
  7. Beat Josep Toledo Pellicer, prevere i màrtir. Configurat amb Crist, Summe Sacerdot, va imitar amb el seu triomf en el martiri Aquell a qui havia estimat i adorat. A la localitat d’El Saler, prop de València (1936).
  8. Beat Joan Martorell Soria, prevere de la Societat Salesiana i màrtir. Durant la persecució religiosa va patir el martiri. Amb ell es commemora també el beat Pere Mesonexo Rodríguez, religiós de la mateixa Societat, que al petit poble de Vedat de Torrent, al territori de València, en un dia no conegut, va ser coronat pel seu testimoni de Crist. A València (1936).
  9. Beats Francesc Drzewiecki, de la Congregació de la Petita Obra de la Divina Providència, i Eduard Grzymala, preveres i màrtirs. Oriünds de Polònia, quan la seva pàtria va ser devastada durant la guerra, van ser tancats en una presó estrangera. Van emigrar a Crist des de la cambra de gas. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1942).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)