Des dels primers segles, és un dels màrtirs més venerats a Roma. Segons la tradició formava part de l’equip de diaques romans que assistien el papa Sixt II. A la persecució de Valerià, decapitat el papa i martiritzats altres diaques, també ell assolí la corona del martiri. Segons Prudenci i sant Ambròs, se l’hauria cremat damunt d’una graella roent. La seva exquisida caritat envers els pobres, el gran tresor de l’Església, és tan proverbial com la seva sornegueria. La Depositio Martyrum (segle IV) ja l’esmenta.

Per Sant Llorenç, el dia més calorós de l’any.