Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l’Església

SANTA TERESA DE L'INFANT JESÚS, VERGE I DOCTORA DE L’ESGLÉSIA

Nascuda a Alençon (Normandia), va entrar al Carmel de Lisieux als 15 anys i hi va morir tuberculosa el 30 de setembre de 1897, quan en tenia 24. Va descobrir el camí de la infantesa espiritual i de l’abandó confiat a les mans del Pare : “Per a mi, ell ha donat la seva misericòrdia infinita, i és a través d’aquesta que contemplo i adoro totes les altres perfeccions divines... Car sap, com un pare, que com més febles som, més necessitem el seu amor”. És patrona principal de les Missions (1927).

Dedicació de la Catedral de Mallorca.

Abans del període musulmà de l’illa de Mallorca tenim notícia del bisbe Elies el 484. Però és després de la conquesta de la ciutat per les tropes del rei En Jaume (1229) que el bisbe Berenguer de Palou consagrà l’altar major (1230) de l’encara mesquita musulmana. Durant el regnat de Jaume II (1276-1311) el bisbe Pere de Morella començà la construcció de l’edifici catedralici, que s’acabà al segle XVI. La darrera clau de volta es col·locà el 1587 i el portal major renaixentista fou beneït el 1601, any de la consagració de la catedral.

1. Memòria de santa Teresa del Nen Jesús, verge i doctora de l'Església, que va entrar essent encara molt jove al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux, on va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seva innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la perfecció cristiana per mitjà de la infància espiritual, demostrant una mística sol·licitud en bé de les ànimes i de l'increment de l'Església, i va acabar la seva vida als vint-i-cinc anys d'edat, el dia trenta de setembre (1897).
2. Sant Piató, prevere, que és venerat com evangelitzador de Tournai i màrtir. A Seclin, a la Gàl·lia Belga (s. III/IV).

3. Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. A Lisboa, a la Lusitània (s. III/IV).

4. Sant Niceci, bisbe, que, segons el testimoni de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació, constant en l'ensenyament, i va patir el desterrament durant el regnat de Clotari, rei dels francs. A Trèveris, a la Renània, d’Austràsia (561).

5. Sant Romà, diaca, anomenat el Melode per la seva sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. A Constantinoble (~ 500).

6. Sant Bavó, monjo, que, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar al monestir fundat en aquesta ciutat. A Gant, Flandes, a Nèustria (~ 659).

7. Sant Wasnulf, monjo, nascut a Escòcia. A Condé-sur-l'Escaut, a l’Hainaut, d’Austràsia (s. VII).

8. Sant Gerald Edwards, prevere i màrtir, que va ser ordenat a França i, en tornar a la seva pàtria, en la persecució durant el regnat d’Elisabet I, després d'un llarg empresonament va consumar el seu martiri al patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seva condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar a un sacerdot. A Canterbury, a Anglaterra (1588).

9. Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seva pàtria, per raó del seu sacerdoci, van ser conduïts al patíbul. A Cichester, també a Anglaterra (1588).

10. Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, essent pare de família, en enviudar va rebre ja ancià l’ordenació sacerdotal, i per aquesta causa va ser coronat amb el martiri. A Ipswich, Suffolk, també a Anglaterra (1588).

11. Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, essent catequistes, van ser degollats per haver rebut a casa seva a uns sacerdots. A Nagasaki, al Japó (1617).

12. Beat Lluís Maria Monti, religiós, que, tot i mantenir la seva condició laïcal, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i orfes, i treballant en favor de la formació dels joves. A Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, Itàlia (1900).

13. Beata Florència Caerols Martínez, verge i màrtir, que, en temps de persecució contra la fe, va assolir la glòria de la vida eterna per mitjà del martiri. A la localitat de Rotglà i Corberà, comarca valenciana de la Costera (1936).

14. Beat Àlvar Sanjuan Canet, prevere de la Societat Salesiana i màrtir, que en la mateixa difícil època, va aconseguir pel seu combat la palma del martiri. A la ciutat de Villena, comarca valenciana de l’Alt Vinalopó (1936).
15. Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seva confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat al camp de concentració de Dachau, i per mitjà dels turments va aconseguir la corona del martiri. A prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1942).