Beat Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir

Beat Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir

Nasqué a Castellbisbal el 1887. Ordenat sacerdot el 1910, després de passar per diverses parròquies el 1919 era Rector de l'Arxiprestal de Santa Maria de Mataró. Es dedicà sobretot als catequistes, a la formació de la joventut, a la direcció espiritual de les persones. En l’esclat de la guerra, el 28 de juliol de 1936, no volgué refugiar-se a can Ximenes, per no comprometre la família. Reconegut a l’estació de Mataró per una dona que ell mateix havia socorregut materialment, passa uns dies a la presó, confortant els seus companys: «no tingueu por. Jo sóc l’escollit per al sacrifici!», L'1 de setembre és afusellat en el cementiri, després d'haver perdonat i abraçat els botxins. Un del piquet no es deixà abraçar: «Si l’arribo a abraçar, no l’hauria mort!». Beatificat el 23 de gener del 2010 a la mateixa parròquia de Santa Maria de Mataró.

Dia 1 de setembre al 4 d’octubre: Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació (conjuntament amb l’Església Ortodoxa): «El tema d’aquesta Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, escollit pel nostre estimat papa Francesc, és “Llavors de pau i esperança”: … Prego al Totpoderós que ens enviï abundantment el seu “esperit des de dalt” (Is 32,15), perquè aquestes llavors i altres de semblants donin fruits abundants de pau i esperança» (Papa Lleó XIV)

1. Commemoració de sant Josuè, fill de Nun, servent del Senyor. Quan va rebre la imposició de mans per part de Moisès, va omplir-se de l'esperit de saviesa i, a la mort de Moisès, va introduir de manera meravellosa el poble d'Israel, creuant el Jordà, a la terra de promissió (Jos 1,1).
2. Memòria dels sants Vicenç i Let, màrtirs. A la Hispània Cartaginesa (data incerta).
3. Sant Sixt, considerat primer bisbe de la ciutat de Reims. A Reims, Gàl·lia Belga, (s. III).
4. Sant Prisc, màrtir. A Càpua, a la Campània, a la via Acuària (s. IV).
5. Sant Terencià, bisbe. A Todi, l’Úmbria (~ s. IV).
6. Sant Vicenç, celebrat com a bisbe i màrtir. A Dax, Aquitània (c. IV).
7. Santa Verena. A Zurzach (ara Zuric), al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germània (s. IV).
8. Sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours. A Le Mans, a la Gàl·lia Celta (ara França) (490).
9. Sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran. A Aquino, del Laci, a Itàlia (570).
10. Sant Egidi o Gil, el nom adopta la població que després es va formar a la regió de la Camarga i on es diu que el sant havia erigit un monestir i va acabar el curs de la seva vida mortal. A la regió de Nimes, de la Gàl·lia Narbonesa (ara França) (s. VI/VII).
11. Sant Gil, monjo de Carracedo i abat de Sant Martí de Castañeda, que va acabar els seus dies com eremita. A Casaio, a la Diòcesi d'Astorga (s. XII).
12. Sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant d'un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir Déu abans que als prínceps. A Sens, a Nèustria (~ 623).
13. Beata Juliana de Collalto, abadessa de l’orde de Sant Benet. A Venècia, Itàlia (1262).
14. Beata Joana Soderini, verge de l’orde Tercer dels Servents de Maria, il·lustre per la seva pregària i austeritat de vida. A Florència, a la regió toscana, Itàlia (~ 1367).
15. Beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys [1], màrtirs, de l’orde de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra per odi a la religió. A Madrid (1936).
16. Beat Alfons Sebastià Vinals, prevere i màrtir, que estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. A la ciutat de Paterna, de la província de València (1936).
17. Beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l’orde dels Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, verges, de l'institut Maria Auxiliadora, que en la persecució religiosa, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. A Barcelona (1936).

[1] Els seus noms són: els beats Procés (Joaquim) Ruiz Cascales, Eutimi (Nicolau) Aramendía García, Canut (Josep) Franco Gómez, Dositeu (Guillem) Ros Alonso, Cesari (Marià) Nino Pérez, Benjamí (Alexandre) Cobos Celada, Carmel (Isidor) Gil Arano, Cosme (Simó) Brun Ararà, Cecili (Enric) López López, Rufí (Crescenç) Lasheras Aizcorbe i Faustí (Antoni) Villanueva Igual, religiosos.