Santoral

1 de setembre

Beat Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir

DDels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.
Dita popular

Beat Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir

El beat Josep nasqué a Castellbisbal (Vallès Occidental) el 1887. Entrà al Seminari de Barcelona, i obtingué la llicència en teologia en el Seminari Pontifici de Tarragona. Ordenat sacerdot el 1910, tingué diversos càrrecs a les parròquies d'Argentona (1910-1917), Sant Joan de Mediona (1917-1919) i finalment Santa Maria de Mataró (1919-1936). Durant els seus vint-i-sis anys de ministeri sacerdotal es dedicà a la dels catequistes, la formació de la joventut, la direcció espiritual de les persones i la cura de l’edifici de l’església. Empresonat el 28 de juliol de 1936, fou per a tots els companys model d’edificació i de consol. Morí l'1 de setembre de 1936, després d'haver perdonat els qui l’afusellaven. Dies 1-4 de setembre: Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació: Amb el lema « Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances» (Is 2,4). El tema tracta de «la connexió entre el conflicte armat i el deteriorament ambiental» i malda per prioritzar «el desenvolupament i la sostenibilitat sobre la violència i la destrucció». A l’inici de l’any litúrgic la celebrem conjuntament amb els nostres germans de l’Església Ortodoxa.
  1. Commemoració de sant Josuè, fill de Nun, servent del Senyor. Quan va rebre la imposició de mans per part de Moisès, va omplir-se de l'esperit de saviesa i, a la mort de Moisès, va introduir de manera meravellosa el poble d'Israel, creuant el Jordà, a la terra de promissió (Jos 1,1).
  2. Memòria dels sants Vicenç i Let, màrtirs. A la Hispània Cartaginesa (data incerta).
  3. Sant Sixt, considerat primer bisbe de la ciutat de Reims. A Reims, Gàl·lia Belga, (s. III).
  4. Sant Prisc, màrtir. A Càpua, a la Campània, a la via Acuària (s. IV).
  5. Sant Terencià, bisbe. A Todi, l’Úmbria (~ s. IV).
  6. Sant Vicenç, celebrat com a bisbe i màrtir. A Dax, Aquitània (c. IV).
  7. Santa Verena. A Zurzach (ara Zuric), al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germània (s. IV).
  8. Sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours. A Le Mans, a la Gàl·lia Celta (ara França) (490).
  9. Sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran. A Aquino, del Laci, a Itàlia (570).
  10. Sant Egidi o Gil, el nom adopta la població que després es va formar a la regió de la Camarga i on es diu que el sant havia erigit un monestir i va acabar el curs de la seva vida mortal. A la regió de Nimes, de la Gàl·lia Narbonesa (ara França) (s. VI/VII).
  11. Sant Gil, monjo de Carracedo i abat de Sant Martí de Castañeda, que va acabar els seus dies com eremita. A Casaio, a la Diòcesi d'Astorga (s. XII).
  12. Sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant d'un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir Déu abans que als prínceps. A Sens, a Nèustria (~ 623).
  13. Beata Juliana de Collalto, abadessa de l’orde de Sant Benet. A Venècia, Itàlia (1262).
  14. Beata Joana Soderini, verge de l’orde Tercer dels Servents de Maria, il·lustre per la seva pregària i austeritat de vida. A Florència, a la regió toscana, Itàlia (~ 1367).
  15. Beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys [1], màrtirs, de l’orde de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra per odi a la religió. A Madrid (1936).
  16. Beat Alfons Sebastià Vinals, prevere i màrtir, que estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. A la ciutat de Paterna, de la província de València (1936).
  17. Beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l’orde dels Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, verges, de l'institut Maria Auxiliadora, que en la persecució religiosa, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. A Barcelona (1936).

[1] Els seus noms són: els beats Procés (Joaquim) Ruiz Cascales, Eutimi (Nicolau) Aramendía García, Canut (Josep) Franco Gómez, Dositeu (Guillem) Ros Alonso, Cesari (Marià) Nino Pérez, Benjamí (Alexandre) Cobos Celada, Carmel (Isidor) Gil Arano, Cosme (Simó) Brun Ararà, Cecili (Enric) López López, Rufí (Crescenç) Lasheras Aizcorbe i Faustí (Antoni) Villanueva Igual, religiosos.

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)