1 DE SETEMBRE

Sant Lleïr, bisbe

Lleïr era bisbe de Coserans, bisbat de la regió central dels Pirineus (Arieja), avui desaparegut. Trobem la seva signatura al sínode d’Agde de l’any 506. La devoció al sant s’escampà pel sud de França i pel nord de la Península Ibèrica; particularment a Lleida, hereva del bisbat -també desaparegut- de Roda-Barbastre.

Alfons de Villegas, en fer notar, en la seva obra Flos Sanctorum (1583), aquesta especial devoció lleidatana pel sant, motivà que, distretament, el cardenal Baronio (1586), fes passar Lleïr com a bisbe de Lleida: «A Lleida, a la Hispània Tarragonesa, sant Lleïr bisbe». Que Catalunya professava una especial devoció al sant bisbe, ho demostra el refrany popular: «Per sant Lleïr la pluja ja és ací»: segons la tradició aquest dia sempre plou.

També celebrem la festa del beat Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir

Fill de Castellbisbal (Vallès Occidental), fou ordenat sacerdot el 1910. Serà responsable d’algunes parròquies (Argentona, Mediona, Mataró), dedicant-se a la cura dels catequistes, la formació de la joventut i la direcció espiritual de les persones. El juliol del 1936, es refugia uns dies a can Ximenes, però en fuig per no comprometre la família. A l’estació de Mataró una dona que ell mateix havia socorregut materialment, el reconeix.

Després d’uns dies a la presó, confortant els seus companys: «no tingueu por. Jo sóc l’escollit per al sacrifici!», l’1 de setembre és afusellat en el cementiri, després d’haver perdonat i abraçat els botxins. Un del piquet no es deixà abraçar: «Si l’arribo a abraçar, no l’hauria mort!». Beatificat el 23 de gener del 2010 a la mateixa parròquia de Santa Maria de Mataró en presència del cardenal Mons. Lluís Martínez Sistach. Memòria a l’arquebisbat de Barcelona i al bisbat de Sant Feliu.

“Per sant Lleïr la pluja ja és ací”: segons la tradició aquest dia sempre plou

“Per sant Lleïr la pluja ja és ací”: segons la tradició aquest dia sempre plou