1 DE MARÇ

Sant Albí, bisbe

Sant Albí, bisbe

Va néixer a Vannes (Bretanya), de família noble. De jove, entrà en un monestir i als 35 anys fou elegit abat de Tincillac. La pau monacal, però, aviat se li acabà i el 529 fou elegit bisbe d’Angers (País del Loira). Fent honor al seu nom (Albí, vol dir “blanc”) va buscar la ‘puresa’ evangèlica en tot: fent bones predicacions, però també essent generós amb els pobres i les vídues, rescatant nombrosos esclaus presoners i aplicant els decrets dels dos concilis d’Orléans (538 i 541) contra els matrimonis incestuosos. Per això, se les va haver d’heure amb els poderosos del seu temps. Morí un primer de març, probablement del 550 a Angers. Ben aviat el seu culte es va estendre per França (és titular de nombroses parròquies), Itàlia, Alemanya i fins a Polònia.

  1. Sant Fèlix III, papa, que va ser avantpassat del papa sant Gregori el Gran. A la basílica de Sant Pau de Roma, a la via Ostiense (492).
  2. Sant Albí, bisbe, que va reprendre amb vehemència els orgullosos costums dels poderosos i, per renovar l’Església, va promoure amb afany el Tercer Concili d’Orleans. A Andgevia (ara Anjou), a la Gàl·lia Celta (~ 550).
  3. Sant David, bisbe, que, imitant els exemples i virtuts dels Pares orientals, va fundar un monestir, del qual van partir molts monjos que van evangelitzar Càmbria, Irlanda, Cornualla i Armòrica. A Menèvia, Càmbria (Gal·les) (~ 601).
  4. Sant Siviard, abat d’Anille. Prop de Cenomanum (ara Le Mans), a Nèustria (~ 680).
  5. Sant Suitbert, bisbe. Va ser monjo a Northúmbria, company de Willibrord i, ordenat bisbe per sant Wilfrid, va predicar l’Evangeli als bataus, als frisons i a altres pobles de Germania. Va morir piadosament al monestir que havia fundat, essent ja ancià. A Werda (ara Kaiserswerth), illa del Rin, a Saxònia (713).
  6. Sant Lleó, bisbe i màrtir. A la regió de Bascònia (s. IX).
  7. Sant Lleó Lluc, abat de Mula, que, ajustant-se a les institucions dels monjos orientals, va destacar en la vida eremítica i cenobítica. Al monestir de Vena, a les aspriveses de la muntanya Mercuri, a Calàbria (~ 900).
  8. Sant Rossend, abans bisbe de Dume (Portugal), que es va ocupar de promoure o instaurar la vida monàstica a la mateixa regió i, havent renunciat a la funció episcopal, va prendre l’hàbit monàstic al monestir de Celanova, que després va presidir com a abat. A Celanova, Galícia (977).
  9. Commemoració del beat Cristòfol de Milà, prevere de l’orde dels Predicadors, lliurat al culte de Déu i a la doctrina sagrada. A Taggia, a la Ligúria (1484)
  10. Beata Joana Maria Bonomo, abadessa de l’orde de Sant Benet, que, dotada de místics carismes, va experimentar en el cos i en l’ànima els dolors de la Passió del Senyor. Al monestir de Bassano, a la regió de Venècia (1670).
  11. Santa Agnès Cao Kuiying, màrtir, la qual, casada amb un marit violent, després de la seva mort es va lliurar amb mandat del bisbe a l’ensenyament de la doctrina cristiana. Per aquest motiu, després de ser reclosa en una presó i patir turments molt cruels, confiant sempre en el Senyor va passar als festins eterns. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi (1856).

 

El Sol de març porta refredats

El Sol de març porta refredats