Segons els mateixos evangelis, Josep, el «just», és descendent de la família de David, a través de Jacob (Mt 1,16) o d’Elí (Lc 3,23). Viu a Natzaret amb la seva dona, on rep l’encàrrec d’assumir la paternitat del fill de Maria, cosa que acompleix durant la infància i adolescència de Jesús. Santa Teresa de Jesús volia veure el sant en cada llindar de convent reformat: «Vaig prendre per advocat i senyor el gloriós sant Josep, i em vaig encomanar molt a ell» (Vida 6,6).

► SANT JOSEP OBRER, FESTA DEL TREBALL, DIA DE LA MARE

• Època clàssica: A Grècia, celebració del Dia de la Mare en honor a Rea, la mare dels déus Zeus, Posidó i Hades. A Roma, celebren La Hilària el 15 de març en el temple de Cibele. Els cristians transformaran aquestes celebracions en honor a la Mare de Déu (8 de desembre).
• Segle I: “No és aquest el fill del fuster?” (Mt 13,55)
• Segle XVII: Festa del Patrocini de Sant Josep, d’origen carmelità.
• 1870, 1 de maig: Als EUA Julia Ward Howe, autora de l’Himne de batalla de la República, suggereix que aquesta data sigui dedicada a honrar la pau, i es comença celebrant cada any com a Dia de la Mare a la ciutat de Boston (Massachusetts).
• 1870, 8 de desembre: El papa Pius IX proclama sant Josep PATRÓ DE L’ESGLÉSIA, posant la festa com a ritus de primera classe.
• 1886, 1 de maig: Vaga general a Chicago per a la jornada laboral de vuit hores. Resultat: execució a la forca de quatre treba­lladors, i diversos ferits en una manifestació multitudinària.
• 1889: A París, el Congrés Socialista de la II Internacional adopta la data de l’l de maig com a dia de reivindicació davant la societat capitalista.
• 1890, 1 de maig: Barcelona, per la seva tradició industrial, és la primera ciutat de l’Estat espanyol i una de les primeres d’Europa que celebra l’l de maig.
• 1891, 5 de maig: El papa Lleó XIII en l’encíclica Rerum Novarum: «El Crist va omplir de gràcies la seva Mare i també el seu santíssim espòs, sant Josep, que després de la Mare de Déu és la criatura més santa i a la qual Déu va distingir, especialment pel seu treball senzill i humil».
• Segle XIX, finals: En el món catòlic es desperta una inquietud que tenia el treball com a factor essencial i diverses línies diferents d’espiritualitat: la del Pare de Foucauld (Germanets de Jesús), la de Cardijn (la JOC), i la d’Escrivà de Balaguer (l’Opus Dei).
• 1905: L’estatunidenca Anna Jarvis (Filadèlfia) decideix escriure a mestres, religiosos, polítics, advocats i altres personalitats, perquè la recolzin en el seu projecte de celebrar el Dia de la Mare en l’aniversari de la mort de la seva pròpia mare, el segon diumenge de maig.
• 1914: El Congrés dels EUA aprova la data com el Dia de la Mare i la declara festa nacional.
• 1923: Com que la festivitat comença a mercantilitzar-se, Anna presenta una demanda perquè s’elimini la data del calendari de festivitats oficials. No ho aconsegueix.
• 1955, 1 de maig: El Papa Pius XII, en un discurs pronunciat en el desè aniversari de les ACLI (Associacions Cristianes de Treballadors Italians), davant de 150.000 treballadors a la plaça de Sant Pere del Vaticà, anuncia, com un do per als treballadors catòlics, la institució de la festa litúrgica de Sant Josep Obrer: «Aquí, en aquest Primer de Maig, volem afirmar de nou solemnement aquest deure i compromís, amb la intenció que tothom reconegui la dignitat de la feina i que aquesta inspiri la vida social i les lleis fundades sobre la repartició equitativa de drets i de deure».
• 2020, 8 de desembre: Amb la Carta apostòlica “Patris corde” (Amb cor de pare), el papa Francesc recorda el 150è aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal i, amb motiu d’aquesta ocasió, des del 8 de desembre de 2020 fins al 8 de desembre de 2021 se celebrarà un any dedicat especialment a ell.

► “El treball decent és un dret fonamental de la persona, imprescindible per construir una societat més justa, pròspera i cohesionada” (Mons. Joan Josep Omella, 20.04.2019).

► “El primer de maig a Fira me’n vaig”.