Sant Justí, màrtir

Sant Justí, màrtir Procedent de Samaria (segle II), Justí (“que observa el dret”) inicià la recerca de la Font d’Aigua Viva pels camins de diverses filosofies. I quan es trobà amb Jesucrist, brollà dins seu l’Aigua de la Vida. Mestre de mestres, intentà de fer comprensible l’Evangeli a la cultura i a la societat del seu temps: «L’aliment, convertit en eucaristia per la Paraula de la pregària procedent d’ell mateix, nodreix el nostre cos i la nostra sang per transformar-nos» (Apologia I).

1. Memòria de sant Justí, màrtir. Era filòsof i, com a tal, va seguir íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist, la qual va confirmar amb els seus costums, ensenyant el que afirmava i defensant-la amb els seus escrits. Després de presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, la seva Apologia en favor de la religió cristiana, va ser conduït davant el prefecte Rústic i, per confessar que era cristià, va ser condemnat a la pena capital (~ 165).
2. Sants Caritó i Cariti, Evelpist i Jeraci, Peó i Liberià, màrtirs. Van ser deixebles de sant Justí i, juntament amb ell, van rebre la corona eterna. A Roma (~ 165).
3. Sants màrtirs Ammó, Zenó, Ptolemeu i Ingenu, soldats, i Teòfil, ancià. Trobant-se presents al tribunal, quan es van adonar que un dels cristians que era martiritzat flaquejava i era a punt d’apostatar, amb el rostre, la mirada i els gestos van intentar animar-lo, i en ser objecte de protestes per part del poble, es van avançar confessant-se cristians i, per mitjà de la seva victòria, Crist, que els va infondre constància, va triomfar gloriosament. A Alexandria, Egipte (249).
4. Sants màrtirs Isquirió, oficial de l'exèrcit, juntament amb altres cinc soldats, que sota el prefecte Arri i en temps de l'emperador Deci, per la seva fe en Crist van ser morts de diverses maneres. A Licòpolis, Egipte (~ 250).
5. Sant Pròcul, màrtir. Per la seva fe cristiana va ser crucificat. A Bolonya, ciutat de l’Emília (~ 300).
6. Sant Fortunat, prevere. Es diu que, essent pobre, amb el seu treball constant va ajudar els desvalguts, i que va lliurar la seva vida en favor dels germans. A Montefalco, a l’Úmbria (s. IV/V).
7. Sant Caprasi, solitari. Juntament amb sant Honorat, es va retirar allà i hi va iniciar la vida monàstica. A l'illa de Lerins, a la Provença (430).
8. Sant Flor, que va donar nom al monestir que es va edificar sobre la seva tomba, així com a la ciutat i a la seu episcopal. A Alvèrnia, Aquitània (data incerta).
9. Sant Ronó, bisbe. Oriünd d’Hibèrnia (actualment Irlanda), va viure com un solitari als boscos de la regió. A la Bretanya Menor (~ s. VIII).
10. Sant Wigstan, màrtir. Pertanyia a la nissaga real de Mèrcia i, per oposar-se al matrimoni incestuós de la seva mare, va ser assassinat per l'espasa del tirà. A la regió de Leicester, Anglaterra (849).
11. Sant Simeó. Nascut de pare grec a Siracusa, després de portar vida eremítica a Betlem i al mont Sinaí, finalment es va recloure a la torre de la Porta Negra d'aquesta ciutat, on va morir. A Trèveris, de la Renània, Lotaríngia (1035).
12. Sant Eneco (o Ignasi), abat, home pacífic. La seva mort va ser plorada també per jueus i musulmans. Al monestir d'Oña, al territori de Burgos, de la regió de Castella, a Hispània (~ 1060).
13. Beat Teobald. Per amor a la pobresa va donar tots els seus diners per socórrer una vídua i, quan treballava com a bastaix, per humilitat va portar les càrregues dels altres. A la ciutat d'Alba, al Piemont (1150).
14. Beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde de Sant Francesc. Era comerciant i procurava afavorir més als altres que a si mateix. Vivia reclòs en una cel·la i només en sortia per atendre els pobres i malalts. A Urbino, del Picè, Itàlia (1304).
15. Beat Joan Storey, màrtir, home de lleis i fidelíssim al Pontífex Romà. Després d'haver estat empresonat i exiliat, per la seva fe catòlica va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn, aconseguint així els gaudis eterns. A Londres, Anglaterra (1571).
16. Beats màrtirs Alfons Navarrete, de l’orde dels Predicadors, Ferran de Sant Josep d’Ayala, de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, i Lleó Tanaka, religiós de la Companyia de Jesús. Van ser degollats a causa de la fe cristiana, per decisió del suprem mandatari Hideta. A Ómura, Japó (1617).
17. Beat Joan Baptista Vernoy de Montjournal, prevere i màrtir. Era canonge de Moulins i pel fet de ser sacerdot va ser empresonat. Va morir a conseqüència de la malaltia que va contraure a la presó. En una nau-presó ancorada davant el port de Rochefort, França (1794).
18. Sant Josep Tuc, màrtir. Era un jove camperol que es va negar a trepitjar la creu, per la qual cosa el van empresonar i el van martiritzar diverses vegades, fins que en temps de l'emperador Tu-Duc va ser degollat. A la ciutat d’Hu’ng Yén, Tonquín (1862).
19. Beat Joan Baptista Scalabrini, bisbe. Va treballar incansable pel bé de la seva església i va mostrar un especial interès pels sacerdots, agricultors i obrers. En favor dels emigrants als països d’Amèrica va fundar dues Pies Societats del Sagrat Cor. A Piacenza, Itàlia (1905).
20. Beat Anníbal Maria di Francia, prevere. Va fundar la Congregació dels Rogacionistes del Cor de Jesús i les Filles del Diví Zel, per pregar al Senyor perquè donés sants sacerdots a la seva Església. A Messina, de Sicília, Itàlia (1927).