Sant Martí de Provençals

Dades
- Adreça
- Plaça d'Ignasi Juliol, s/n
- 08020 Barcelona
- Telèfon
- 93 313 46 09
- Arxiprestat
- http://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=santadria-provenals-sant_mart_de_provenals&lang=ca
Sant Martí de Provençals
La parròquia
Horari de misses
Feiners i dissabtes 20 h.
Diumenges i festius 9.30 i 12 h.
Diumenges i festius 9.30 i 12 h.
Història
SANT MARTÍ DE PROVENÇALS
L’origen del mot “provençals” és romà i es remunta als orígens de la colònia Barcino durant el segle I aC. La paraula prové dels mots llatins “agri provintialis”, que fan referència als camps de conreu que existien al voltant de totes les colònies romanes de l’època.
Hi ha qui diu que molt aviat es va erigir una petita capella dedicada a Sant Martí de Tours: “Una advocació era la del conegut bisbe de Tours, Sant Martí, que des de les Gàl•lies es propaga per Hispània i als “camps provincials” de l’antiga colònia Faventia Barcino li erigeixen una església. (Carreras Candi)
Aquesta primera i petita església de Sant Martí va ser destruida per la incursió de Almansor l’any 985 durant el seu intent de conquerir Barcelona.
A principis del segle XI (pels voltants de l’any 1010), Ramon Borrell, aleshores comte de Barcelona, va iniciar-ne la seva reconstrucció.
En un document de l’any 1044 ja apareix citada aquesta segona església de Sant Martí.
A principis del segle XV es va aixecar l’actual església gòtica. La façana va ser feta per l’escultor Joan Aymerich l’any 1432, i l’obra va ser finalitzada durant el segle XVII amb el nou estil de l’època, el barroc.
D’entre els diversos atacs que ha patit al llarg de la història, podem destacar-ne els soferts durant la setmana Tràgica de l’any 1909 o el de l’any 1936.
___________________________________________________________________
SAN MARTÍN DE PROVENÇALS
El origen de la palabra “provençals” es romano y se remonta a los orígenes de la colonia Barcino durante el siglo I aC. La palabra proviene de las palabras latinas “agri provintialis”, que hacen referencia a los campos de cultivo que existían alrededor de todas las colonias romanas de la época.
Hay quien dice que muy pronto se erigió una pequeña capilla dedicada a San Martín de Tours: “Una advocación era la del conocido obispo de Tours, Sant Martín, que desde las Galias se propaga por Hispania y a los “campos provinciales” de la antigua colonia Faventia Barcino le erigen una iglesia.” (Carreras Candi)
Esta primera y pequeña iglesia de San Martín fue destruida por la incursión de Almanzor en 985 durante su intento de conquistar Barcelona.
A principios del siglo XI (por los alrededores del año 1010), Ramón Borrell, entonces conde de Barcelona, inició su reconstrucción.
En un documento del año 1044 ya aparece citada esta segunda iglesia de San Martín.
A principios del siglo XV se levantó la actual iglesia gótica. La fachada fue hecha por el escultor Joan Aymerich en 1432, y la obra fue finalizada durante el siglo XVII con el nuevo estilo de la época, el barroco.
De entre los diversos ataques que ha sufrido a lo largo de la historia, podemos destacar los sufridos durante la semana Trágica del año 1909 o el del año 1936.
L’origen del mot “provençals” és romà i es remunta als orígens de la colònia Barcino durant el segle I aC. La paraula prové dels mots llatins “agri provintialis”, que fan referència als camps de conreu que existien al voltant de totes les colònies romanes de l’època.
Hi ha qui diu que molt aviat es va erigir una petita capella dedicada a Sant Martí de Tours: “Una advocació era la del conegut bisbe de Tours, Sant Martí, que des de les Gàl•lies es propaga per Hispània i als “camps provincials” de l’antiga colònia Faventia Barcino li erigeixen una església. (Carreras Candi)
Aquesta primera i petita església de Sant Martí va ser destruida per la incursió de Almansor l’any 985 durant el seu intent de conquerir Barcelona.
A principis del segle XI (pels voltants de l’any 1010), Ramon Borrell, aleshores comte de Barcelona, va iniciar-ne la seva reconstrucció.
En un document de l’any 1044 ja apareix citada aquesta segona església de Sant Martí.
A principis del segle XV es va aixecar l’actual església gòtica. La façana va ser feta per l’escultor Joan Aymerich l’any 1432, i l’obra va ser finalitzada durant el segle XVII amb el nou estil de l’època, el barroc.
D’entre els diversos atacs que ha patit al llarg de la història, podem destacar-ne els soferts durant la setmana Tràgica de l’any 1909 o el de l’any 1936.
___________________________________________________________________
SAN MARTÍN DE PROVENÇALS
El origen de la palabra “provençals” es romano y se remonta a los orígenes de la colonia Barcino durante el siglo I aC. La palabra proviene de las palabras latinas “agri provintialis”, que hacen referencia a los campos de cultivo que existían alrededor de todas las colonias romanas de la época.
Hay quien dice que muy pronto se erigió una pequeña capilla dedicada a San Martín de Tours: “Una advocación era la del conocido obispo de Tours, Sant Martín, que desde las Galias se propaga por Hispania y a los “campos provinciales” de la antigua colonia Faventia Barcino le erigen una iglesia.” (Carreras Candi)
Esta primera y pequeña iglesia de San Martín fue destruida por la incursión de Almanzor en 985 durante su intento de conquistar Barcelona.
A principios del siglo XI (por los alrededores del año 1010), Ramón Borrell, entonces conde de Barcelona, inició su reconstrucción.
En un documento del año 1044 ya aparece citada esta segunda iglesia de San Martín.
A principios del siglo XV se levantó la actual iglesia gótica. La fachada fue hecha por el escultor Joan Aymerich en 1432, y la obra fue finalizada durante el siglo XVII con el nuevo estilo de la época, el barroco.
De entre los diversos ataques que ha sufrido a lo largo de la historia, podemos destacar los sufridos durante la semana Trágica del año 1909 o el del año 1936.
Patrimoni artistic
RETAULE DE SANT MARTI
El retaule es troba dividit en tres parts (carrers) i una predel.la a la part inferior.
La part central és més ample i alta que no pas les dues laterals tot i que les tres acaben, a la part superior, amb un arc apuntat rematat amb florons.
PART CENTRAL:
- Sant Martí a cavall comparteix la seva capa amb un pobre.
- A sobre, coronant el retaule, s’hi pot apreciar La “Pietat”: la Verge amb el cos sense vida del seu Fill damunt la falda i acompanyada de S. Joan i Santa Maria Magdalena.
CARRERS LATERALS:
Els dos carrers laterals es troben dividits cadascun d’ells en tres escenes diferents on es representen sis episodis de la vida i els miracles de Sant Martí. Tot fa pensar que l’autor del retaule es va basar en la vida de Sant Martí (Vita Martini) escrita per Sulpici Sever, el qual havia conegut a Sant Martí personalment. Nosaltres ens hem remès a aquest escrit per tal de poder identificar aquestes representacions.
Seguint l’ordre d’esquerra a dreta i de dalt a baix veiem:
- El baptisme per immersió de Sant Martí als 18 anys.
- La consagració com a bisbe de Tours per petició directa del poble.
Sant Martí va ser el gran evangelitzador dels llauradors, de les persones del camp. Introduir l’evangeli suposava tirar per terra –destruir- les religions paganes existents amés dels seus temples i els seus ídols.
- Destrucció dels temples pagans. Això comportava l’oposició de molta gent, especialment d’aquells més interessats directament afectats, que el perseguien, apallissaven i amanaçaven de mort.
- Intent d’aixafar-lo sota d’un arbre. També hi havia arbres sagrats dedicats als déus. Els seus enemics acceptaren tallar ells mateixos aquest pi, si Martí es posava a sota, per tal d’acabar amb ell. “ Si confia tan en el seu Déu, el salvarà”. Quan ja s’inclinava i era a punt de caure-li a sobre, un vent molt fort va llançar l’arbre a l’altra banda. La gent que ho veu, admirada, es converteix.
- Curació d’una noia totalment paralitzada i a punt de morir. El pare de la noia s’assabenta que Martí acaba d’arribar a la contrada. Corre a buscar-lo i li demana que vagi a beneir la seva filla per tal que recobri la salut. Ell no accedeix ja que se sent indigne que el seu Déu l’utilitzi com a mitjà del seu poder. Davant la insistència del pare i la resta de presents acaba accedint. Resa i demana oli, amb el qual anirà ungint tots els membres del cos de la noia a la vegada que aquests aniran recobrant la salut fins que la noia, en mig de la gentada, es llevarà.
- Mort de Sant Martí. Sulpici Sever, en una carta al Diaca Aureli li explica un somni: “veia a Martí amb una toga d’un color blanc enlluernant, transfigurat, i que era portat al cel pels aires... El seguia el seu deixeble Clarus, sacerdot, recentment mort...” Poc després de despertar-se li annuncien que acabaven d’arribar dos monjos de Tours per tal de comunicar-li que Martí havia mort.
Alguns diuen que es tracta d’un altre dels seus miracles, salvant del naufragi una nau per les súpliques de dos mariners, en el moment extrem de llançar les mercaderies a la mar.
LA PREDEL·LA:
La predel-la (o banc) és la part inferior del retaule, que es troba dividida en set compartiments que contenen la figura de Crist mostrant els estigmes i les figures de tres Sants i tres Santes.
- Al centre:
- Crist mostrant els estigmes de la passió: “Jo només creuré en el Crist que porti els estigmes de la passió”.
- A la seva esquerra:
- -S. Bernardí portant una filacteria a la mà dreta que diu: “Pater manifestavi nomen”, assenyalant, amb la mà esquerra un disc circundat de flames al centre del qual es llegeix el monograma de Jesús “JHS”. Va vestit a la manera franciscana.
- Santa Apol-lònia amb les tenalles que subjecten un queixal amb la mà dreta, i la palma del martiri a l’esquerra.
- Sant Abdó porta el rosari i l’espasa a les mans.
- A la seva dreta
- Santa Àgueda: porta els pits sobre una safata i la palma del martiri.
-S.Senèn amb l’espasa a la mà dreta i el rosari a l’esquerra.
-Santa Bàrbara presenta amb la mà dreta la torre en la que va ser martiritzada i la palma en l’altra mà.
La presencia de S. Abdó i S. Senèn s’explica pel fet que eren en aquells temps els patrons dels agricultors, element bàsic de la parròquia; i la de S. Bernardí per la popularitat de la qual va gaudir en els anys immediatament posteriors a la seva canonització (1450).
- - - - - - -
- Pintor anònim
- Segona meitat del segle XV
- Esglesia de Sant Martí de Provençals
- Mesures: 300,5 cms x 251,7 cms.
- L’original es troba actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
___________________________________________________________________
RETABLO DE SAN MARTÍN
El retablo está dividido en tres partes, con predela (la parte inferior).
La parte central es más amplia y alta que las dos partes laterales, pero las tres acaban, en la parte superior, con arco apuntado rematado por florones.
PARTE CENTRAL:
- San Martín a caballo partiendo la capa con el pobre.
- Por encima, coronando, la "Piedad": la Virgen sosteniendo en su regazo el cuerpo exánime de su hijo, acompañada de S. Juan y Santa María Magdalena.
CUERPOS LATERALES:
Los dos cuerpos laterales, divididos cada uno en tres compartimentos, representan seis episodios de la vida y milagros de S. Martín. Todo hace pensar que el autor se basó en la Vida de Martín (Vita Martini ) escrita por Sulpicio Severo, que había conocido a S. Martín personalmente. Nosotros nos hemos basado en ella para identificarlos.
Siguiendo el orden, de izquierda a derecha y de arriba abajo:
- Bautismo por inmersión de S. Martín a los 18 años.
- Consagración como Obispo de Tours por petición directa del pueblo.
San Martín fue el gran evangelizador de los labradores, de las personas del campo. Introducir el Evangelio suponía echar por tierra -destruir- las religiones paganas existentes con sus templos y sus ídolos.
- Destrucción de los templos paganos. Esto le suponía la oposición de mucha gente, especialmente de los más interesados y directamente afectados, que le perseguían, apaleaban y amenazaban de muerte.
- Intento de aplastarlo debajo de un árbol. También había árboles sagrados dedicados a los dioses. Sus enemigos aceptaron cortar ellos mismos este pino sagrado, si Martín aceptaba ponerse debajo, y así acabar con él. "Si confía tanto en su Dios, le salvará". Cuando ya se inclinaba para caerle encima, un viento huracanado lanza el árbol hacia el lado opuesto. La gente que lo ve, admirada, se convierte.
- Curación de una chica totalmente paralizada y a punto de morirse. El padre de la chica se entera que Martín termina de llegar al lugar. Corre en su busca y le pide que vaya y la bendiga para que recobre la salud. El se resiste, porque se siente indigno de que Dios lo utilice como medio para su poder. Accede ante la insistencia del padre y de los presentes. Ora y pide óleo, con el que irá ungiendo cada miembro de su cuerpo, que al mismo tiempo irán recobrando la salud, hasta levantarse en medio de toda la gente.
- Muerte de San Martín: Sulpicio Severo, en una carta al Diácono Aurelio le cuenta un sueño: "veía a Martín con una toga de un blanco resplandeciente, transfigurado, que era llevado al cielo por los aires... Le seguía por la misma vía, un discípulo suyo, Clarus, sacerdote, recientemente fallecido…" Poco después de despertarse le anuncian que terminaban de llegar dos monjes de Tours para comunicarle que Martín había muerto.
S. Martín muere en Candes, donde había fundado una de las principales parroquias de su diócesis, el 8 de Noviembre de 397. Su cuerpo fue transportado en una barca por el río de Loire y el 11 de Noviembre fue enterrado en el cementerio de Tours.
Algunos dicen que se trata de otro de sus milagros, salvando del naufragio una nave por las súplicas de dos marineros, en el momento extremo de lanzar sus mercancías al mar.
LA PREDELA:
La predela es la parte inferior del retablo, que está dividida en siete compartimentos, que contienen la figura de Cristo sufriente y las figuras de tres santos y tres santas.
- En el centro:
- Cristo sufriente, con los estigmas de la pasión. "Yo sólo creeré en el Cristo que lleve los estigmas de la pasión".
- A su izquierda:
-S. Bernardino: con una filacteria en su mano derecha que dice: "Pater manifestavi nomen", señalando, con la izquierda, un disco circundado de llamas, en el centro del cual se lee el monograma de Jesús, "JHS".
Va vestido con hábito franciscano.
-Santa Apolonia: con las tenazas que sujetan una muela con la mano derecha, y la palma del martirio en la izquierda.
-S. Abdón: lleva el rosario y la espada en sus manos.
- A su derecha:
- Santa Ágata: lleva los pechos en una bandeja y la palma del martirio.
- S. Senén: con la espada en la derecha y el rosario en la izquierda.
- Santa Bárbara: presenta con la mano derecha la torre en la que fue martirizada, y la palma en la otra mano.
La presencia de S. Abdón y S. Senén se explica por ser entonces los patronos de los agricultores, elemento básico de la parroquia; y la de S. Bernardino por la popularidad que gozó en los años inmediatos a su canonización en 1450.
- - - - - - - -
- Pintor anónimo.
- Segunda mitad del siglo XV.
- Iglesia de S. Martín de Provensals.
- Medidas: 300,5 x 251,7 cms.
- El original está en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC)
VITRALL DRET
Sant Martí, evangelitzador dels pagesos
El sol i els raigs de llum representen Jesucrist (llum del món).
Sant Martí és qui porta aquesta llum als homes del camp.
Aquí tot eren camps de conreu amb les seves masies (església i masies).
Fruits del camp, entre ells pa i vi (Eucaristia).
També hi veiem l’arc de Sant Martí.
(Any 2001)
ROSETÓ
Els dons de l’Esperit
L’Esperit ve amb els seus dons (colors de l’arc de Sant Martí)
(Any 2004)
PICA BAPTISMAL
Marbre de Marquina – Any 1998
VIDRIERA DERECHA
San Martín, evangelizador de los labradores
El sol y los rayos de luz representan a Jesucristo (luz del mundo).
San Martín es el portador de esta luz a los hombres del campo.
Aquí todo eran campos de labradores con sus masías (iglesia y masías).
Frutos del campo, entre ellos pan y vino (Eucaristía).
También vemos el arco iris, el “arc de Sant Martí”.
(Año 2001)
ROSETÓN
Los dones del Espíritu
El Espíritu viene con sus dones (colores del “arc de Sant Martí”)
(Año 2004)
PICA BAPTISMAL
Mármol de Marquina – Año 1998
VITRALL ESQUERRE
Sant Martí –soldat– va compartir la seva capa amb el necessitat.
El dia i la nit comparteixen el temps.
Dos joves comparteixen les seves coses: aliments..., empesos per la CARITAT (és el personatge femení que es troba darrere el jove).
(Any 2001)
Peces de pedra: gres de Vinaixa
ALTAR
Consta de dues peces de pedra massissa: pilar y taula de 560 i 1.900 kg de pes, respectivament.
AMBÓ
Pilar: pes aproximat 480 kg
Tapa: que fa també de recolzament del llibre, 24 kg
Libre de pedra: s’encaixa sobre la tapa.
(Any 1999)
_________________________________________________________________
VIDRIERA IZQUIERDA
San Martín –soldado– compartió su capa con el necesitado.
El día y la noche comparten el tiempo.
Dos jóvenes comparten sus cosas: alimentos…, empujados por la CARIDAD (es el personaje femenino que está detrás del joven).
(Año 2001)
Piezas de piedra: gres de Vinaixa
ALTAR
Consta de dos piezas de piedra maciza: pilar y mesa de 560 y 1.900 kg de peso, respectivamente.
AMBÓN
Pilar: peso aproximado 480 kg
Tapa: que hace también de soporte del libro, 24 kg
Libro de piedra: se encaja en la tapa.
(Año 1999)
El retaule es troba dividit en tres parts (carrers) i una predel.la a la part inferior.
La part central és més ample i alta que no pas les dues laterals tot i que les tres acaben, a la part superior, amb un arc apuntat rematat amb florons.
PART CENTRAL:
- Sant Martí a cavall comparteix la seva capa amb un pobre.
- A sobre, coronant el retaule, s’hi pot apreciar La “Pietat”: la Verge amb el cos sense vida del seu Fill damunt la falda i acompanyada de S. Joan i Santa Maria Magdalena.
CARRERS LATERALS:
Els dos carrers laterals es troben dividits cadascun d’ells en tres escenes diferents on es representen sis episodis de la vida i els miracles de Sant Martí. Tot fa pensar que l’autor del retaule es va basar en la vida de Sant Martí (Vita Martini) escrita per Sulpici Sever, el qual havia conegut a Sant Martí personalment. Nosaltres ens hem remès a aquest escrit per tal de poder identificar aquestes representacions.
Seguint l’ordre d’esquerra a dreta i de dalt a baix veiem:
- El baptisme per immersió de Sant Martí als 18 anys.
- La consagració com a bisbe de Tours per petició directa del poble.
Sant Martí va ser el gran evangelitzador dels llauradors, de les persones del camp. Introduir l’evangeli suposava tirar per terra –destruir- les religions paganes existents amés dels seus temples i els seus ídols.
- Destrucció dels temples pagans. Això comportava l’oposició de molta gent, especialment d’aquells més interessats directament afectats, que el perseguien, apallissaven i amanaçaven de mort.
- Intent d’aixafar-lo sota d’un arbre. També hi havia arbres sagrats dedicats als déus. Els seus enemics acceptaren tallar ells mateixos aquest pi, si Martí es posava a sota, per tal d’acabar amb ell. “ Si confia tan en el seu Déu, el salvarà”. Quan ja s’inclinava i era a punt de caure-li a sobre, un vent molt fort va llançar l’arbre a l’altra banda. La gent que ho veu, admirada, es converteix.
- Curació d’una noia totalment paralitzada i a punt de morir. El pare de la noia s’assabenta que Martí acaba d’arribar a la contrada. Corre a buscar-lo i li demana que vagi a beneir la seva filla per tal que recobri la salut. Ell no accedeix ja que se sent indigne que el seu Déu l’utilitzi com a mitjà del seu poder. Davant la insistència del pare i la resta de presents acaba accedint. Resa i demana oli, amb el qual anirà ungint tots els membres del cos de la noia a la vegada que aquests aniran recobrant la salut fins que la noia, en mig de la gentada, es llevarà.
- Mort de Sant Martí. Sulpici Sever, en una carta al Diaca Aureli li explica un somni: “veia a Martí amb una toga d’un color blanc enlluernant, transfigurat, i que era portat al cel pels aires... El seguia el seu deixeble Clarus, sacerdot, recentment mort...” Poc després de despertar-se li annuncien que acabaven d’arribar dos monjos de Tours per tal de comunicar-li que Martí havia mort.
Alguns diuen que es tracta d’un altre dels seus miracles, salvant del naufragi una nau per les súpliques de dos mariners, en el moment extrem de llançar les mercaderies a la mar.
LA PREDEL·LA:
La predel-la (o banc) és la part inferior del retaule, que es troba dividida en set compartiments que contenen la figura de Crist mostrant els estigmes i les figures de tres Sants i tres Santes.
- Al centre:
- Crist mostrant els estigmes de la passió: “Jo només creuré en el Crist que porti els estigmes de la passió”.
- A la seva esquerra:
- -S. Bernardí portant una filacteria a la mà dreta que diu: “Pater manifestavi nomen”, assenyalant, amb la mà esquerra un disc circundat de flames al centre del qual es llegeix el monograma de Jesús “JHS”. Va vestit a la manera franciscana.
- Santa Apol-lònia amb les tenalles que subjecten un queixal amb la mà dreta, i la palma del martiri a l’esquerra.
- Sant Abdó porta el rosari i l’espasa a les mans.
- A la seva dreta
- Santa Àgueda: porta els pits sobre una safata i la palma del martiri.
-S.Senèn amb l’espasa a la mà dreta i el rosari a l’esquerra.
-Santa Bàrbara presenta amb la mà dreta la torre en la que va ser martiritzada i la palma en l’altra mà.
La presencia de S. Abdó i S. Senèn s’explica pel fet que eren en aquells temps els patrons dels agricultors, element bàsic de la parròquia; i la de S. Bernardí per la popularitat de la qual va gaudir en els anys immediatament posteriors a la seva canonització (1450).
- - - - - - -
- Pintor anònim
- Segona meitat del segle XV
- Esglesia de Sant Martí de Provençals
- Mesures: 300,5 cms x 251,7 cms.
- L’original es troba actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
___________________________________________________________________
RETABLO DE SAN MARTÍN
El retablo está dividido en tres partes, con predela (la parte inferior).
La parte central es más amplia y alta que las dos partes laterales, pero las tres acaban, en la parte superior, con arco apuntado rematado por florones.
PARTE CENTRAL:
- San Martín a caballo partiendo la capa con el pobre.
- Por encima, coronando, la "Piedad": la Virgen sosteniendo en su regazo el cuerpo exánime de su hijo, acompañada de S. Juan y Santa María Magdalena.
CUERPOS LATERALES:
Los dos cuerpos laterales, divididos cada uno en tres compartimentos, representan seis episodios de la vida y milagros de S. Martín. Todo hace pensar que el autor se basó en la Vida de Martín (Vita Martini ) escrita por Sulpicio Severo, que había conocido a S. Martín personalmente. Nosotros nos hemos basado en ella para identificarlos.
Siguiendo el orden, de izquierda a derecha y de arriba abajo:
- Bautismo por inmersión de S. Martín a los 18 años.
- Consagración como Obispo de Tours por petición directa del pueblo.
San Martín fue el gran evangelizador de los labradores, de las personas del campo. Introducir el Evangelio suponía echar por tierra -destruir- las religiones paganas existentes con sus templos y sus ídolos.
- Destrucción de los templos paganos. Esto le suponía la oposición de mucha gente, especialmente de los más interesados y directamente afectados, que le perseguían, apaleaban y amenazaban de muerte.
- Intento de aplastarlo debajo de un árbol. También había árboles sagrados dedicados a los dioses. Sus enemigos aceptaron cortar ellos mismos este pino sagrado, si Martín aceptaba ponerse debajo, y así acabar con él. "Si confía tanto en su Dios, le salvará". Cuando ya se inclinaba para caerle encima, un viento huracanado lanza el árbol hacia el lado opuesto. La gente que lo ve, admirada, se convierte.
- Curación de una chica totalmente paralizada y a punto de morirse. El padre de la chica se entera que Martín termina de llegar al lugar. Corre en su busca y le pide que vaya y la bendiga para que recobre la salud. El se resiste, porque se siente indigno de que Dios lo utilice como medio para su poder. Accede ante la insistencia del padre y de los presentes. Ora y pide óleo, con el que irá ungiendo cada miembro de su cuerpo, que al mismo tiempo irán recobrando la salud, hasta levantarse en medio de toda la gente.
- Muerte de San Martín: Sulpicio Severo, en una carta al Diácono Aurelio le cuenta un sueño: "veía a Martín con una toga de un blanco resplandeciente, transfigurado, que era llevado al cielo por los aires... Le seguía por la misma vía, un discípulo suyo, Clarus, sacerdote, recientemente fallecido…" Poco después de despertarse le anuncian que terminaban de llegar dos monjes de Tours para comunicarle que Martín había muerto.
S. Martín muere en Candes, donde había fundado una de las principales parroquias de su diócesis, el 8 de Noviembre de 397. Su cuerpo fue transportado en una barca por el río de Loire y el 11 de Noviembre fue enterrado en el cementerio de Tours.
Algunos dicen que se trata de otro de sus milagros, salvando del naufragio una nave por las súplicas de dos marineros, en el momento extremo de lanzar sus mercancías al mar.
LA PREDELA:
La predela es la parte inferior del retablo, que está dividida en siete compartimentos, que contienen la figura de Cristo sufriente y las figuras de tres santos y tres santas.
- En el centro:
- Cristo sufriente, con los estigmas de la pasión. "Yo sólo creeré en el Cristo que lleve los estigmas de la pasión".
- A su izquierda:
-S. Bernardino: con una filacteria en su mano derecha que dice: "Pater manifestavi nomen", señalando, con la izquierda, un disco circundado de llamas, en el centro del cual se lee el monograma de Jesús, "JHS".
Va vestido con hábito franciscano.
-Santa Apolonia: con las tenazas que sujetan una muela con la mano derecha, y la palma del martirio en la izquierda.
-S. Abdón: lleva el rosario y la espada en sus manos.
- A su derecha:
- Santa Ágata: lleva los pechos en una bandeja y la palma del martirio.
- S. Senén: con la espada en la derecha y el rosario en la izquierda.
- Santa Bárbara: presenta con la mano derecha la torre en la que fue martirizada, y la palma en la otra mano.
La presencia de S. Abdón y S. Senén se explica por ser entonces los patronos de los agricultores, elemento básico de la parroquia; y la de S. Bernardino por la popularidad que gozó en los años inmediatos a su canonización en 1450.
- - - - - - - -
- Pintor anónimo.
- Segunda mitad del siglo XV.
- Iglesia de S. Martín de Provensals.
- Medidas: 300,5 x 251,7 cms.
- El original está en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC)
VITRALL DRET
Sant Martí, evangelitzador dels pagesos
El sol i els raigs de llum representen Jesucrist (llum del món).
Sant Martí és qui porta aquesta llum als homes del camp.
Aquí tot eren camps de conreu amb les seves masies (església i masies).
Fruits del camp, entre ells pa i vi (Eucaristia).
També hi veiem l’arc de Sant Martí.
(Any 2001)
ROSETÓ
Els dons de l’Esperit
L’Esperit ve amb els seus dons (colors de l’arc de Sant Martí)
(Any 2004)
PICA BAPTISMAL
Marbre de Marquina – Any 1998
VIDRIERA DERECHA
San Martín, evangelizador de los labradores
El sol y los rayos de luz representan a Jesucristo (luz del mundo).
San Martín es el portador de esta luz a los hombres del campo.
Aquí todo eran campos de labradores con sus masías (iglesia y masías).
Frutos del campo, entre ellos pan y vino (Eucaristía).
También vemos el arco iris, el “arc de Sant Martí”.
(Año 2001)
ROSETÓN
Los dones del Espíritu
El Espíritu viene con sus dones (colores del “arc de Sant Martí”)
(Año 2004)
PICA BAPTISMAL
Mármol de Marquina – Año 1998
VITRALL ESQUERRE
Sant Martí –soldat– va compartir la seva capa amb el necessitat.
El dia i la nit comparteixen el temps.
Dos joves comparteixen les seves coses: aliments..., empesos per la CARITAT (és el personatge femení que es troba darrere el jove).
(Any 2001)
Peces de pedra: gres de Vinaixa
ALTAR
Consta de dues peces de pedra massissa: pilar y taula de 560 i 1.900 kg de pes, respectivament.
AMBÓ
Pilar: pes aproximat 480 kg
Tapa: que fa també de recolzament del llibre, 24 kg
Libre de pedra: s’encaixa sobre la tapa.
(Any 1999)
_________________________________________________________________
VIDRIERA IZQUIERDA
San Martín –soldado– compartió su capa con el necesitado.
El día y la noche comparten el tiempo.
Dos jóvenes comparten sus cosas: alimentos…, empujados por la CARIDAD (es el personaje femenino que está detrás del joven).
(Año 2001)
Piezas de piedra: gres de Vinaixa
ALTAR
Consta de dos piezas de piedra maciza: pilar y mesa de 560 y 1.900 kg de peso, respectivamente.
AMBÓN
Pilar: peso aproximado 480 kg
Tapa: que hace también de soporte del libro, 24 kg
Libro de piedra: se encaja en la tapa.
(Año 1999)