
- Adreça: Plaça d'Ignasi Juliol, s/n
- Població: Barcelona
- Codi postal: 08020
- Telèfon: 93 313 46 09

SANT MARTÍ DE PROVENÇALS
L’origen del mot “provençals” és romà i es remunta als orígens de la colònia Barcino durant el segle I aC. La paraula prové dels mots llatins “agri provintialis”, que fan referència als camps de conreu que existien al voltant de totes les colònies romanes de l’època.
Hi ha qui diu que molt aviat es va erigir una petita capella dedicada a Sant Martí de Tours: “Una advocació era la del conegut bisbe de Tours, Sant Martí, que des de les Gàl•lies es propaga per Hispània i als “camps provincials” de l’antiga colònia Faventia Barcino li erigeixen una església. (Carreras Candi)
Aquesta primera i petita església de Sant Martí va ser destruida per la incursió de Almansor l’any 985 durant el seu intent de conquerir Barcelona.
A principis del segle XI (pels voltants de l’any 1010), Ramon Borrell, aleshores comte de Barcelona, va iniciar-ne la seva reconstrucció.
En un document de l’any 1044 ja apareix citada aquesta segona església de Sant Martí.
A principis del segle XV es va aixecar l’actual església gòtica. La façana va ser feta per l’escultor Joan Aymerich l’any 1432, i l’obra va ser finalitzada durant el segle XVII amb el nou estil de l’època, el barroc.
D’entre els diversos atacs que ha patit al llarg de la història, podem destacar-ne els soferts durant la setmana Tràgica de l’any 1909 o el de l’any 1936.
___________________________________________________________________
SAN MARTÍN DE PROVENÇALS
El origen de la palabra “provençals” es romano y se remonta a los orígenes de la colonia Barcino durante el siglo I aC. La palabra proviene de las palabras latinas “agri provintialis”, que hacen referencia a los campos de cultivo que existían alrededor de todas las colonias romanas de la época.
Hay quien dice que muy pronto se erigió una pequeña capilla dedicada a San Martín de Tours: “Una advocación era la del conocido obispo de Tours, Sant Martín, que desde las Galias se propaga por Hispania y a los “campos provinciales” de la antigua colonia Faventia Barcino le erigen una iglesia.” (Carreras Candi)
Esta primera y pequeña iglesia de San Martín fue destruida por la incursión de Almanzor en 985 durante su intento de conquistar Barcelona.
A principios del siglo XI (por los alrededores del año 1010), Ramón Borrell, entonces conde de Barcelona, inició su reconstrucción.
En un documento del año 1044 ya aparece citada esta segunda iglesia de San Martín.
A principios del siglo XV se levantó la actual iglesia gótica. La fachada fue hecha por el escultor Joan Aymerich en 1432, y la obra fue finalizada durante el siglo XVII con el nuevo estilo de la época, el barroco.
De entre los diversos ataques que ha sufrido a lo largo de la historia, podemos destacar los sufridos durante la semana Trágica del año 1909 o el del año 1936.