Mare de Déu del Pilar, de Barcelona

https://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=barcelona-sant_josep_oriol-mare_de_du_del_pilar&lang=ca

Feiners: 19:00h.
Vigílies: 19:00h.
Diumenges i festius: 10:00h. (Català) i 12:00h. (castellà)

Catequesi infantil, continuada i de Confirmació.

Grup de litúrgia

Vida Creixent (Gent Gran)

Coral Estel

Cofradia Nra. Sra. de Valvanera

Agrupament Scout

Missa d´infants

CPM Prematrimonials

Grup Prebaptismal

Visitació de malalts

Rosari i Exposició del Santíssim

Germandat de sant Vicenç de Paul

Càritas parroquial i arxiprestal

UNITS

Associació veïns Plaça Dr. Ferrer i Cajigal

Club del Bolet

Narcòtics Anònims

Menjadors Compulsius

Escola IPSE

Fundació Mn. Vicenç Salvà

dilluns, dimecres i divendres, de 18:00 a 20:00

La Parròquia va ser erigida tenència filial de la de Sant Josep Oriol, l’1 de Maig de 1929 –any de l’exposició Universal-. El primer mossèn va ser Ramon Baucells. L’any 1931 es va fer independent de la Parròquia de Sant Josep Oriol. El Dr. Irurita va nomenar ecònom Salvador Samaranch que després va ser rector, previ concurs fins l’any 1951.

El 12 d’Octubre de 1932 va ser beneïda la primera pedra del temple pel bisbe Irurita. En els anys anterior a la guerra civil hi havia a la cantonada dels carrers Casanova-Londres uns locals de la Parròquia on es feien activitats d’alfabetització i d’ajuda als necessitats.
En els anys de la guerra civil s’hi va instal·lar un hospital de sang. Després de la guerra civil, amb el mateix rector, es va instaurar el culte i les activitats de l’Acció Catòlica al carrer de Casanova 226.

El 1952 va venir com a nou rector Mn. Viçens Salvà i Mas que impulsà la idea de construir una ciutat parroquial on hi hagués a més del temple definitiu dos altres sectors del carrer Casanova i del carrer Londres. En un tros del carrer Casanova es projecten baixos i sis plantes destinats a una escola masculina de primer i segon ensenyament, és a dir, una escola parroquial. Els baixos, amb llum i aire i un pati interior, es destinarien a una cuina i un menjador d’alumnes de mitja pensió. Entretant servirien per fer activitats juvenils i continuar la tasca d’alfabetització, sobre tot de dones. A la planta baixa hi hauria l’oficina i dependències per a l’administració i també una capella amb cabuda per 175 persones que tindria utilitat per a l’escola. Les aules estarien a les plantes superiors i, en conjunt, tindrien capacitat per a 700 alumnes.

Aquest projecte es va publicar el Maig de 1955 i finalment l’any 1964 Mn. Viçens Salvà inaugura l’escola I.P.S.E amb el nom “Institució Pedagògica de Serveis Socials”.