L’Església de Barcelona tanca la fase diocesana del Sínode 2021-2023

Més de set-centes persones s’han reunit aquest diumenge en l’acte de clausura, presidit pel cardenal arquebisbe Joan Josep Omella, que ha acollit el Col·legi Maristes – La Immaculada de Barcelona

La corresponsabilitat dels laics a l’Església, el paper de la dona i l’ús d’un llenguatge intel·ligible per a la societat. Aquests són alguns dels reptes que s’han recollit en un document de síntesi elaborat a partir de totes les aportacions realitzades pels diferents grups sinodals de la diòcesi de Barcelona que durant aquest curs han treballat amb la voluntat de posar-se a l’escolta de l’Esperit, per reflexionar sobre la sinodalitat a l’Església catòlica.

Més de set-centes persones s’han reunit aquesta tarda en una trobada que marca la clausura de la primera fase d’un procés iniciat pel papa Francesc l’octubre de 2021. Aquest camí sinodal, que s’ha iniciat per primer cop en l’Església, té tres fases: una diocesana (octubre 2021-agost 2022), una altra continental (setembre 2022-març 2023) i la darrera universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli camí sinodal arreu de l’Església universal. D’aquí el títol donat a tot aquest camí: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió».

El document de síntesi de la fase diocesana a Barcelona menciona una Església que potenciï el paper del laïcat, afavorint la seva implicació efectiva en la vida de les comunitats i grups, i de la diòcesi. En aquest sentit, es fa una especial menció al reconeixement real i efectiu de la igualtat i la dignitat de tots els batejats, especialment de les dones. Algunes aportacions demanen la possibilitat que assumeixin un paper actiu en la vida eclesial i «s’avanci en la reflexió sobre el seu accés al diaconat i, si fos possible magisterialment, al presbiterat». Igualment, s’aposta per impulsar els diferents ministeris laïcals, en la línia del recent del catequista, i la institució d’aquells que es descobreixin com a necessaris.

També s’insisteix en la necessitat d’emprar «un llenguatge eclesial utilitzat a qualsevol nivell (que) sigui senzill i clar, d’acord amb el temps en què vivim, comprensible per a tothom».

La propera fita d’aquest camí sinodal tindrà lloc el proper 11 de juny a Madrid, en què els responsables diocesans del Sínode d’arreu de les setanta diòcesis espanyoles es reuniran per compartir les diferents aportacions.

El glossari del Sínode

SÍNODE: El camí que recorrem junts tots els batejats, membres del Poble de Déu. Jesús és el camí, la veritat i la vida; els cristians, en els orígens, vam ser anomenats els deixebles del camí.

SINODALITAT: Tots «caminem junts», ens reunim convocats pel Senyor i, impulsats per l’Esperit, ens comprometem a anunciar l’Evangeli: és l’estil peculiar que qualifica la vida i la missió de l’Església.

DISCERNIMENT: La sinodalitat viscuda inclou un discerniment evangèlic fet mitjançant el «reconèixer/veure», l’«interpretar/jutjar» i l’«elegir/actuar», per arribar d’aquesta manera a una decisió pastoral compartida entre fidels i pastors, que ajudi a descobrir la voluntat de Déu en les situacions concretes.

COMUNIÓ: Junts vivim arrelats en l’amor i la unitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Inspirats per l’escolta de la Paraula de Déu i enfortits per l’Eucaristia, tots tenim un paper a l’hora de discernir i viure la crida que Déu fa al seu poble.

PARTICIPACIÓ: És el punt que fa més forta la sinodalitat, ja que parteix del Baptisme que possibilita que en l’Església tots els components del Poble de Déu ‒laïcat, consagrats i pastors‒ siguin corresponsables de la comunió i la missió de l’Església.

MISSIÓ: Com a Església «en sortida», ja que l’Església existeix per evangelitzar i testimoniar l’amor de Déu enmig de la família humana, especialment a les perifèries espirituals i socials del nostre món.