Nota de premsa arran de la publicació en alguns mitjans d’una informació sobre el cas de Mn. J-A.P i Mn. Senabre
En relació a la informació publicada ahir divendres a la premsa, l’Arquebisbat de Barcelona vol reiterar la seva condemna a qualsevol tipus d’abús, de poder o sexual, com ha manifestat en múltiples ocasions l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, a través d’al·locucions, homilies i escrits durant el seu mandat com a president de la Conferència Episcopal Espanyola i com a pastor de l’Església que pelegrina a Barcelona.
En aquest sentit, des de l’Arquebisbat de Barcelona afirmem taxativament que mai no ha existit cap tipus d’encobriment per part del Cardenal Omella.
Referent als dos casos esmentats en l’article, declarem el següent:
Cas de Mn. J-A.P.
El 29 de novembre de 2024, a través d’una nota de premsa emesa per l’Arquebisbat de Barcelona, s’informa els mitjans de comunicació de una denúncia rebuda d’un menor contra Mn. J-A.P. D’una banda el Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA) va rebre el menor acompanyat de la seva mare. Després de prendre declaració es van iniciar tots els protocols. A la vegada la família del menor va presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra i es va iniciar el procediment penal davant la jurisdicció ordinària. A dia d’avui, no ens consta cap novetat judicial i Mn. J-A.P. està pendent de judici. Des de l’Arquebisbat de Barcelona se li van imposar unes mesures cautelars que segueixen vigents: es troba apartat del seu càrrec a la parròquia i, en l’actualitat, no ostenta cap càrrec dins de l’Arquebisbat.
Posteriorment, apareix una nova informació sobre una queixa del Sr. J.P. de l’any 2022 contra Mn. J-A.P. Aquesta persona va comunicar a l’arquebisbe una conducta de caràcter sexual entre adults que afectava a Mn. J-A.P. . El Sr. J.P. no va voler presentar cap denúncia canònica ni tampoc va portar el seu cas als tribunals civils. Com ja es va explicar en una nota de premsa el 30 de novembre de 2024, no existia relació entre el cas que actualment es troba en vies judicials i aquesta queixa. A més, mai va haver-hi una denúncia ni canònica ni civil. En conseqüència, es va tramitar com un qüestió moral.
Quan el setembre de 2024 el Sr. J.P. torna a recordar-li aquests fets al Cardenal Omella, l’arquebisbe el dirigeix al Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA) i l’anima a presentar una denúncia formal, però el Sr. J.P. no ho va fer, malgrat les comunicacions i facilitats que se li dirigeixen des del SAVA. A continuació, detallem la seqüència dels fets:
En data 27 de setembre de 2024, des del SAVA es torna a parlar amb el Sr. J.P. per confirmar una visita presencial pel 7 d’octubre a les 11.30 h amb l’objectiu d’obrir la corresponent denúncia.
El 7 d’octubre de 2024 a les 10.27 h, el Sr. J.P. va cancel·lar la visita per un imprevist laboral. El 7 d’octubre a les 10.30 h, el SAVA li comunica que resta a la seva disposició per agendar una nova trobada. No s’obté resposta.
El 18 d’octubre de 2024 a les 11.10 h, el SAVA torna a enviar una comunicació reiterant la predisposició en reunir-s’hi per denunciar els fets.
No es va saber res més del Sr. J.P. fins al 16 d’abril de 2026, moment en què va comparèixer davant del SAVA. En aquests moments, aquest assumpte que afecta a dos persones adultes s’està tramitant en temps i forma, tal i com garanteixen els protocols.
Cas de Mn. Senabre
Aquest assumpte es va iniciar al juny de 1988 amb la detenció de Mn. Senabre. Després de ser posat en llibertat i mentre estava a l’espera de judici, va marxar del país. L’octubre de 1991 no va comparèixer al judici penal, previst a l’Audiència Provincial de Barcelona, així que la justícia en va ordenar la crida i cerca. Com que va marxar d’Espanya i no van aconseguir extradir-lo, la jurisdicció civil va declarar prescrits els fets.
Mai va haver-hi denúncia canònica, però atès que els fets eren notoris i coneguts (per la detenció), quan el Cardenal Omella pren possessió del càrrec a finals de 2015 ordena obrir-ne el procediment i s’inicia una investigació d’ofici, en què la Congregació per a la Doctrina de la Fe en va dispensar la prescripció del delicte. Tot i que la víctima i la família van ser requerits per comparèixer davant la jurisdicció canònica en diverses ocasions i per diferents mitjans, mai van voler-ho fer.
Es va requerir, en diverses ocasions, a Mn. Senabre perquè tornés a Barcelona, però ell sempre s’hi va negar.
Davant d’això, en no haver-hi denúncia canònica i, per tant, no tenir ni tan sols la versió de la víctima o del seu entorn (c. 1608), preval la presumpció d’innocència i no pot ser penalment sancionat per la via canònica com tampoc va poder ser-ho per la via civil. Així, el 2 d’agost de 2019 la Congregació per a la Doctrina de la Fe va arxivar la causa però l’Arquebisbat de Barcelona va dictar un Decret condemnant i imposant: Reprensió pública (c. 1339 § 2), Penitència pública (c. 1340) i arxiu de la causa sempre que no apareguessin proves noves. Mn. J.S. va morir l’any 2022.
