La dona de finals del segle XIX, protagonista de la nova exposició del Museu Diocesà

La mostra incorpora pintures d’autors com Auguste Renoir, Joaquín Sorolla i Ramon Casas, entre altres Aquest dijous s’ha inaugurat en el Museu Diocesà de Barcelona l’exposició «Dones. Entre Renoir i Sorolla». Fins al 25 de setembre es podrà visitar una selecció de quaranta-quatre pintures i escultures d’autors de finals del segle XIX i inicis del XX que plasmen […]

26 Maig, 2022
Església de Barcelona

La mostra incorpora pintures d’autors com Auguste Renoir, Joaquín Sorolla i Ramon Casas, entre altres

Aquest dijous s’ha inaugurat en el Museu Diocesà de Barcelona l’exposició «Dones. Entre Renoir i Sorolla». Fins al 25 de setembre es podrà visitar una selecció de quaranta-quatre pintures i escultures d’autors de finals del segle XIX i inicis del XX que plasmen els canvis socials que van protagonitzar les dones en aquest període històric.

La dona és protagonista dels nombrosos canvis socials que es produeixen al llarg dels segles XIX i XX. En l’exposició «Dones. Entre Renoir i Sorolla» pintors com Auguste Renoir, Joaquín Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Torres-García i escultors de la rellevància de Manolo Hugué, Josep Clará, Josep Llimona o Pablo Gargallo representen el ric univers femení d’aquest període, distribuït en diversos àmbits: la dona i la intel·lectualitat, el retrat, l’univers interior, els nus i la conquesta de l’espai exterior per la dona.

Aquest projecte expositiu, el nucli del qual està conformat per obres que pertanyen a la Fundació Fran Daurel, s’ha realitzat amb anterioritat a Sevilla, a Lisboa, allí amb la participació de la Fundació Calouste Gulbenkian, així com en el Museu de Pontevedra i en el Museu de Belles Arts d’Alacant. En paraules de la comissària de l’exposició, Dra. Helena Alonso: «Es tracta d’un projecte que atén les premisses de cultura i territori i a les característiques pròpies de cada seu, per la qual cosa no posseeix un caràcter itinerant».

Alonso afegeix que: «En aquesta ocasió l’exposició ha incorporat una selecció de peces dels fons del Museu Diocesà de Barcelona i del Museu de Montserrat i ret, a més a més, un homenatge a dues dones importants de la societat barcelonina d’aquest moment: Dorotea de Chopitea i sor Eulàlia Anzizu, que van dur a terme un seguit d’accions en favor dels més necessitats i que perviuen avui a Barcelona». Dorotea de Chopitea y de Villota fou una laica salesiana, protectora i benefactora de diversos ordes catòlics i promotora d’obres socials. De la seva part, la religiosa Mercè Anzizu i Vila, monja del Reial Monestir de Pedralbes, fou l’artífex de la rehabilitació d’aquest monestir barceloní, a més d’escriptora, historiadora i arxivera.

Fins a la pròxima tardor, la sala principal del Museu Diocesà i la sala capitular de la catedral de Barcelona acolliran aquest projecte expositiu.

Per accedir al dossier de premsa en format PDF, podeu clicar AQUÍ.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)