L’Arquebisbat de Barcelona presenta un pla de construcció de la nova església de l’Esperit Sant, al districte barceloní d’Horta-Guinardó

El projecte preveu la renovació integral de la parròquia i la construcció d’un centre universitari de la Fundació Blanquerna Aquest migdia l’Arquebisbat de Barcelona ha presentat en roda de premsa el pla de reforma de la parròquia de l’Esperit Sant, a la Travessera de Gràcia de Barcelona, al districte d’Horta-Guinardó. En la compareixença davant dels […]

01 Juny, 2022
Església de Barcelona

El projecte preveu la renovació integral de la parròquia i la construcció d’un centre universitari de la Fundació Blanquerna

Aquest migdia l’Arquebisbat de Barcelona ha presentat en roda de premsa el pla de reforma de la parròquia de l’Esperit Sant, a la Travessera de Gràcia de Barcelona, al districte d’Horta-Guinardó.

En la compareixença davant dels mitjans de comunicació s’han concretat els detalls de la renovació integral d’aquesta parròquia barcelonina així com la construcció d’un centre universitari de la Fundació Blanquerna. Aquesta fundació diocesana ha arribat a un acord amb l’Arquebisbat de Barcelona que preveu la cessió del dret de superfície d’una part de la finca situada al número 401 de la Travessera de Gràcia.

El projecte constructiu preveu destinar al temple i a usos parroquials un espai de 713 m2 mentre que el futur centre universitari ocuparia 4.096 m2. Les noves instal·lacions farien compatible l’activitat docent amb la missió pastoral i celebrativa pròpia de la parròquia.

A la convocatòria de premsa han comparegut el vicari episcopal de la diòcesi de Barcelona, Mn. Enric Termes; l’arquitecte del projecte, Josep M. Vilanova, i el coordinador del projecte i portaveu de la Fundació Blanquerna, Dr. Josep Maria Carbonell, que ha confirmat que el projecte iniciarà ara els corresponents tràmits administratius.

Els dos compareixents han atès els mitjans de comunicació per resoldre tots els dubtes relacionats amb el projecte de reforma de l’església de l’Esperit Sant, en un acte que ha tingut lloc al Palau Episcopal de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)