L’Arquebisbat de Barcelona obre un procés participatiu per reformar el seu mapa pastoral

L’Arquebisbat de Barcelona vol reformar l’estructura de parròquies arreu del territori que comprèn la diòcesi per donar resposta als reptes actuals i de futur. L’Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Joan Josep Omella, ha obert un procés participatiu que implicarà tots els preveres i diaques conjuntament amb els consells pastorals parroquials. Aquest treball sinodal es va […]

27 Maig, 2021
Església de Barcelona

L’Arquebisbat de Barcelona vol reformar l’estructura de parròquies arreu del territori que comprèn la diòcesi per donar resposta als reptes actuals i de futur. L’Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Joan Josep Omella, ha obert un procés participatiu que implicarà tots els preveres i diaques conjuntament amb els consells pastorals parroquials.

Aquest treball sinodal es va iniciar el 22 de febrer, amb una reunió del Consell Episcopal (CE) amb els Arxiprestos en què es va presentar el document Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals (principis rectors)Amb aquest document també es va lliurar una proposta del «mapa de comunitats pastorals» que hi podria haver als arxiprestats de les cinc zones pastorals. L’Arquebisbat de Barcelona vol reiterar especialment que els dos documents són esborranys, propostes màrtirs, a partir de les quals cal treballar entre tots els diocesans.

El 6 de maig passat, el Cardenal Joan Josep Omella, en una carta adreçada a tot el clergat, va explicitar aquesta proposta d’itinerari a seguir amb relació a les comunitats pastorals de l’arxidiòcesi, objectiu d’una conversió pastoral que cal continuar treballant en comunió fraterna.

Aquest dimarts, 25 de maig, per indicació del CE, tot els membres del clergat diocesà han rebut un Qüestionari telemàtic sobre la vida parroquial a l’Arxidiòcesi de Barcelonaper copsar de primera mà quina és la situació concreta de les parròquies. Es tracta d’un senzill qüestionari on-line que convé que pugui contestar el rector de cada parròquia i l’equip de preveres i diaques conjuntament amb el consell pastoral parroquial.

El termini per respondre aquest qüestionari finalitza el 15 de juny. Les respostes seran ateses pel vicari episcopal de cada zona pastoral de l’Arquebisbat de Barcelona. El conjunt de respostes serà un bon reflex de la vida pastoral parroquial, que de ben segur contribuirà a establir un pla de treball per construir les futures comunitats pastorals a la diòcesi de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)