El Museu Diocesà de Barcelona presenta l’exposició «Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus»

La mostra es podrà veure a l’edifici de la Casa de l’Almoina del 23 de maig fins el 27 d’octubre i s’emmarca dins la celebració dels 600 anys de gegants a Barcelona i a Europa. «Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus» és una exposició del Museu Diocesà de Barcelona, que posa l’accent […]

15 Maig, 2024
Església de Barcelona

La mostra es podrà veure a l’edifici de la Casa de l’Almoina del 23 de maig fins el 27 d’octubre i s’emmarca dins la celebració dels 600 anys de gegants a Barcelona i a Europa.

«Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus» és una exposició del Museu Diocesà de Barcelona, que posa l’accent en la relació que els gegants han tingut amb la festa de Corpus, especialment amb la processó.

Seguint amb la línia encetada l’any 2020 de vincular una exposició divulgativa amb la programació cultural de la festa del Corpus de la Ciutat, la mostra d’enguany es presenta amb uns objectius molt definits:

Per aconseguir-ho els curadors de l’exposició Nil Rider, Nico Alonso i Amadeu Carbó han plantejat un discurs expositiu  a partir de sis idees principals:

  1. La festa del Corpus i els gegants
  2. La funció dels gegants a la processó del Corpus
  3. L’octava de Corpus a Barcelona
  4. La despesa generada pels gegants
  5. La vigília, la passada i les autoritats
  6. Els gegants processionals i festius en un món secularitzat

L’exposició compta amb peces exposades d’alt interès com els Gegants Originals del Pi i els Gegants del Carnaval, coneguts també com del Born o vells de la Casa de la Caritat que lluiran el vestuari amb el que concorrien a la processó. Tot plegat acompanyat d’imatges amb valor documental, algunes totalment inèdites procedents d’arxius i col·leccions públiques i privades.

La festa del Corpus a Barcelona va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2021. Per això «Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus» vol contribuir a la protecció, promoció i divulgació de la festa, tal com demana el decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya en l’article 18.

Aquesta iniciativa del Museu Diocesà de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, i la Catedral de Barcelona, s’emmarca en la celebració dels 600 anys de la primera referència documental d’uns gegants processionals o festius a Barcelona i a Europa, i ha comptat amb la col·laboració de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició «Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus» complementa la mostra permanent «Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus» ubicada a la planta superior de la Casa de l’Almoina.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)