Decret de la Congregació per al Culte Diví en relació a la propera Setmana Santa

La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha enviat un Decret datat el dia 19 de març en què es donen disposicions molt extraordinàries per a la propera Setmana Santa que se celebrarà a les Diòcesis en temps de pandèmia pel coronavirus. DECRET en temps de Covid-19 En el difícil temps […]

20 Març, 2020
Església de Barcelona

La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha enviat un Decret datat el dia 19 de març en què es donen disposicions molt extraordinàries per a la propera Setmana Santa que se celebrarà a les Diòcesis en temps de pandèmia pel coronavirus.

DECRET en temps de Covid-19

En el difícil temps que estem vivint a causa de la pandèmia del Covid-19, considerant l’impediment per a celebrar la litúrgia comunitàriament a l’església, tal com han indicat els bisbes per als territoris sota la seva jurisdicció, han arribat a aquesta Congregació peticions que es refereixen a les properes festes Pasquals. En aquest sentit, s’ofereixen indicacions generals i alguns suggeriments als bisbes.

1- Sobre la data de la Pasqua. La Pasqua, cor de l’any litúrgic, no és una festa com les altres: celebrada durant tres dies, el Tridu Pasqual, precedit per la Quaresma i coronat per Pentecosta, no pot ser traslladada. 

2- La Missa crismal. El Bisbe, valorant el cas concret en els diversos països, té la facultat per a posposar-la a una data posterior.

3- Indicacions per al Tridu Pasqual. Allà on l’autoritat civil i eclesial han establert restriccions, que se segueixi el següent:

Els Bisbes donaran indicacions, d’acord amb la Conferència Episcopal, perquè a l’església catedral i a les esglésies parroquials, fins i tot sense la participació física dels fidels, el Bisbe i els rectors celebrin els misteris litúrgics del Tridu Pasqual, avisant els
fidels l’hora de l’inici, de manera que aquests puguin unir-s’hi en oració des de les seves pròpies cases. En aquest cas són de gran ajuda els mitjans de comunicació telemàtica en directe, no gravats.

Que la Conferència Episcopal i cadascuna de les Diòcesis no deixin d’oferir subsidis per a ajudar de cara a la pregària familiar i personal.

El Dijous Sant, a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, els sacerdots de la parròquia poden celebrar la Missa de la Cena del Senyor. Es concedeix excepcionalment a tots els sacerdots la facultat de celebrar en aquest dia la Missa sense poble, en un lloc adequat. El lavatori dels peus, que és facultatiu, s’omet. Al final de la Missa de la Cena del Senyor s’omet la processó i el Santíssim Sagrament es reserva en el sagrari. Els sacerdots que no tenen la possibilitat de celebrar la Missa que resin les Vespres (cf. Liturgia Horarum ).

El Divendres Sant, a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, el Bisbe o el rector celebrarà la Passió del Senyor. A la Pregària universal, el Bisbe diocesà s’encarregarà d’establir una especial intenció pels malalts, els morts i els qui ha sofert alguna pèrdua (cf. Missale Romanum , p. 314, n. 13).

Diumenge de Pasqua. Vigília Pasqual: aquesta se celebra només a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix. Per a l’«Inici de la vigília o lucernari» s’omet el foc, s’encén el ciri i, omesa la processó, es fa el pregó pasqual (Exsultet). Segueix la «Litúrgia de la Paraula». A la «Litúrgia baptismal» només es renoven les promeses baptismals (cf. Missale Romanum, p. 371, n. 55). Seguidament se celebra la «Litúrgia eucarística».

Els qui no poden unir-se a la Vigília Pasqual celebrada a l’església, que resin l’Ofici de Lectura indicat per al Diumenge de Pasqua (cf. Liturgia Horarum ).

Per als monestirs, seminaris i comunitats religioses, que ho decideixi el Bisbe diocesà.

Les expressions de pietat popular i les processons, que enriqueixen els dies de la Setmana Santa i del Tridu Pasqual, segons el parer del Bisbe diocesà, podran ser traslladades a altres dies convenients, per exemple, el 14 i 15 de setembre.

De mandato Summi Pontificis pro hoc tantum anno 2020.

Donat a la seu de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, 19 de març de 2020, solemnitat de Sant Josep, Patró de l’Església universal.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, per què plores? Qui busques?

(Jn 20,1.11-18)