25 DE SETEMBRE
Mare de Déu de Misericòrdia

Dia 25 de setembre, dilluns: Mare de Déu de Misericòrdia (Reus)
La Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus, és venerada en el seu santuari. Com totes les Marededéus trobades té el seu origen extraordinari: és Déu mateix, i no el voler humà (el 25 de setembre de 1592 la pastoreta Isabel Besora rep l’anunci de Maria que la pesta marxarà amb la construcció d’un santuari) qui vol que venerem la seva Mare en aquell lloc concret (el Consell despenja la imatge d’una capelleta i la porten al lloc on la Isabel havia estat pasturant el ramat). L’actual imatge, coronada el 1954. «Verge de Misericòrdia, / mireu-nos amb ulls d’amor» (Goig).
També a Girona: Dia 25 de setembre, dilluns: Sant Dalmau Moner, prevere
Dalmau nasqué a Santa Coloma de Farners (la Selva) el 1291 i, després d’haver estudiat a Girona i Montpeller, entrà als dominics. Ordenat de prevere predicava arreu i la gent venia a escoltar-lo de Catalunya i l’Aragó. Però volia tastar la solitud i se n’anà a la cova de Saint-Beume (Provença) on la tradició situava a Maria Magdalena. A Girona, també s’estigué en una cova i sortia per participar en els actes de comunitat. Va morir el 24 de setembre de 1341. Canonitzat per Innocenci III el 1721.
1. Commemoració de sant Cleofàs, deixeble del Senyor. El seu cor cremava quan, anant amb un altre company itinerant, a la tarda del dia de Pasqua, se’ls va aparèixer Crist en el camí explicant-los les Escriptures. Després, a la casa de Cleofàs, a Emaús, van reconèixer el Salvador quan van partir el pa.
2. Sant Fermí, venerat com a bisbe i màrtir. A Amiens, a la Gàl·lia Belga (ara França) (s. inc.).
3. Sants màrtirs Pau i Tata, cònjuges, més els seus fills Sabinià, Màxim, Ruf i Eugeni. Acusats tots ells de ser cristians, van entregar el seu esperit a Déu turmentats amb assots i altres suplicis. A Damasc, Síria (~ s. IV).
4. Sant Solemne, bisbe. A Chartres, a la Gàl·lia Celta (ara França) (abans de 511).
5. Sant Principi, bisbe, germà de sant Remigi. A Soissons, a la Gàl·lia Belga (ara França) (s. VI).
6. Sant Finbar, bisbe. A Cork, a la província de Munster, a Hibèrnia (ara Irlanda) (s. VI).
7. Sant Aunacari o Anacari, bisbe. Durant el seu episcopat es va completar l’anomenat Martirologi Jeronimià. A Auxerre, Nèustria (ara França) (605).
8. Sant Ermenfred, abat. A Cusance, a la regió de Besançon, a Nèustria (ara França) (~ 670).
9. Sant Sergi de Radonez. Escollit com a hegumen o abat, va propagar la vida eremítica i cenobítica que ell havia practicat primer. Home de caràcter afable, va ser conseller de prínceps i consolador de fidels cristians. Al monestir de la Santíssima Trinitat, a la regió de Moscou, a Rússia (1392).
10. Beat Marc Criado, prevere de l’orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius i màrtir, víctima dels moriscs. A la serra de Las Alpujarras, prop de la ciutat de Granada (1569).
11. Beats Joan Pere (Josep) Bengon Aranguren, prevere, Pau Maria (Pere) Leoz Portillo, religiós de la Congregació de la Passió, i Jesús Hita Miranda, religiós de la Companyia de Maria. Tots tres afusellats pels milicians en odi a l’Església, en el furor de la persecució religiosa. A la vila de Carrión de Calatrava, prop de Ciudad Real (1936).
12. Memòria de sant Cristòfol, màrtir. A la localitat de La Guardia, a la regió espanyola de Toledo (1490).
Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
Reus: Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus.
“Agost i Setembre no duren sempre”