Decret de la Congregació per al Culte Diví en relació a la propera Setmana Santa

La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha enviat un Decret datat el dia 19 de març en què es donen disposicions molt extraordinàries per a la propera Setmana Santa que se celebrarà a les Diòcesis en temps de pandèmia pel coronavirus. DECRET en temps de Covid-19 En el difícil temps […]

20 Març, 2020
Església de Barcelona

La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha enviat un Decret datat el dia 19 de març en què es donen disposicions molt extraordinàries per a la propera Setmana Santa que se celebrarà a les Diòcesis en temps de pandèmia pel coronavirus.

DECRET en temps de Covid-19

En el difícil temps que estem vivint a causa de la pandèmia del Covid-19, considerant l’impediment per a celebrar la litúrgia comunitàriament a l’església, tal com han indicat els bisbes per als territoris sota la seva jurisdicció, han arribat a aquesta Congregació peticions que es refereixen a les properes festes Pasquals. En aquest sentit, s’ofereixen indicacions generals i alguns suggeriments als bisbes.

1- Sobre la data de la Pasqua. La Pasqua, cor de l’any litúrgic, no és una festa com les altres: celebrada durant tres dies, el Tridu Pasqual, precedit per la Quaresma i coronat per Pentecosta, no pot ser traslladada. 

2- La Missa crismal. El Bisbe, valorant el cas concret en els diversos països, té la facultat per a posposar-la a una data posterior.

3- Indicacions per al Tridu Pasqual. Allà on l’autoritat civil i eclesial han establert restriccions, que se segueixi el següent:

Els Bisbes donaran indicacions, d’acord amb la Conferència Episcopal, perquè a l’església catedral i a les esglésies parroquials, fins i tot sense la participació física dels fidels, el Bisbe i els rectors celebrin els misteris litúrgics del Tridu Pasqual, avisant els
fidels l’hora de l’inici, de manera que aquests puguin unir-s’hi en oració des de les seves pròpies cases. En aquest cas són de gran ajuda els mitjans de comunicació telemàtica en directe, no gravats.

Que la Conferència Episcopal i cadascuna de les Diòcesis no deixin d’oferir subsidis per a ajudar de cara a la pregària familiar i personal.

El Dijous Sant, a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, els sacerdots de la parròquia poden celebrar la Missa de la Cena del Senyor. Es concedeix excepcionalment a tots els sacerdots la facultat de celebrar en aquest dia la Missa sense poble, en un lloc adequat. El lavatori dels peus, que és facultatiu, s’omet. Al final de la Missa de la Cena del Senyor s’omet la processó i el Santíssim Sagrament es reserva en el sagrari. Els sacerdots que no tenen la possibilitat de celebrar la Missa que resin les Vespres (cf. Liturgia Horarum ).

El Divendres Sant, a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, el Bisbe o el rector celebrarà la Passió del Senyor. A la Pregària universal, el Bisbe diocesà s’encarregarà d’establir una especial intenció pels malalts, els morts i els qui ha sofert alguna pèrdua (cf. Missale Romanum , p. 314, n. 13).

Diumenge de Pasqua. Vigília Pasqual: aquesta se celebra només a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix. Per a l’«Inici de la vigília o lucernari» s’omet el foc, s’encén el ciri i, omesa la processó, es fa el pregó pasqual (Exsultet). Segueix la «Litúrgia de la Paraula». A la «Litúrgia baptismal» només es renoven les promeses baptismals (cf. Missale Romanum, p. 371, n. 55). Seguidament se celebra la «Litúrgia eucarística».

Els qui no poden unir-se a la Vigília Pasqual celebrada a l’església, que resin l’Ofici de Lectura indicat per al Diumenge de Pasqua (cf. Liturgia Horarum ).

Per als monestirs, seminaris i comunitats religioses, que ho decideixi el Bisbe diocesà.

Les expressions de pietat popular i les processons, que enriqueixen els dies de la Setmana Santa i del Tridu Pasqual, segons el parer del Bisbe diocesà, podran ser traslladades a altres dies convenients, per exemple, el 14 i 15 de setembre.

De mandato Summi Pontificis pro hoc tantum anno 2020.

Donat a la seu de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, 19 de març de 2020, solemnitat de Sant Josep, Patró de l’Església universal.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

(Lc 14,25-33)