Comunicat sobre una eventual reorganització de les parròquies a la diòcesi de Barcelona

Davant les notícies publicades durant aquest cap de setmana en alguns mitjans de comunicació, l’Arquebisbat de Barcelona vol clarificar determinades informacions imprecises i evitar la inquietud que hagin pogut generar en algunes comunitats parroquials, i per això vol manifestar que:

• El Cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va encarregar a una comissió mixta, que redactés un document de treball de reestructuració/remodelació parroquial diocesana. Després d’un any i mig de treball s’ha presentat una proposta, amb l’objectiu que sigui estudiada a fons per tots els nivells diocesans: Consell Episcopal (bisbes i vicaris episcopals), arxiprestats, consells del presbiteri i pastoral diocesans, les parròquies i els seus consells. I amb això estem. L’àmplia consulta canviarà o matisarà el document «esborrany» i en concloure aquest llarg procés el Sr. Cardenal i el seu Consell decidiran què fer i amb quina cadència.
• És completament fals que la proposta proposi el tancament de 160 de les 208 parròquies de l’Arquebisbat i la conservació de només 48 parròquies, mesura que reduiria dràsticament la presència evangelitzadora i social. La reducció de rectors no significa la reducció de temples. El que es pretén és precisament reforçar la presència pastoral, adaptant-la a les necessitats actuals i futures, tal com s’ha fet en altres diòcesis com la de Milà, amb bons resultats. Per això, la proposta a Barcelona suggereix agrupar totes les parròquies de la diòcesi en 48 «Comunitats pastorals» d’entre 3 i 6 parròquies al voltant d’una parròquia central d’un barri o comarca, amb l’objectiu de facilitar una millor coordinació, una adequada especialització (joves, acollida, formació, etc.). Es preten també reforçar el treball en comú i la sinodalitat de sacerdots, laics/ques, religiosos/es i diaques. Avui en dia es fa més difícil que totes les parròquies puguin oferir tots els serveis, amb perjudici de l’evangelització i les prestacions actuals. La proposta recollida pel document no descarta que es puguin suprimir alguns centres de culte, que no superarien els deu temples.
• L’anomenada secularització és un fenomen d’Europa Occidental i Canadà com a mínim des dels anys cinquanta o seixanta del segle passat. En aquell moment ja es va editar un cèlebre llibre «França, país de missió?». Holanda, Bèlgica, Canadà, països nòrdics han experimentat aquest procés des de fa desenis. Per altra banda, la majoria de les diòcesis espanyoles estan experimentant el mateix procés de secularització, fet que força que els rectors atenguin diverses parròquies simultàniament. La voluntat de presentar un estudi previ sobre una eventual reorganització diocesana és obtenir una millor distribució dels recursos pastorals, per obtenir la màxima eficàcia pastoral i l’adequat sosteniment de les unitats pastorals resultants.
• La taxa de contribuents que marquen la X a la declaració de la renda és baixa a Catalunya, però en canvi la quantitat aportada per Barcelona és la segona després de Madrid.
• L’Arquebisbat de Barcelona manté des de fa molts anys un òptim balanç econòmic, tal com consta a les auditories anuals i als comptes diocesans, i que ara permet afrontar la crisi econòmica provocada per l’actual pandèmia.