Comunicat en resposta a una informació publicada pel diari ‘El País’
Comunicat en resposta a una informació publicada pel diari ‘El País’
En relació a la informació apareguda al diari El País el passat dissabte 8 de juny, en què es feia referència a un cas d’abusos sexuals a menors, des de l’Arquebisbat de Barcelona volem exposar el següent: El Sr. Aurelio Álvarez, víctima d’abusos sexuals, va presentar la seva denúncia el 28 de març de 2023 […]
10 Juny, 2024
Església de Barcelona
En relació a la informació apareguda al diari El País el passat dissabte 8 de juny, en què es feia referència a un cas d’abusos sexuals a menors, des de l’Arquebisbat de Barcelona volem exposar el següent:
El Sr. Aurelio Álvarez, víctima d’abusos sexuals, va presentar la seva denúncia el 28 de març de 2023 per uns fets ocorreguts a mitjan anys 70 contra Mn. Josep Mariné Jorba, rector de la parròquia de Sant Fèlix Africà, de Barcelona, mort l’any 2010.
En el mateix moment en què el Sr. Aurelio Álvarez presenta la denúncia, des de l’Arquebisbat de Barcelona se li va oferir atenció psicològica i espiritual. En un primer moment, és el propi Arquebisbat qui contracta una psicòloga. Més tard, i a requeriment de la víctima, es deriva el cas a una psicòloga que ell mateix escull, i se segueix assumint el cost íntegre del tractament.
Després de la pertinent investigació, el mes d’abril de 2023, el Tribunal Eclesiàstic de Barcelona remet un exhort al Tribunal Eclesiàstic de Cartagena (Múrcia) per prendre declaració com a testimoni a Mn. Pere Muñoz, vicari de la parròquia de Sant Fèlix Africà en el moment dels fets, ja que l’any 2023, Mn. Pere Muñoz residia en una localitat de la diòcesi de Cartagena.
Mn. Pere Muñoz, de 95 anys d’edat, manifesta expressament en la seva declaració que mai no va veure res, però sí que sabia que a les reunions habituals del rector amb alguns dels infants de la parròquia, podia succeir alguna cosa irregular. Malgrat tot, mai no ho va denunciar als seus superiors. Igualment explica l’existència d’un altre prevere extern a la parròquia, de qui no recordava el nom, que també hi intervenia. Tot i que la víctima, el Sr. Aurelio Álvarez, diu que hi ha més víctimes, i que també es desprèn de la declaració de Mn. Pere Muñoz, no hi ha cap altra denúncia a part de la del Sr. Álvarez.
Quan la declaració de Mn. Pere Muñoz arriba a l’Arquebisbat de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella ordena que s’obrin diligències per determinar les responsabilitats que se’n puguin derivar.
Malgrat que l’encobriment no estava previst en el Dret canònic aplicable a l’època dels fets, es considera que amb el seu silenci havia perjudicat greument les víctimes, que la infracció era greu i que calia una reparació.
El 14 de desembre de 2023 es dicta el decret i es resol imposar a Mn. Pere Muñoz el remei penal de reprensió acompanyat de penitència. Aquesta penitència consistia en què ell mateix demanés perdó per la seva omissió a través d’un escrit dirigit al Sr. Aurelio Álvarez.
Des de l’Arquebisbat de Barcelona s’ha fet el seguiment sobre el compliment d’aquest decret. Amb tot, l’avançada edat i la malaltia de Mn. Pere Muñoz va impedir la formalització per escrit del perdó al Sr. Aurelio Álvarez.
El 14 de maig de 2024, des de la diòcesi de Cartagena ens informen de la defunció de Mn. Pere Muñoz i ho comuniquem a través d’un correu electrònic al Sr. Aurelio Álvarez. En aquest correu, li traslladem, en nom de Mn. Pere Muñoz, el perdó que el difunt no va tenir temps de formalitzar per escrit.
El Sr. Aurelio Álvarez ens demana conèixer exactament què va declarar Mn. Pere Muñoz, i el 24 de maig de 2024, fruit de l’absolut compromís amb la transparència per part de l’Arquebisbat de Barcelona, se li facilita la lectura de la declaració íntegra de Mn. Pere Muñoz. El Sr. Aurelio Álvarez, ens manifesta el seu agraïment per haver pogut llegir aquest document. La comunicació amb el Sr. Aurelio Álvarez ha estat fluida al llarg d’aquest any, tan telefònicament com per correu electrònic.
Finalment, volem afirmar novament que restem a l’absoluta disposició del Sr. Aurelio Álvarez amb l’objectiu que pugui reparar la profunda ferida personal i espiritual que li va provocar l’abús sexual que va patir. A la vegada, reiterem la nostra sol·licitud de perdó davant de totes les possibles víctimes i les encoratgem a què compareguin davant de l’Arquebisbat de Barcelona i presentin la seva denúncia.
La Santa Seu ha fet oficial l’agenda del viatge apostòlic a Catalunya on destaquen una vigília amb joves, una trobada amb entitats que atenen la pobresa i la inauguració de la torre de Jesucrist de la Sagrada…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less